La crisi del Govern no
es fa per millorar les polítiques adreçades a les persones. No es fa per
encarar els problemes de les residències de gent gran o per contribuir a reduir
les llistes d’espera.
És una crisi en clau interna,
d'equilibri de poders dins del Govern,
provocada per la inviabilitat de la fuga endavant que ha posat en marxa
Puigdemont
Estem davant
de l’enèsima vegada que les
dificultats provocades pel comportament bàrbar i antidemocràtic del PP es pretenen resoldre amb una fuga endavant.
Des que fa
cinc anys el president Mas va forçar unes eleccions anticipades per aconseguir
majoria absoluta i va passar de 62 a 50 diputats/des, a cada dificultat per
tirar endavant el seu full de ruta es respon amb una nova fuga endavant.
La CRISI de
Govern posa de manifest la manca de
solidesa i solvència del full de ruta de Puigdemont en relació a l’1-O.
L’estratègia de
fuga endavant de Puigdemont és un gegant
mediàtic amb peus de fang polítics.
Puigdemont no pot pretendre cohesionar
la societat catalana al
voltant de la seva fuga endavant si ni tan sols pot cohesionar el seu Govern. I
per fer encarar la manca de cohesió, provoca dues crisi de Govern en pocs dies.
La cohesió al voltant del referèndum ha
de venir del convenciment i inclusió
del màxim de persones, entitats i sectors socials de la societat catalana.
Al referèndum
inclusiu, amb garanties, reconeixement internacional i efectiu, només s’arriba amb convenciment, mai
imposant disciplina militar a les forces pròpies i insults i
agressivitat als que expressen dubtes o discrepàncies.
La CRISI de Govern no enforteix el
referèndum que necessitem, sinó que l’afebleix.
I només
reforça la pugna interna dins de JxSí per veure
qui apareix com a culpable del fracàs de la fuga endavant i qui mana en
aquest espai polític el dia 2 d’octubre i en les properes eleccions
autonòmiques.
Avui, aquesta
CRISI de Govern no aporta més inclusió,
sinó més exclusió. No aporta més garanties, sinó que les fa saltar pels
aires. No facilita el reconeixement internacional, sinó que propicia
l’aïllament. No ens permet avançar cap a un referèndum efectiu, sinó que ens
porta a un carreró sense sortida que reforça
l’autoritarisme del Govern Rajoy.
La CRISI de
Govern no sols no resol els greus
dèficits democràtics de l’estratègia Puigdemont, sinó que els agreuja, i
per tant afebleix el referèndum.
A 78 dies de l’1 d’octubre, continuem sense tenir la normativa
legal que empari el referèndum. Sense conèixer quin serà el cens electoral,
sense disposar d’administració electoral independent. Sense les regles del
debat democràtic imprescindible per a qualsevol referèndum. Amb la pluralitat
dels mitjans de comunicació destrossada per totes bandes.
Cada dia que
passa, l’estratègia de fuga endavant de
Puigdemont ens allunya més d’un referèndum inclusiu, amb garanties, reconeixement
internacional i eficàcia, i esdevé menys viable.
I ens apropa a un cul de sac, del que no es pot sortir amb una nova
fuga endavant.
La ciutadania
de Catalunya en general i les persones que defensen i han lluitat per assolir
un referèndum, no es mereixen un Govern,
un president i una majoria parlamentària que juguin a la ruleta russa amb el
referèndum.
No seran
Puigdemont ni JxSí qui ens portin al referèndum que necessitem.
2 comentaris:
Coscu, el que refrorça Rajoy ets tu
Exactament. Ets tu.
Publica un comentari a l'entrada