Societat 12/11/2009 ENS ESTEM EQUIVOCANT AMB EL MOCADOR DE CAP Per Joan Coscubiela Conesa En menys de 24 hores apareixen dos conflictes en relaci� a la utilitzaci� del mocador de cap per part de dones de cultura musulmana. Un Jutge de l'Audi�ncia Nacional obliga a abandonar els estrats a una advocada per portar aquesta indument�ria. I en un Institut de Mollerusa algunes noies es reboten davant la utilitzaci� del mocador per part de dues companyes seves. Crec que ens estem equivocant i molt en un tema que no hauria de ser un problema. Es un problema i greu que a les dones, siguin de la cultura o de la religi� que sigui, se'ls limiti als seus drets, impedint-les anar a classe de gimn�stica amb la indument�ria adequada o obligant-les a tapar-se la cara per no ser vistes. I evidentment amb practiques indignes e inhumanes com l'ablaci�. Res explica� aquests comportaments i molt menys la cultura d'origen per justificar que a les dones se'ls hi neguin drets fonamentals b�sics vinculats a la seva llibertat o a la seva integritat com a persones o com a dones. Per� en el tema del mocador de cap com a indument�ria que algunes dones han decidit utilitzar - insisteixo en el car�cter voluntari, perqu� si no fos aix� i fos imposat seria una altra cosa - estem davant d'una situaci�diferent�que correspon a altres plans diferents. Que algunes dones vulguin utilitzar aquesta manera de vestir com un signe d'identitat cultural, personal, de grup o religi�s, o fins i tot nom�s per anar contracorrent no afecta ni a la seva dignitat, ni molt menys els elements de conviv�ncia sobre els valors compartits del drets humans. Pel que fa als tribunals sempre ha estat una mica obsoleta la manera d'entendre la indument�ria com a signe de la dignitat de la funci� que es desenvolupa. La cosa ha anat evolucionant cap a la toler�ncia, per� alguns hem vist veritables bajanades. Que la dignitat de la funci� d'advocat estigui vinculada a l'�s de la corbata, al no �s de pantalons texans o a l'�s - com fa uns anys - del color negre - posa de manifest l'absurditat de la norma. Tamb� ara amb el mocador de cap d'una advocada. Per� m�s greu em sembla el cas de d'Institut de Mollerusa, perqu� l'escola, junt amb l'escala de ve�ns - el barri - i l'empresa son els tres espais de socialitzaci� de les persones, sigui quin sigui el seu origen. I perqu� el conflicte es dona entre gent jove que son els que poden dibuixar que passar� amb aquest tema en els propers anys. No acabo d'entendre perqu� algunes noies es reboten perqu� unes companyes seves utilitzin el mocador de cap. Ho entenc si es fruit d'una reacci� pr�pia de l'edat en que cal marcar posicions i fian�ar-se personalment buscant grups d'identitat o fins i tot buscant alg� amb qui confrontar. La pregunta a fer-se es perqu� no es pot anar a classe amb mocador de cap i i si amb algun altre els signes d'identitat de grup, freq�ents entre els nostres joves i que en alguns casos acaben sent m�s agressius cap a la dignitat humana que el propi mocador de cap. Recordem que totes les persones necessiten elements d'identitat. Que en alguns casos aquests elements tenen simbologia religiosa o cultural. I que si respectem aquestes practiques - sempre que no afectin a la dignitat i llibertat de les persones i als valors compartits - estarem contribuint a que la integraci� en els valors c�vics compartits sigui m�s f�cil. Per� si ens entestem en fer d'aix� un element de conflicte acabarem incitant a que l'�s del mocador passi de ser un element d'identitat cultural personal i respectable a un element de confrontaci� entre persones de diferents or�gens, per� que comparteixen la conviv�ncia c�vica. I si us plau deixem de ser fariseus. Aquest debat es produeix quan encara esta calenta una Llei d'Educaci� de Catalunya que per la porta del darrera legalitza i legitima d'utilitzaci� de recursos p�blics per finan�ar centres escolars que entre altres coses segreguen els alumnes per el seu sexe i en els que una bona part del seu ideari esta basat en aquesta diferenciaci� de sexes, en el paper subaltern de les dones. Clar que aix� ho fan en nom dels fonaments cristians de la nostra civilitzaci�, com el crucifix de l'escoles italianes o d'algunes de les nostres.

