dijous, 7 de setembre de 2017

ENTREVISTA A ELDIARIO.ES: "El Parlament ha cruzado el rubicón"

Fent clic a l'enllaç podreu llegir l'entrevista que m'ha fet la Neus Tomàs  per ElDiario.es

ENLLAÇ A L'ENTREVISTA

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan, et seré sincer i et dic d'entrada que no he pogut mai amb un personatge de l'establishment com tu, el Duran d'esquerres et diuen, suposo que ho saps.
Avui per tant no puc més que felicitar-me no només per haver assistit el que és sens dubte al teu funeral polític, sinó que aquest i just mentre et desencaixaves per aconseguir el contrari, ens ha servit 'en bandeja' tots els vots de CSQP que necessitava l'independentisme.
Avui tothom ja sap que CSQP era una farsa, una Colau que no hi és ni se l'espera, un Fachin amb bona voluntat però sense cap poder, o tu i en Rabell, les joies de la corona! Heu evidenciat de forma clara i concisa que no teniu la més mínima intenció de trencar amb el cadenat del 78, expressió ben vostre per cert.
Tothom que us ha escoltat i que tenia alguna esperança dipositada en què vosaltres perseguiu realment aquest objectiu, és a hores d'ara orfe de projecte polític o simpatitzant de les CUP, un partit realment d'esquerres trrencador amb moltíssima més solera i coratge.

PD: és que ha sigut de xiste! PPC, PSC i C's aplaudint-te al so de 'democracia'! en una intervenció que pretenia bloquejar un referendum, l'expressió màxima de la democracia. En fin...

David Lopez-Val ha dit...

Gracies de tot cor, Joan. Anims, suport, caliu, escalf. I el meu tribut, i l'enhorabona. Per ser la veu dels sense-veu, en les hores mes fosques, en la vergonya mes pregona que ha viscut el nostre poble. Gracies de tot cor, per la teva, per la vostra, valentia. Per ser encara testimoni d'aquella esquerra que, coneixent en propia pell l'urpa de la dificultat (del barri humil, de l'atur, de la precarietat, de l'exili), cap del cert que cap bandera, ni cap frontera, assenyalen el rumb de la veritable lluita - la lluita per la gent, per la persona. Gracies, Joan. I tots els anims. Endavant.

jabola ha dit...

Gracias Sr. Coscubiela por las hermosas y sentidas palabras suyas de ayer en el Parlament, gracias. Tuve la suerte de oirlas en directo y aún siento la emoción que sentí entonces. Hermosa lección de dignidad

Unknown ha dit...

Joan, orgullosa de tu i de la promoció Francesc Layret. Quin comité de curs! tu, l'Albert Batlle, l'Arbós, el Marc Carrillo... o, fora del comité, en Joan Egea. Mesos i mesos de facultat tancada, peró alguna cosa varem aprendre i tots heu respost a l'hora de defensar la democràcia. Aquests dies m'he emocionat amb tu i t'ho volia dir publicament. Endevant, una abraçada. Pilar Giménez Alcover

Macià ha dit...

Sr.Coscubiela: La teva intervenció al Parlament estava molt mancada de visió política. No sabem com acabarà el Procés però és evident que davant un projecte d'aquesta magnitud i davant un Estat que nega qualsevol possibilitat de diàleg, parlar de reglaments i que els diputats no es podien expressar amb prou temps i coneixement, era quedar obcecat per un problema totalment menor. En aquest sentit el discurs d'una altra advocada com vostè com el de l'Anna Gabriel va demostrar tenir molta més amplitud de mires i visió política.

Gerard Sabaté ha dit...

"CARTA OBERTA A JOAN COSCUBIELA

El dia 7 de setembre, vaig veure amb molta atenció el teu parlament a les Corts Catalanes, escoltant amb perplexitat alguna de les coses que te vaig a referir a continuació. Primer vullguera que sapigueres que jo em sento un comunista convençut i que el dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret fonamental que el comunisme sempre ha defensat.
Em vaig sorprendre i colpir tant amb les teues paraules com en veure com t’aplaudia la dreta i certa esquerra espanyolista representada en el Parlament Català, que no puc deixar d’escriure estes notes per recordar-te el que representa eixa esquerra i dreta espanyolista i com ens negaven les llibertats per les que lluitàvem nosaltres, els comunistes, moviment del que tu també vens. Com també saps, l’eurocomunisme parlava d’una Europa dels pobles que era la part més dinàmica de la democràcia, cosa que tu negues en el teu discurs. També que la lluita popular dels pobles sempre ha anat per davant de les lleis que han volgut fer claudicar als ciutadans. Per tant, no hi ha cap discussió que, en la pràctica diària de la lluita, està la solució.

Però si realment me va escandalitzar el teu discurs va ser quan digueres que no estaves disposat a què el teu fill Daniel visqui en un país en el que la majoria pugui tapar els drets dels qui no pensen com ella. Potser no te n’adones que quan dius açò, malgrat les citares, t’has oblidat de les víctimes de l’estat que ara defenses. Estat hereu dels que afusellaren els compatriotes republicans. De la vella impunitat, vigent encara.
I ací entre jo, quan me pregunte si el meu fill no tenia el mateix dret que el teu a defensar les seues idees. Dret que li varen negar segant-li la vida per ser independentista, antiracista i antifeixista. I són eixes majories les que ens han negat amb la mort, que pensarem lliurement, i eixa majoria independentista a la que tu te referixes serà la garantia i la primera defensora de què les minories puguen viure respectades democràticament. Mai voldrem per als altres el que nosaltres hem patit. Mai. Enlloc. Contra ningú.

I jo, personalment, eixiré en defensa de les minories sempre que hi haja una injustícia. T’ho ben prometo.

Guillem Agulló i Lázaro,
pare de Guillem Agulló i Salvador, assassinat l’11 d’abril del 1993 a mans d’un grup feixista"

Publica un comentari a l'entrada