Laboral 08/06/2007 Flexibilitat amb rostre humà Per Joan Coscubiela Conesa El passat dijous, dia 7 de juny, vaig ser convidat a participar en unes jornades organitzades per la Universitat Politècnica de Catalunya per analitzar les possibilitats de la flexibilitat dels horaris i les jornades com a manera d'encarar alguns dels problemes que afronten avui les empreses. Sincerament, una trobada interessant, en què primer el professor Ojeda, professor de la UPC i soci fundador de Rational Time, va exposar el treball d'un grup de professionals per crear eines de gestió empresarial amb què governar les necessitats de flexibilitat de les empreses. Després el professor Albert Coromines va fer una molt bona ubicació i conceptuació de la flexibilitat en el marc de l'actual procés de globalització i canvi en el model productiu. Representants de les administracions, de la patronal i un servidor, en nom de CCOO, vam situar les nostres propostes. I representants de SEAT, SONY i Caprabo van presentar les experiències de flexibilitat de les seves empreses. La meva impressió després de les jornades és que encara hi ha moltes empreses, especialment pimes, que tenen un gran desconeixement de les possibilitats legals i de la negociació collectiva per utilitzar la flexibilitat com a mecanisme d'adaptabilitat a un món econòmic en canvi permanent i accelerat. Potser per això usen i abusen de la desregulació perversa que comporten els contractes temporals. Molts encara confonen de manera interessada flexibilitat amb desregulació, o sigui, amb la gestió unilateral dels horaris i les jornades per part del management de les empreses. Per això cal insistir en què la flexibilitat ha de ser pactada i governada de manera conjunta per empreses i treballadors, també quan existeixen diferències en la seva aplicació. I potser la part més interessant de les Jornades va ser una certa coincidència en la necessitat de dotar a les polítiques de flexibilitat de rostre humà. Cal donar un pas endavant i deixar de pensar en la flexibilitat com l'adaptació de les persones a les màquines o a les necessitats productives. I començar a dissenyar polítiques i pràctiques que permetin que els processos de producció de béns i serveis tingui en compte les necessitats dels treballadors com a persones. I tinguin molt present les influències en negatiu o en positiu que en la societat poden tenir les formes d'organitzar el treball. Les reflexions que vaig fer en nom de CCOO les teniu a Jornada OTT. La part que em va deixar més preocupat va ser l'actitud defensiva que vaig detectar en la patronal catalana Foment i alguns empresaris del públic en relació a la Llei d'Igualtat. La CEOE els ha posat tant de cul en relació a la Llei, els ha venut tant això de l'intervencionisme pervers de l'Estat, que no són capaços de veure que els poders públics tenen el mandat constitucional de promoure la igualtat, també a les empreses. Que les legislacions promocionals no són intervencionisme sinó el compliment del mandat constitucional. I que la Llei, més enllà de l'anècdota del permís de dies retributius que alguns van anomenar com "los juanetes de mi cuñado" dota les empreses de molts mecanismes per avançar en polítiques d'igualtat. És imprescindible que els empresaris i les patronals superin l'etapa "plañidera" i vegin les moltes possibilitats que la llei dóna a la negociació collectiva per adaptar-se a les necessitats i peculiaritats de cada sector, de cada empresa. Polítiques d'igualtat que poden propiciar més motivació i implicació en les empreses per part de les persones treballadores. Polítiques d'igualtat que poden tenir una incidència social molt positiva. Com va dir la representant de la Funció Pública catalana, cal veure les mesures de conciliació de vida laboral i personal no com un cost a curt termini, sinó com a guanys econòmics i socials molt importants a mig termini. En aquest tipus de debat és quan un es pregunta a què es deuen estar referint alguns quan parlen tant de "responsabilitat social corporativa", si encara costa tan entendre que l'empresa té una responsabilitat amb els valors i principis com els de la igualtat. I té a més d'una funció econòmica clara, una funció social de primera dimensió. Ah, per cert, alguns dels assistents i no sols els sindicalistes ens vam sorprendre quan el professor Coromines ens va explicar que hi ha "models matemàtics" preparats i a disposició de les empreses per oferir respostes a la gestió d'horaris flexibles d'una plantilla de 500 persones, amb variables múltiples, fins i tot la de les preferències dels treballadors. Models que donen resposta amb menys de tres minuts. Si el 'Coro', que és una persona rigorosa ho diu, serà veritat, i el problema potser el tenim els qui som de lletres.

Laboral

08/06/2007

Flexibilitat amb rostre humà

Per Joan Coscubiela Conesa

El passat dijous, dia 7 de juny, vaig ser convidat a participar en unes jornades organitzades per la Universitat Politècnica de Catalunya per analitzar les possibilitats de la flexibilitat dels horaris i les jornades com a manera d'encarar alguns dels problemes que afronten avui les empreses.