Societat

12/11/2009

ENS ESTEM EQUIVOCANT AMB EL MOCADOR DE CAP

Per Joan Coscubiela Conesa

En menys de 24 hores apareixen dos conflictes en relaci� a la utilitzaci� del mocador de cap per part de dones de cultura musulmana.

Un Jutge de l'Audi�ncia Nacional obliga a abandonar els estrats a una advocada per portar aquesta indument�ria. I en un Institut de Mollerusa algunes noies es reboten davant la utilitzaci� del mocador per part de dues companyes seves.

Crec que ens estem equivocant i molt en un tema que no hauria de ser un problema.

Es un problema i greu que a les dones, siguin de la cultura o de la religi� que sigui, se'ls limiti als seus drets, impedint-les anar a classe de gimn�stica amb la indument�ria adequada o obligant-les a tapar-se la cara per no ser vistes. I evidentment amb practiques indignes e inhumanes com l'ablaci�. Res explica� aquests comportaments i molt menys la cultura d'origen per justificar que a les dones se'ls hi neguin drets fonamentals b�sics vinculats a la seva llibertat o a la seva integritat com a persones o com a dones.

Per� en el tema del mocador de cap com a indument�ria que algunes dones han decidit utilitzar - insisteixo en el car�cter voluntari, perqu� si no fos aix� i fos imposat seria una altra cosa - estem davant d'una situaci�diferent�que correspon a altres plans diferents.

Que algunes dones vulguin utilitzar aquesta manera de vestir com un signe d'identitat cultural, personal, de grup o religi�s, o fins i tot nom�s per anar contracorrent no afecta ni a la seva dignitat, ni molt menys els elements de conviv�ncia sobre els valors compartits del drets humans.

Pel que fa als tribunals sempre ha estat una mica obsoleta la manera d'entendre la indument�ria com a signe de la dignitat de la funci� que es desenvolupa. La cosa ha anat evolucionant cap a la toler�ncia, per� alguns hem vist veritables bajanades. Que la dignitat de la funci� d'advocat estigui vinculada a l'�s de la corbata, al no �s de pantalons texans o a l'�s - com fa uns anys - del color negre - posa de manifest l'absurditat de la norma. Tamb� ara amb el mocador de cap d'una advocada.

Per� m�s greu em sembla el cas de d'Institut de Mollerusa, perqu� l'escola, junt amb l'escala de ve�ns - el barri - i l'empresa son els tres espais de socialitzaci� de les persones, sigui quin sigui el seu origen.

I perqu� el conflicte es dona entre gent jove que son els que poden dibuixar que passar� amb aquest tema en els propers anys.

No acabo d'entendre perqu� algunes noies es reboten perqu� unes companyes seves utilitzin el mocador de cap. Ho entenc si es fruit d'una reacci� pr�pia de l'edat en que cal marcar posicions i fian�ar-se personalment buscant grups d'identitat o fins i tot buscant alg� amb qui confrontar.

La pregunta a fer-se es perqu� no es pot anar a classe amb mocador de cap i i si amb algun altre els signes d'identitat de grup, freq�ents entre els nostres joves i que en alguns casos acaben sent m�s agressius cap a la dignitat humana que el propi mocador de cap.

Recordem que totes les persones necessiten elements d'identitat. Que en alguns casos aquests elements tenen simbologia religiosa o cultural. I que si respectem aquestes practiques - sempre que no afectin a la dignitat i llibertat de les persones i als valors compartits - estarem contribuint a que la integraci� en els valors c�vics compartits sigui m�s f�cil.

Per� si ens entestem en fer d'aix� un element de conflicte acabarem incitant a que l'�s del mocador passi de ser un element d'identitat cultural personal i respectable a un element de confrontaci� entre persones de diferents or�gens, per� que comparteixen la conviv�ncia c�vica.

