Economia
26/02/2009
OCUPACIÓ, ATUR I DISFUNCIONS DEL MODEL PRODUCTIU
Per Joan Coscubiela Conesa
En el marc del cicle que sobre la crisi ha organitzat el
Cercle d'economía he tingut l'oportunitat de posar ordre i
presentar algunes de les reflexions que des de
CCOO venim fent en els darrers anys.
En resum, es tracta de posar de manifest que
no és el marc legal laboral el factor que distorsiona el mercat de treball espanyol i per tant que no cal buscar solucions amb succesives reformes laborals. I menys davant d'una crisis que té un abast global, unes causes molt profundes que enfonsen les seves arrels en una
economia globalitzada que s'ha volgut construir sense contrapoders, ni contrapesos (de regulació, social o polítics).
Un sistema econòmic globalitzat que s'ha pogut imposar gràcies a aquesta manca de contrapoders i que s'ha basat en
dos paradigmes el de l'externalització de costos i riscos desde els poderosos cap a la societat i el de la gran desigualtat en la distribució de la riquesa.
Així donçs els que plantegen una reducció del cost dels acomiadaments i més facilitat que parlin clar. No es tracta de crear ocupació, ni tan sols d'evitar la seva destrucció. El que estan plantejant és llisa i llanament una
redistribució dels costos de la crisis en detriment dels treballadors/res i en benefici dels empresaris.
En les diapositives que donen suport a la reflexió es pot analitzar com son les disfuncions del nostre model productiu els que provoquen l'existència d'una
ocupació d'alta volatilitat i molt precaria, una alta temporalitat i baixa productivitat.
Alhora d'analitzar quines son les causes que estan darrera de tots aquests problemes trobem que l'especialització
productiva de l'economia espanyola en sectors com el de la construcció resiencial, el del turisme e masses és una de les causes. L'altra,
la mida excesivament petita de les empreses espanyoles que en la distribució de funcions internacional del treball no estan en condicions de controlar ni productes, ni mercats i es veuen obligatdes a ser unicament una petita (PIME) peça de l'engranatge de les grans i per tant a haver de suportar l'externalització de costos i riscos de les empreses que si controlen producte i mercat.
Cal destacar que
en aquests darrers anys mentre hi havia un consen molt elevat per asolir un canvi en el model productiu, aquest no sols no s'ha assolit, si no que
s'han agreugat les ineficiències. Les causes les podem trobar en la manca d'estrategia de les polítiques públiques, pero sobre tot en
el paper pervers que ha jugat el mercat en una economia marcada per una forta financiarització, o sigui en la preeminència dels mercats de capitals.
Un mercat que quan actua sense contrapoders i sense regulacions demostra els seus instints suicides, perquè
es procíclic, es gregari i no atent a l'interés general a llarg termini si no a l'interés particular a curt.
Si de veritat volem millorar la situació de l'ocupació al nostre país a mig termini haurem d'actuar sobre aquestes causes. I especialment sobre els factors que les provoquen. En primer lloc
l'abundància d'uns recursos econòmics que actuen com a desincentivador del canvi. Em refereixo a la
combinació perversa entre sol i sòl, a la disponibilitat
exagerada de mà d'obra barata i desregulada que proporciona un mercat de teball que s'esta fent global, encara que ens costi acceptar-lo i a la disponibilitat durant molts anys de diner fàcil i barat que en el cas espanyol encara ho era més, com a conseqúència de la
perversa combinació entre baixo tipus d'interés en el marc de l'euro i alta inflació de l'economia espanyola, precisament provocada pels sectors productius que estan darrere d'aquestes ineficiències.