Sincerament, una trobada interessant, en què primer el professor Ojeda, professor de la UPC i soci fundador de Rational Time, va exposar el treball d'un grup de professionals per crear eines de gestió empresarial amb què governar les necessitats de flexibilitat de les empreses. Després el professor Albert Coromines va fer una molt bona ubicació i conceptuació de la flexibilitat en el marc de l'actual procés de globalització i canvi en el model productiu. Representants de les administracions, de la patronal i un servidor, en nom de CCOO, vam situar les nostres propostes. I representants de SEAT, SONY i Caprabo van presentar les experiències de flexibilitat de les seves empreses.

La meva impressió després de les jornades és que encara hi ha moltes empreses, especialment pimes, que tenen un gran desconeixement de les possibilitats legals i de la negociació collectiva per utilitzar la flexibilitat com a mecanisme d'adaptabilitat a un món econòmic en canvi permanent i accelerat. Potser per això usen i abusen de la desregulació perversa que comporten els contractes temporals. Molts encara confonen de manera interessada flexibilitat amb desregulació, o sigui, amb la gestió unilateral dels horaris i les jornades per part del management de les empreses. Per això cal insistir en què la flexibilitat ha de ser pactada i governada de manera conjunta per empreses i treballadors, també quan existeixen diferències en la seva aplicació.

I potser la part més interessant de les Jornades va ser una certa coincidència en la necessitat de dotar a les polítiques de flexibilitat de rostre humà. Cal donar un pas endavant i deixar de pensar en la flexibilitat com l'adaptació de les persones a les màquines o a les necessitats productives. I començar a dissenyar polítiques i pràctiques que permetin que els processos de producció de béns i serveis tingui en compte les necessitats dels treballadors com a persones. I tinguin molt present les influències en negatiu o en positiu que en la societat poden tenir les formes d'organitzar el treball. Les reflexions que vaig fer en nom de CCOO les teniu a Jornada OTT.

La part que em va deixar més preocupat va ser l'actitud defensiva que vaig detectar en la patronal catalana Foment i alguns empresaris del públic en relació a la Llei d'Igualtat. La CEOE els ha posat tant de cul en relació a la Llei, els ha venut tant això de l'intervencionisme pervers de l'Estat, que no són capaços de veure que els poders públics tenen el mandat constitucional de promoure la igualtat, també a les empreses. Que les legislacions promocionals no són intervencionisme sinó el compliment del mandat constitucional. I que la Llei, més enllà de l'anècdota del permís de dies retributius que alguns van anomenar com "los juanetes de mi cuñado" dota les empreses de molts mecanismes per avançar en polítiques d'igualtat. És imprescindible que els empresaris i les patronals superin l'etapa "plañidera" i vegin les moltes possibilitats que la llei dóna a la negociació collectiva per adaptar-se a les necessitats i peculiaritats de cada sector, de cada empresa. Polítiques d'igualtat que poden propiciar més motivació i implicació en les empreses per part de les persones treballadores. Polítiques d'igualtat que poden tenir una incidència social molt positiva. Com va dir la representant de la Funció Pública catalana, cal veure les mesures de conciliació de vida laboral i personal no com un cost a curt termini, sinó com a guanys econòmics i socials molt importants a mig termini.

En aquest tipus de debat és quan un es pregunta a què es deuen estar referint alguns quan parlen tant de "responsabilitat social corporativa", si encara costa tan entendre que l'empresa té una responsabilitat amb els valors i principis com els de la igualtat. I té a més d'una funció econòmica clara, una funció social de primera dimensió.

Ah, per cert, alguns dels assistents i no sols els sindicalistes ens vam sorprendre quan el professor Coromines ens va explicar que hi ha "models matemàtics" preparats i a disposició de les empreses per oferir respostes a la gestió d'horaris flexibles d'una plantilla de 500 persones, amb variables múltiples, fins i tot la de les preferències dels treballadors. Models que donen resposta amb menys de tres minuts. Si el 'Coro', que és una persona rigorosa ho diu, serà veritat, i el problema potser el tenim els qui som de lletres.

Comentaris

Comentari de Gina Argemir i Martínez 12/06/2007 És que els senyors de la patronal viuen en una bombolla. Tant econòmica com familiar. Defensen uns horaris laborals que corresponen a una realitat social tan obsoleta com la seva: de quan les dones estàvem dedicades de ple a la cura dels fills i a les feines domèstiques, i per tant l'home disposava de tota la jornada per treballar. El nivell de renda d'aquests senyors de la patronal, permet que les seves companyes no treballin, comptin amb personal domèstic i de suport en la cura dels fills. Però jo repto a qualsevol d'ells a viure una setmana de bogeria com moltes famílies monoparentals vivim: fent jornades partides de 8 hores (que per res coincideixen amb els horaris escolars), amb uns ingressos discrets i sense secretaris. I pel que fa al Pla d'Igualtat: si és pervers, que no ho sé, doncs que sigui pervers. Perquè si no és amb intervencionisme estatal les dones no avançarem. Hi ha una cosa clara: si avui molt homes no ens cedeixen el seu seient ni tan sols per cortesia, encara menys ens cediran els seients dels seus despatxos.
Comentari de Mª José Saura 12/06/2007 Como bien comenta Joan, la jornada fue francamente interesante, conducida por Jordi Ojeda, absolutamente a la perfección en cuanto a la distribución del tiempo, por lo que queda demostrado que muchas veces no está reñida la teoría y la práctica. Cabe destacar, que dentro de las diferentes spin-off creadas por investigadores emprendedores de la UPC, se haya creado "Rational Time", para la explotación del Know how de trabajos de investigación relacionados con la organización del tiempo de trabajo. Albert Corominas, hizo una magnífica exposición sobre el estado del arte de la disciplina, donde introdujo los conceptos de la flexibilidad activa y pasiva, que en todo momento debe ser regulada, negociada y pactada. Resaltó dicha necesidad a lo largo de toda la exposición. En cuanto a este tema creo que se debería hacer más pedagogía, pues la flexibilidad es y va a ser un punto clave en la actualidad. Se expusieron diferentes experiencias sobre Anualización, bolsa de horas o cuentas de horas, que diversas empresas han implantado recientemente, como ejemplos y posibilidades interesantes. Me sorprendió, al igual que a Joan, la actitud tan negativa sobre la ley de Igualdad. La anécdota del "juanete de mi cuñado" ya la he escuchado varias veces, por lo que todo cabe esperar que se trata de una campaña orquestada en contra de la aplicación de la ley, cayendo en el anecdotario y el recurso fácil al mejor estilo del PP. Pues la argumentación de la patronal es que es una ley impuesta por el gobierno unilateralmente. En ningún momento se plantea, que en materia laboral, prácticamente todo, son transposiciones de directivas europeas, con las que se pretende homogeneizar, para establecer unos mínimos dentro de la Unión y dar un impulso a la igualdad real mediante acciones positivas. Creo que visto lo visto, deberíamos hacer una fuerte campaña resaltando los aspectos más positivos de la ley de Igualdad para contrarestar estos efectos perniciosos del posible mal uso de algunas licencias y permisos, donde se agarra la patronal obviando todos sus aspectos positivos, que son muchos.
Comentari de La cuarta vía 28/06/2007 Como afiliado de Comisiones Obreras y promotor de la actividad sindical en la empresa en la que trabajo, celebro el artículo del señor Coscubiela. Gracias a este artículo, me queda más claro que cuando negocio una reducción de horas laborables con la dirección de mi empresa, hay un sindicato detrás que está en la misma línea. Sé que cuando hablo de racionalizar horarios para que la jornada partida se reduzca al mínimo indispensable y dejen de existir aberraciones como los horarios inflexibles 9-14 y 16-19h, hay un sindicato detrás que apoya mis tesis. Sé que cuando intente dejar claro a la dirección que la reducción de 1/8 de la jornada debe implicar la posibilidad de realizar jornada continua de 7 horas, hay un sindicato detrás que hace tiempo que está alineado con esa opción, y que huye de prácticas surrealistas como las de las empresas que obligan a los empleados a trabajar seis horas, descansar una para comer y después trabajar una hora más. Y, por último, sé que, cuando me enfrento a la dirección de mi empresa por el abuso en la contratación temporal o en el encadenamiento de contratos de obra y servicio, tengo un sindicato detrás que lleva muchos años erigido en bandera del empleo indefinido y estable. Quiero que sepa que por todas estas razones, muchos trabajadores de diversos sectores consideran a CCOO como un referente y, es más, ansiarían sin duda formar parte de la plantilla de la organización que usted dirige con tan buen criterio. Gracias por su coherencia, señor Coscubiela.
Comentari de currante 16/08/2007 Hay que ver lo que aguanta el papel!!!!!, la realidad es bien distinta.-Dejad ya tantas subvenciones dadas por el gobierno para que los sindicatos no rechisten, esto se pagará bien caro en el futuro próximo.
Comentari de Eva Moors i Vidal 08/11/2007 Quin punt de la normativa he incomplert per que no es pubiqui el meu comentari?

