Laboral
12/12/2009
RETÒRICA D'ESQUERRES I POLÍTIQUES DE DRETES
Per Joan Coscubiela Conesa
Acabo d'arribar de la manifestació sindical que avui ha omplert els carrers de Madrid, una ciutat que sempre ha estat acollidora amb els treballadors/res de tota Espanya i que darrerament esta sent una mica maltractada pels seus governants.
La sensació que m'he endut es molt bona. He vist una clar voluntat de diàleg per afrontar la crisis de manera concertada, però al mateix temps una nítida decisió de lluita per evitar que alguns - pocs - s'aprofitin de la crisis per aconseguir avantatges en detriment dels drets de molts.
Una vegada més la gent de CCOO ha donat el do de pit, arribant en autocar, en tren o en cotxes particulars de tota España. I la gent de CCOO de Catalunya ha omplert Madrid de senyeres de classe. Si aquestes senyeres que es veuen a la televisió, a les fotos son senyeres de classe portades per dones i homes de CCOO.
Malauradament no tothom ha fet el mateix esforç - ara ja puc dir algunes coses - . I es una pena, perquè en aquests moments els treballadors/res si estan jugant molt i era el moment de demostrat la voluntat de lluita. Els nostres interlocutors ens mesuren per les nostres propostes i sobre tot per la nostra força, no per les nostres declaracions o la imatge mediàtica que es pugui fabricar. Però també perquè una organització sindical que acostuma a la seva gent a no mobilitzar-se provoca una pedagogia negativa. D'un costat no fa sentir als afiliats/des com a subjectes actius, si no com a clients del sindicalisme. I d'una altra perquè sense mobilització la temptació de buscar dreceres per aconseguir coses de la patronal es un risc molt evident.
Avui el sindicalisme present a Madrid ha deixat clar que té propostes, que esta disposat a negociar-les amb la patronal i amb el Govern. Que esta disposat a coresponsabilitzar-se de polítiques que permetin reactivar l'economia i la creació d'ocupació. Però també ha deixat clar que té les idees clares.
Que la solució de la crisis no passa per una reforma laboral desreguladora o precaritzadora. Que la recessió esta provocada per la manca de finançament de les empreses, en alguns casos per l'endeutament que provoquen les administracions públiques amb l'endarreriment dels seus pagament, per la manca de recursos fiscals fruit d'una política fiscal frívola e irresponsable, per les conseqüències d'una veritable jauria especulativa.
Que una de les causes ocultes de la crisis ha estat la gran desigualtat en la distribució de la renda que impedeix que les persones treballadores pugui consumir els bens i serveis produïts i s'avoquin a l'endeutament.
L'origen, les causes i la solució a la crisis no estan en el mercat de treball, en la regulació laboral. Estan en els mercats financers, en el funcionament de les administracions públiques, en una fiscalitat progressiva i suficient, en la reforma del model productiu, en la pròpia reforma de l'empresa.
Una empresa que com els "ulls ganduls" no fa esforços en innovar i millorar la seva productivitat perquè ha disposat de diner barat i sobretot ma d'obra abundant, barata i desregulada - fins i tot portant-la de cinc continents.
Personalment el missatge que m'ha semblat més nítid es el que li ha enviat al nostre company Ignacio Fernández Toxo al govern espanyol i al seu President.
No estem disposat a acceptar una retòrica d'esquerres i unes polítiques de dretes.
Es pot dir més alt, però no més clar.
El que avisa no pot ser considerat traïdor.