I si us plau deixem de ser fariseus. Aquest debat es produeix quan encara esta calenta una Llei d'Educaci� de Catalunya que per la porta del darrera legalitza i legitima d'utilitzaci� de recursos p�blics per finan�ar centres escolars que entre altres coses segreguen els alumnes per el seu sexe i en els que una bona part del seu ideari esta basat en aquesta diferenciaci� de sexes, en el paper subaltern de les dones.

Clar que aix� ho fan en nom dels fonaments cristians de la nostra civilitzaci�, com el crucifix de l'escoles italianes o d'algunes de les nostres.

Comentaris

Comentari de Carles Ac�zar 13/11/2009 Tens tota la ra�! En aquest tema es troben enfrontats la le�gtima vindicaci� de l'igualtat per a totes les persones i la defensa dels drets humans, amb la manipulaci� i la xenof�bia de molts fan�tics del catolicisme a qui la moral i �tica dels musulmans els deixa en evid�ncia en tot, comen�ant per que Muhammmad va existir, com Mani o el Budha Sidharta Gautama, per� tots els historiadors han demostrat la falsetat i falsificaci� de Yashuam, el xamanisme tir�nic i teocr�tic de la secta dels cqpells vermells del Tibet o la fant�stica narraci� de la Tor�, de cap a peus!� Per� l'escola es d'ells... i aix� anem! Menys pressupost per I+D per� es fan escoles de cuina, al Pais vasc, amb diners p�blics i gesti� -i beneficis- privats. Visca la demag�gia d'en Zape! Salut i alegria! Carles.
Comentari de Joana 14/12/2009 Hola Joan, acabo d'arribar de Tun�sia i estic for�a preocupada. Els sindicalistes intervenen en les assemblees i, al principi, saluden en nom d'Ala. Aix�, es la primera vegada que em passa en aquest pa�s. I em preocupa perqu� la legitimitat que els permet saludar i explicar el que fan els hi dona el que representen del m�n del treball, a les empreses i amb els treballadors i treballadores. No les seves conviccions �ntimes i personals, que em nego a dir que respecto, ja que penso que es cosa seva i no m'interessen en absolut. El problema �s que no em sembla una decisi� ni sindical ni individual fruit de l'atzar que unes vagin per sobre de les altres i cada vegada m�s. I aix� s� que m'interessa. Quan veig una dona sindicalista amb mocador penso que vol portar-lo. De vegades es molt bonic i m'agraden, d'altres penso que es una ll�stima ja que estaria m�s bonica i c�mode sense. Per� tamb� em passa amb altres coses (els talons molt alts, per exemple), i dura una fracci� de segon, despr�s ja em fixo m�s amb el contingut del que diu. Pel carrer tens m�s temps per observar, i haig de confessar que si les dones van darrera l'home, ell molt modern, ella molt tapada, em fa for�a r�bia. No pel mocador, com pots imaginar, si no pel que penso que hi ha darrera, a casa, al barri i a la ciutat. Per� el que em sembla inacceptable es anar tapada de manera que no ets ning�, que ets un paquet an�nim. I per que vulnera tamb� el dret de saber a qui tens el davant, i amb qui parles i com et mira. No totes les religions s�n iguals, ni totes diuen el mateix ni fomenten el mateix, ja que el darrer segle han evolucionat de manera diferent en contacte amb la societat i els poders econ�mics de cada regi� del planeta, i d'altres no han evolucionat i/o�han anat enrera fins i tot. S'han de veure amb lupa quan intervenen en l'�mbit civil, ja que tenen el hist�ric defecte no nom�s de dir el que han de fer els seus creients, si no de prohibir i castigar que els altres ho facin. I es per aix� que s�n tan perilloses quan tenen el poder de legislar i governar. En conclusi�, penso que reivindicar el la�cisme es m�s important que mai. En tots els �mbits. Excepte en el religi�s, sembla obvi, no? L'educaci� c�vica �s un in�til bla bla bla si la societat, la fam�lia, l'escola, el barri, la empresa, els mitjans de comunicaci�, etc. no demostren a les persones i amb la pr�ctica di�ria all� que prediquen. Treure vels, amb creus penjades, es una c�nica injust�cia. I nosaltres aqu�, portem moltes creus a sobre... per� aix� ja es tot un altre tema.

