Societat
31/01/2009
El tancament de "EL METRO " i la velocitat dels canvis.
Per Joan Coscubiela Conesa
TANCA "METRO", EL DIARI GRATUIT.
El tancament acordat pel grup suec de l'edició espanyola de el Metro té moltes lectures.
La més evident és que la crisis arriba a totes les cantonades, fins i tot a la dels mitjans de comunicació gratuïts. Ni amb una plantilla mini i no precisament ben pagada s'aguanta un mitja de comunicació si la seva font de finançament, la publicitat, cau en picat.
Però el tancament del "Metro" ens envia un missatge del que cal prendre bona nota.
La impressionant velocitat en que es produeixen els canvis i tendències en el món d'avui. Es cert que el fenomen no es nou. Em venen al cap algunes anècdotes. Fa uns quants anys algú va decidir utilitzar un sistema de comunicació - anomenat "punt a punt" - per transmetre noticies amb uns certa velocitat entre dos oficines de la mateixa empresa. Quan algunes d'aquestes entitats esmerçaven esforços per posar-lo en marxa, arriba el fax i converteix en obsolet una tecnologia que havia de ser innovadora. I quan encara no s'havia paït el canvi, internet possibilita la comunicació en temps real de tot tipus de documents. Fa unes dues dècades, semblava que el negoci de la missatgeria hauria de ser un gran jaciment d'ocupació - encara que fos molt precària - i quan es posen en marxa les estratègies sindicals per dignificar el sector, aquest comença a caure, perquè l'accés a noves tecnologies, disminueix i molt la utilització de la missatgeria.
La novetat resideix en la velocitat dels canvis i en la facilitat amb que les tendències son superades. Quan fa menys de deu anys van començar a aparèixer diaris gratuïts, la lectura va ser que es menjarien l'espai dels mitjans de pagament. De fet alguns mitjans de comunicació van adaptar el seu producte, les seves estratègies i sobre tot els seus titulars per respondre a aquest repte, al mateix que han fet amb el predomini d'internet com a font d'informació, especialment entre les generacions més joves.
Avui molts mitjans de comunicació de pagament estan patint crisis importants, amb una forta afectació sobre les plantilles, però el primer mitja que tanca es un de gratuït, que tot just va aparèixer fa menys de 9 anys i que semblava destinat a menjar-se el mon.
La rapidesa dels canvis i les tendències fa encara més important la reflexió estratègica sobre cap a on s'ha de dirigir la innovació. I cada vegada més es veu necessari esta pensant no amb la tendència que ve a primera vista i que tothom coneix o intueix, si no amb aquella, de moment submergida i que és possible que encara ningú o poca gent intueixi. Clar que
arribar massa aviat o el primer a un canvi a més d'algunes avantatges té certs riscos. Però els riscos son consubstancials al ser humà, malgrat la societat benestant construïda en el mon desenvolupat intenta generar
l'emmirallament de la "societat del no risc". Caldrà prendre nota que
un risc molt actual avui i per a totes les activitats humanes és no preveure la velocitat dels canvis de tendències i de paradigmes.
De la mateixa manera que hi ha investigació bàsica i investigació aplicada, ara a més de pensar de fer "reflexió aplicada" per veure quines son les mesures a prendre per sortir de la crisis,
algú hauria de estar fent "reflexió bàsica " per analitzar els canvis que es produiran en els propers 10 anys, que al ritme que anem és tota una era geològica.