LA MARATÓ DE LES NETEJADORES

---

Avui, 7 de març, s'ha celebrat la marató de Barcelona, amb èxit de participació, de públic - no semblava Barcelona - i esportiu - amb la millor marca aconseguida en una marató celebrada a Espanya. Com no, aconseguida per un Kenià. I el mateix ha passat en categoria femenina.

Però al costat de la marató esportiva, la ciutat vivia una altra marató, la de les reivindicacions de les dones de la neteja - i dels homes, minoritaris en aquests cas, en el sector -. Una vegada més la gent de la neteja agafa la bandera de la seva dignitat, salarial i professional, per reinvindicar un conveni col•lectiu de Catalunya del sector i millores salarials que les apropin als mil euros.

Porten molt anys reivindican als seus drets. Ho fan a més ,reivindicant la importància de la seva feina i exigint que en correspondència el salari també ho sigui.  I com a lluitadores sindicals tenen mentalitat de maratonianes - no es cansen mai -. Per això porten tres dies a la Plaça de Sant Jaume i per això han aconseguit que la ciutat i Catalunya conegui les seves reivindicacions.

En aquests moments  cal recordar una cosa molt simple. 

Quan fan vaga, el Govern català  considera que ha de fixar serveis mínims per què amb la seva feina garanteixen un servei esencial a la comunitat - i aquest no es pot dèixar de prestar. Sembla que en correspondència els seus salaris haurien de tenir el nivell propi d'un servei que es considera esencial per a la comunitat.

No val que només sigui esencial quan no presten el servei, perquè fan vaga, i no la resta de l'any.

Com sempre, avui i aprofitant l'impacte mediàtic de la marató de barcelona, ens ho han recordat. Amb les seves senyeres i amb les seves reivindicacions. I per sobre de tot amb la seva dignitat que elles identifiquen sempre amb el "motxo" que fan servir per treballar.

Vagi per elles i pel seu Conveni.

Marató de Barcelona 2010, la marató de les netejadores.