dissabte, 23 de desembre de 2017

IMPOSSIBLE MILLORAR EL SILENCI


Aquests darrers mesos ha estat la vegada en que durant més dies el “bloc del coscu” s’ha mantingut inactiu. La darrera entrada va ser el 7 d’octubre i el motiu agrair-vos l’escalf que em vàreu donar en dies molt difícils per a mi.

Durant aquest intens període no m’he sentit en condicions de millorar el silenci. I com no volia ser esclau de les meves paraules he preferit que fos el silenci el que ocupes l’espai volgudament abandonat i parles per mi.

Ara, quan em disposo a pair lentament tot el que ha passat durant aquesta inquietant tardor, voldria recuperar el plaer de compartir tot allò que em preocupa, em motiva o m’emociona. No trobo millor manera de fer-ho que recordant uns moments esplèndids viscuts en la jornada de reflexió gràcies a dos grans poetes i amics.

El darrer dimecres, en Luis García Montero i el Joan Margarit, acompanyats d’en Jordi Gracia, ens varen oferir una espectacular diàleg poètic i cívic. El motiu formal va ser la presentació de les dues darrers obres. “Un hivern fascinant” de Joan Margarit i “A puerta cerrada”  de Luís Garcia Montero. La veritable raó la podeu trobar en els seus versos i sobre tot en la necessitat que tenen aquests dos amics de comunicar-se i de comunicar que la paraula i les emocions son portadores d’una gran força.

Es van trobar a Barcelona quan tots tres encara estaven impactats per la nit viscuda pocs dies abans en la Residencia de Estudiantes de Madrid, amb motiu de la presentació de les seves obres. Potser per la màgia de l’espai, potser per la transcendència del moment, tots tres recordaven amb la pell de gallina la sensació que van rebre aquella nit.   


Mentre escoltaven els poemaris del Joan i del Luis tota la gent que ells havien aconseguit aplegar, reunida a la Residencia de Estudiantes, transmetien una gran necessitat, la de comunicar-se i compartir emocions i somnis en una llengua comuna, la dels sentiments. Així m’ho van explicar i m’ha vingut de gust compartir-ho per trencar el silenci sense haver de penedir-me de les meves paraules.

4 comentaris:

Pablo Portales ha dit...

Ànim, el trovarè a faltar en el parlament. Benvingut a la paraula de nou. Felicitats 2018 https://pabloportales.blogspot.com.es/

Sebastian Tejada Garcia ha dit...

Estimat Joan:
Tenir rao massa aviat es com no tenir-la (M. Yourcenar).
Vindra el moment en que ja no sera massa aviat per saber que penses dels ultims aconteixaments.
Es cert que si esperes massa nous succesos requeriran que n opinis.
En tot cas, espero amb impaciencia, el teu comentari sobre la situacio postelectoral.
Bones festes des de Calella. Una abraçada.

Joan Coscubiela i Conesa ha dit...

Circula una cita que igual es apócrifa, però que li adjudiquen al líder xinés Zhou Enlai. Sembla ser que en una visita oficial de Nixon li van preguntar al dirigent comunista quina opinió tenia sobre la Revolució Francesa i la resposta va ser que encara era aviat per tenir una opinió tancada.

Sense arribar a aquests extrems, sembla evident que el procés té com a característica la seva constant mutació i canvi de guió, de manera que en menys d'una setmana coses que semblaven obvies deixen de ser-ho.

Això em fa ser molt prudent sobre la valoració dels resultats, perquè com passa amb moltes coses de la vida dependrà molt de la seva gestió. La única cosa que m'atreveixo a dir en aquests moments és que les eleccions han posat de manifest algunes coses. La primera una resposta identitaria de bona part de la ciutadania que s'ha sentit atacada per un comportament també molt identitari de les forces independentistes. la segona es que aumenta la polarització política i la fractura social. la tercera és que ara els que han guanyat han de decidir si aposten per la victoria o per la solució. La quarta es que la solució no pot venir de cap dels blocs en que s'ha fosilitzat la política catalana. La cinquena és que no podem descartar que estiguem inmersos en una crisi de larga durada, que es pot cronificar encara més.

I una pregunta que ens hem de fer alguns és la de si existeix un espai polític nítidament d'esquerres i federalista que expresi la seva opinió contraria al independentisme i el seu rebuig al unilateralisme. I si existeix aquest espai, la raó per la qual no ha estat ocupat?

Bé, sobre aquestes i altres coses reflexiono en un llibre que publicarà aviat l'editorial Peninsula i el manuscrit del qual vaig entregar el 21D, sense tenir temps de pair els resultats electorals. Tampo era el seu objectiu. He intentat mirar una mica més a mitja i llarga distància.

Continuarem conversant. Al bloc, a Barcelona o a Calella

Anònim ha dit...

Pues leeré tu libro porque estoy seguro de que tienes cosas que decir. Y después supongo que podremos debatirlo en este sitio. Y hace falta, mucha falta, reflexionar sobre lo que ha sucedido y está sucediendo. En mi opinión no se ha reflexionado lo suficiente, el porqué de ello pudiera atribuirse a diversos factores, uno de ellos, no menor, es el de los intereses económicos. La vida se está volviendo cada vez más dura y los "intelectuales" también tienen que comer.

Publica un comentari a l'entrada