El bloc del Coscu
 

Societat
12/11/2009

ENS ESTEM EQUIVOCANT AMB EL MOCADOR DE CAP


Per Joan Coscubiela Conesa

En menys de 24 hores apareixen dos conflictes en relació a la utilització del mocador de cap per part de dones de cultura musulmana.

Un Jutge de l'Audiència Nacional obliga a abandonar els estrats a una advocada per portar aquesta indumentària. I en un Institut de Mollerusa algunes noies es reboten davant la utilització del mocador per part de dues companyes seves.


Crec que ens estem equivocant i molt en un tema que no hauria de ser un problema.

Es un problema i greu que a les dones, siguin de la cultura o de la religió que sigui, se'ls limiti als seus drets, impedint-les anar a classe de gimnàstica amb la indumentària adequada o obligant-les a tapar-se la cara per no ser vistes. I evidentment amb practiques indignes e inhumanes com l'ablació. Res explica  aquests comportaments i molt menys la cultura d'origen per justificar que a les dones se'ls hi neguin drets fonamentals bàsics vinculats a la seva llibertat o a la seva integritat com a persones o com a dones.


Però en el tema del mocador de cap com a indumentària que algunes dones han decidit utilitzar - insisteixo en el caràcter voluntari, perquè si no fos així i fos imposat seria una altra cosa - estem davant d'una situació diferent que correspon a altres plans diferents.


Que algunes dones vulguin utilitzar aquesta manera de vestir com un signe d'identitat cultural, personal, de grup o religiós, o fins i tot només per anar contracorrent no afecta ni a la seva dignitat, ni molt menys els elements de convivència sobre els valors compartits del drets humans.


Pel que fa als tribunals sempre ha estat una mica obsoleta la manera d'entendre la indumentària com a signe de la dignitat de la funció que es desenvolupa. La cosa ha anat evolucionant cap a la tolerància, però alguns hem vist veritables bajanades. Que la dignitat de la funció d'advocat estigui vinculada a l'ús de la corbata, al no ús de pantalons texans o a l'ús - com fa uns anys - del color negre - posa de manifest l'absurditat de la norma. També ara amb el mocador de cap d'una advocada.



Però més greu em sembla el cas de d'Institut de Mollerusa, perquè l'escola, junt amb l'escala de veïns - el barri - i l'empresa son els tres espais de socialització de les persones, sigui quin sigui el seu origen.

I perquè el conflicte es dona entre gent jove que son els que poden dibuixar que passarà amb aquest tema en els propers anys.


No acabo d'entendre perquè algunes noies es reboten perquè unes companyes seves utilitzin el mocador de cap. Ho entenc si es fruit d'una reacció pròpia de l'edat en que cal marcar posicions i fiançar-se personalment buscant grups d'identitat o fins i tot buscant algú amb qui confrontar.


La pregunta a fer-se es perquè no es pot anar a classe amb mocador de cap i i si amb algun altre els signes d'identitat de grup, freqüents entre els nostres joves i que en alguns casos acaben sent més agressius cap a la dignitat humana que el propi mocador de cap.


Recordem que totes les persones necessiten elements d'identitat. Que en alguns casos aquests elements tenen simbologia religiosa o cultural. I que si respectem aquestes practiques - sempre que no afectin a la dignitat i llibertat de les persones i als valors compartits - estarem contribuint a que la integració en els valors cívics compartits sigui més fàcil.

Però si ens entestem en fer d'això un element de conflicte acabarem incitant a que l'ús del mocador passi de ser un element d'identitat cultural personal i respectable a un element de confrontació entre persones de diferents orígens, però que comparteixen la convivència cívica.


I si us plau deixem de ser fariseus. Aquest debat es produeix quan encara esta calenta una Llei d'Educació de Catalunya que per la porta del darrera legalitza i legitima d'utilització de recursos públics per finançar centres escolars que entre altres coses segreguen els alumnes per el seu sexe i en els que una bona part del seu ideari esta basat en aquesta diferenciació de sexes, en el paper subaltern de les dones.