Comentari de Carles Ac�zar

13/11/2009

Tens tota la ra�! En aquest tema es troben enfrontats la le�gtima vindicaci� de l'igualtat per a totes les persones i la defensa dels drets humans, amb la manipulaci� i la xenof�bia de molts fan�tics del catolicisme a qui la moral i �tica dels musulmans els deixa en evid�ncia en tot, comen�ant per que Muhammmad va existir, com Mani o el Budha Sidharta Gautama, per� tots els historiadors han demostrat la falsetat i falsificaci� de Yashuam, el xamanisme tir�nic i teocr�tic de la secta dels cqpells vermells del Tibet o la fant�stica narraci� de la Tor�, de cap a peus!� Per� l'escola es d'ells... i aix� anem! Menys pressupost per I+D per� es fan escoles de cuina, al Pais vasc, amb diners p�blics i gesti� -i beneficis- privats. Visca la demag�gia d'en Zape! Salut i alegria! Carles.

Comentari de Joana

14/12/2009

Hola Joan, acabo d'arribar de Tun�sia i estic for�a preocupada.

Els sindicalistes intervenen en les assemblees i, al principi, saluden en nom d'Ala. Aix�, es la primera vegada que em passa en aquest pa�s.

I em preocupa perqu� la legitimitat que els permet saludar i explicar el que fan els hi dona el que representen del m�n del treball, a les empreses i amb els treballadors i treballadores. No les seves conviccions �ntimes i personals, que em nego a dir que respecto, ja que penso que es cosa seva i no m'interessen en absolut. El problema �s que no em sembla una decisi� ni sindical ni individual fruit de l'atzar que unes vagin per sobre de les altres i cada vegada m�s. I aix� s� que m'interessa.

Quan veig una dona sindicalista amb mocador penso que vol portar-lo. De vegades es molt bonic i m'agraden, d'altres penso que es una ll�stima ja que estaria m�s bonica i c�mode sense. Per� tamb� em passa amb altres coses (els talons molt alts, per exemple), i dura una fracci� de segon, despr�s ja em fixo m�s amb el contingut del que diu.

Pel carrer tens m�s temps per observar, i haig de confessar que si les dones van darrera l'home, ell molt modern, ella molt tapada, em fa for�a r�bia. No pel mocador, com pots imaginar, si no pel que penso que hi ha darrera, a casa, al barri i a la ciutat.

Per� el que em sembla inacceptable es anar tapada de manera que no ets ning�, que ets un paquet an�nim. I per que vulnera tamb� el dret de saber a qui tens el davant, i amb qui parles i com et mira.

No totes les religions s�n iguals, ni totes diuen el mateix ni fomenten el mateix, ja que el darrer segle han evolucionat de manera diferent en contacte amb la societat i els poders econ�mics de cada regi� del planeta, i d'altres no han evolucionat i/o�han anat enrera fins i tot.

S'han de veure amb lupa quan intervenen en l'�mbit civil, ja que tenen el hist�ric defecte no nom�s de dir el que han de fer els seus creients, si no de prohibir i castigar que els altres ho facin. I es per aix� que s�n tan perilloses quan tenen el poder de legislar i governar.

En conclusi�, penso que reivindicar el la�cisme es m�s important que mai. En tots els �mbits. Excepte en el religi�s, sembla obvi, no?

L'educaci� c�vica �s un in�til bla bla bla si la societat, la fam�lia, l'escola, el barri, la empresa, els mitjans de comunicaci�, etc. no demostren a les persones i amb la pr�ctica di�ria all� que prediquen. Treure vels, amb creus penjades, es una c�nica injust�cia. I nosaltres aqu�, portem moltes creus a sobre... per� aix� ja es tot un altre tema.

Articles per data

Articles per tema