14/12/2009
Hola Joan, acabo d'arribar de Tunísia i estic força preocupada.
Els sindicalistes intervenen en les assemblees i, al principi, saluden en nom d'Ala. Això, es la primera vegada que em passa en aquest país.
I em preocupa perquè la legitimitat que els permet saludar i explicar el que fan els hi dona el que representen del món del treball, a les empreses i amb els treballadors i treballadores. No les seves conviccions íntimes i personals, que em nego a dir que respecto, ja que penso que es cosa seva i no m'interessen en absolut. El problema és que no em sembla una decisió ni sindical ni individual fruit de l'atzar que unes vagin per sobre de les altres i cada vegada més. I això sí que m'interessa.
Quan veig una dona sindicalista amb mocador penso que vol portar-lo. De vegades es molt bonic i m'agraden, d'altres penso que es una llàstima ja que estaria més bonica i cómode sense. Però també em passa amb altres coses (els talons molt alts, per exemple), i dura una fracció de segon, després ja em fixo més amb el contingut del que diu.
Pel carrer tens més temps per observar, i haig de confessar que si les dones van darrera l'home, ell molt modern, ella molt tapada, em fa força ràbia. No pel mocador, com pots imaginar, si no pel que penso que hi ha darrera, a casa, al barri i a la ciutat.
Però el que em sembla inacceptable es anar tapada de manera que no ets ningú, que ets un paquet anònim. I per que vulnera també el dret de saber a qui tens el davant, i amb qui parles i com et mira.
No totes les religions són iguals, ni totes diuen el mateix ni fomenten el mateix, ja que el darrer segle han evolucionat de manera diferent en contacte amb la societat i els poders econòmics de cada regió del planeta, i d'altres no han evolucionat i/o han anat enrera fins i tot.
S'han de veure amb lupa quan intervenen en l'àmbit civil, ja que tenen el històric defecte no només de dir el que han de fer els seus creients, si no de prohibir i castigar que els altres ho facin. I es per això que són tan perilloses quan tenen el poder de legislar i governar.
En conclusió, penso que reivindicar el laïcisme es més important que mai. En tots els àmbits. Excepte en el religiós, sembla obvi, no?
L'educació cívica és un inútil bla bla bla si la societat, la família, l'escola, el barri, la empresa, els mitjans de comunicació, etc. no demostren a les persones i amb la pràctica diària allò que prediquen. Treure vels, amb creus penjades, es una cínica injustícia. I nosaltres aquí, portem moltes creus a sobre... però això ja es tot un altre tema.