Laboral
08/06/2007
Flexibilitat amb rostre humà
Per Joan Coscubiela Conesa
El passat dijous, dia 7 de juny, vaig ser convidat a participar en unes jornades organitzades per la Universitat Politècnica de Catalunya per analitzar les possibilitats de la flexibilitat dels horaris i les jornades com a manera d'encarar alguns dels problemes que afronten avui les empreses.
Sincerament, una trobada interessant, en què primer el professor Ojeda, professor de la UPC i soci fundador de Rational Time, va exposar el treball d'un grup de professionals per crear eines de gestió empresarial amb què governar les necessitats de flexibilitat de les empreses. Després el professor Albert Coromines va fer una molt bona ubicació i conceptuació de la flexibilitat en el marc de l'actual procés de globalització i canvi en el model productiu. Representants de les administracions, de la patronal i un servidor, en nom de CCOO, vam situar les nostres propostes. I representants de SEAT, SONY i Caprabo van presentar les experiències de flexibilitat de les seves empreses.
La meva impressió després de les jornades és que encara hi ha moltes empreses, especialment pimes, que tenen un gran desconeixement de les possibilitats legals i de la negociació collectiva per utilitzar la flexibilitat com a mecanisme d'adaptabilitat a un món econòmic en canvi permanent i accelerat. Potser per això usen i abusen de la desregulació perversa que comporten els contractes temporals. Molts encara confonen de manera interessada flexibilitat amb desregulació, o sigui, amb la gestió unilateral dels horaris i les jornades per part del management de les empreses. Per això cal insistir en què la flexibilitat ha de ser pactada i governada de manera conjunta per empreses i treballadors, també quan existeixen diferències en la seva aplicació.
I potser la part més interessant de les Jornades va ser una certa coincidència en la necessitat de dotar a les polítiques de flexibilitat de rostre humà. Cal donar un pas endavant i deixar de pensar en la flexibilitat com l'adaptació de les persones a les màquines o a les necessitats productives. I començar a dissenyar polítiques i pràctiques que permetin que els processos de producció de béns i serveis tingui en compte les necessitats dels treballadors com a persones. I tinguin molt present les influències en negatiu o en positiu que en la societat poden tenir les formes d'organitzar el treball. Les reflexions que vaig fer en nom de CCOO les teniu a Jornada OTT.
La part que em va deixar més preocupat va ser l'actitud defensiva que vaig detectar en la patronal catalana Foment i alguns empresaris del públic en relació a la Llei d'Igualtat. La CEOE els ha posat tant de cul en relació a la Llei, els ha venut tant això de l'intervencionisme pervers de l'Estat, que no són capaços de veure que els poders públics tenen el mandat constitucional de promoure la igualtat, també a les empreses. Que les legislacions promocionals no són intervencionisme sinó el compliment del mandat constitucional. I que la Llei, més enllà de l'anècdota del permís de dies retributius que alguns van anomenar com "los juanetes de mi cuñado" dota les empreses de molts mecanismes per avançar en polítiques d'igualtat. És imprescindible que els empresaris i les patronals superin l'etapa "plañidera" i vegin les moltes possibilitats que la llei dóna a la negociació collectiva per adaptar-se a les necessitats i peculiaritats de cada sector, de cada empresa. Polítiques d'igualtat que poden propiciar més motivació i implicació en les empreses per part de les persones treballadores. Polítiques d'igualtat que poden tenir una incidència social molt positiva. Com va dir la representant de la Funció Pública catalana, cal veure les mesures de conciliació de vida laboral i personal no com un cost a curt termini, sinó com a guanys econòmics i socials molt importants a mig termini.
En aquest tipus de debat és quan un es pregunta a què es deuen estar referint alguns quan parlen tant de "responsabilitat social corporativa", si encara costa tan entendre que l'empresa té una responsabilitat amb els valors i principis com els de la igualtat. I té a més d'una funció econòmica clara, una funció social de primera dimensió.
Ah, per cert, alguns dels assistents i no sols els sindicalistes ens vam sorprendre quan el professor Coromines ens va explicar que hi ha "models matemàtics" preparats i a disposició de les empreses per oferir respostes a la gestió d'horaris flexibles d'una plantilla de 500 persones, amb variables múltiples, fins i tot la de les preferències dels treballadors. Models que donen resposta amb menys de tres minuts. Si el 'Coro', que és una persona rigorosa ho diu, serà veritat, i el problema potser el tenim els qui som de lletres.