Comentari de Gina Argemir i Martínez

12/06/2007

És que els senyors de la patronal viuen en una bombolla. Tant econòmica com familiar. Defensen uns horaris laborals que corresponen a una realitat social tan obsoleta com la seva: de quan les dones estàvem dedicades de ple a la cura dels fills i a les feines domèstiques, i per tant l'home disposava de tota la jornada per treballar. El nivell de renda d'aquests senyors de la patronal, permet que les seves companyes no treballin, comptin amb personal domèstic i de suport en la cura dels fills. Però jo repto a qualsevol d'ells a viure una setmana de bogeria com moltes famílies monoparentals vivim: fent jornades partides de 8 hores (que per res coincideixen amb els horaris escolars), amb uns ingressos discrets i sense secretaris.

I pel que fa al Pla d'Igualtat: si és pervers, que no ho sé, doncs que sigui pervers. Perquè si no és amb intervencionisme estatal les dones no avançarem. Hi ha una cosa clara: si avui molt homes no ens cedeixen el seu seient ni tan sols per cortesia, encara menys ens cediran els seients dels seus despatxos.

Comentari de Mª José Saura

12/06/2007

Como bien comenta Joan, la jornada fue francamente interesante, conducida por Jordi Ojeda, absolutamente a la perfección en cuanto a la distribución del tiempo, por lo que queda demostrado que muchas veces no está reñida la teoría y la práctica.

Cabe destacar, que dentro de las diferentes spin-off creadas por investigadores emprendedores de la UPC, se haya creado "Rational Time", para la explotación del Know how de trabajos de investigación relacionados con la organización del tiempo de trabajo.

Albert Corominas, hizo una magnífica exposición sobre el estado del arte de la disciplina, donde introdujo los conceptos de la flexibilidad activa y pasiva, que en todo momento debe ser regulada, negociada y pactada. Resaltó dicha necesidad a lo largo de toda la exposición. En cuanto a este tema creo que se debería hacer más pedagogía, pues la flexibilidad es y va a ser un punto clave en la actualidad.

Se expusieron diferentes experiencias sobre Anualización, bolsa de horas o cuentas de horas, que diversas empresas han implantado recientemente, como ejemplos y posibilidades interesantes.

Me sorprendió, al igual que a Joan, la actitud tan negativa sobre la ley de Igualdad. La anécdota del "juanete de mi cuñado" ya la he escuchado varias veces, por lo que todo cabe esperar que se trata de una campaña orquestada en contra de la aplicación de la ley, cayendo en el anecdotario y el recurso fácil al mejor estilo del PP. Pues la argumentación de la patronal es que es una ley impuesta por el gobierno unilateralmente.

En ningún momento se plantea, que en materia laboral, prácticamente todo, son transposiciones de directivas europeas, con las que se pretende homogeneizar, para establecer unos mínimos dentro de la Unión y dar un impulso a la igualdad real mediante acciones positivas.

Creo que visto lo visto, deberíamos hacer una fuerte campaña resaltando los aspectos más positivos de la ley de Igualdad para contrarestar estos efectos perniciosos del posible mal uso de algunas licencias y permisos, donde se agarra la patronal obviando todos sus aspectos positivos, que son muchos.

Comentari de La cuarta vía

28/06/2007

Como afiliado de Comisiones Obreras y promotor de la actividad sindical en la empresa en la que trabajo, celebro el artículo del señor Coscubiela. Gracias a este artículo, me queda más claro que cuando negocio una reducción de horas laborables con la dirección de mi empresa, hay un sindicato detrás que está en la misma línea. Sé que cuando hablo de racionalizar horarios para que la jornada partida se reduzca al mínimo indispensable y dejen de existir aberraciones como los horarios inflexibles 9-14 y 16-19h, hay un sindicato detrás que apoya mis tesis. Sé que cuando intente dejar claro a la dirección que la reducción de 1/8 de la jornada debe implicar la posibilidad de realizar jornada continua de 7 horas, hay un sindicato detrás que hace tiempo que está alineado con esa opción, y que huye de prácticas surrealistas como las de las empresas que obligan a los empleados a trabajar seis horas, descansar una para comer y después trabajar una hora más. Y, por último, sé que, cuando me enfrento a la dirección de mi empresa por el abuso en la contratación temporal o en el encadenamiento de contratos de obra y servicio, tengo un sindicato detrás que lleva muchos años erigido en bandera del empleo indefinido y estable.

Quiero que sepa que por todas estas razones, muchos trabajadores de diversos sectores consideran a CCOO como un referente y, es más, ansiarían sin duda formar parte de la plantilla de la organización que usted dirige con tan buen criterio.

Gracias por su coherencia, señor Coscubiela.

Comentari de currante

16/08/2007

Hay que ver lo que aguanta el papel!!!!!, la realidad es bien distinta.-Dejad ya tantas subvenciones dadas por el gobierno para que los sindicatos no rechisten, esto se pagará bien caro en el futuro próximo.

Comentari de Eva Moors i Vidal

08/11/2007

Quin punt de la normativa he incomplert per que no es pubiqui el meu comentari?

Articles per data

Articles per tema