Clar que això ho fan en nom dels fonaments cristians de la nostra civilització, com el crucifix de l'escoles italianes o d'algunes de les nostres.


 


Comentaris
 


Comentari de Carles Acózar
13/11/2009



Tens tota la raó! En aquest tema es troben enfrontats la leígtima vindicació de l'igualtat per a totes les persones i la defensa dels drets humans, amb la manipulació i la xenofóbia de molts fanàtics del catolicisme a qui la moral i ética dels musulmans els deixa en evidència en tot, començant per que Muhammmad va existir, com Mani o el Budha Sidharta Gautama, però tots els historiadors han demostrat la falsetat i falsificació de Yashuam, el xamanisme tirànic i teocràtic de la secta dels cqpells vermells del Tibet o la fantàstica narració de la Torà, de cap a peus!  Però l'escola es d'ells... i així anem! Menys pressupost per I+D però es fan escoles de cuina, al Pais vasc, amb diners pùblics i gestió -i beneficis- privats. Visca la demagògia d'en Zape! Salut i alegria! Carles.


Comentari de Joana
14/12/2009



Hola Joan, acabo d'arribar de Tunísia i estic força preocupada.

Els sindicalistes intervenen en les assemblees i, al principi, saluden en nom d'Ala. Això, es la primera vegada que em passa en aquest país.

I em preocupa perquè la legitimitat que els permet saludar i explicar el que fan els hi dona el que representen del món del treball, a les empreses i amb els treballadors i treballadores. No les seves conviccions íntimes i personals, que em nego a dir que respecto, ja que penso que es cosa seva i no m'interessen en absolut. El problema és que no em sembla una decisió ni sindical ni individual fruit de l'atzar que unes vagin per sobre de les altres i cada vegada més. I això sí que m'interessa.

Quan veig una dona sindicalista amb mocador penso que vol portar-lo. De vegades es molt bonic i m'agraden, d'altres penso que es una llàstima ja que estaria més bonica i cómode sense. Però també em passa amb altres coses (els talons molt alts, per exemple), i dura una fracció de segon, després ja em fixo més amb el contingut del que diu.

Pel carrer tens més temps per observar, i haig de confessar que si les dones van darrera l'home, ell molt modern, ella molt tapada, em fa força ràbia. No pel mocador, com pots imaginar, si no pel que penso que hi ha darrera, a casa, al barri i a la ciutat.

Però el que em sembla inacceptable es anar tapada de manera que no ets ningú, que ets un paquet anònim. I per que vulnera també el dret de saber a qui tens el davant, i amb qui parles i com et mira.

No totes les religions són iguals, ni totes diuen el mateix ni fomenten el mateix, ja que el darrer segle han evolucionat de manera diferent en contacte amb la societat i els poders econòmics de cada regió del planeta, i d'altres no han evolucionat i/o han anat enrera fins i tot.

S'han de veure amb lupa quan intervenen en l'àmbit civil, ja que tenen el històric defecte no només de dir el que han de fer els seus creients, si no de prohibir i castigar que els altres ho facin. I es per això que són tan perilloses quan tenen el poder de legislar i governar.

En conclusió, penso que reivindicar el laïcisme es més important que mai. En tots els àmbits. Excepte en el religiós, sembla obvi, no?

L'educació cívica és un inútil bla bla bla si la societat, la família, l'escola, el barri, la empresa, els mitjans de comunicació, etc. no demostren a les persones i amb la pràctica diària allò que prediquen. Treure vels, amb creus penjades, es una cínica injustícia. I nosaltres aquí, portem moltes creus a sobre... però això ja es tot un altre tema.


 








icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



web CCOO de Catalunya


font RSS

bandera CCOO de Catalunya 

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI