Al llarg de la
història, el que ha començat com una
reivindicació de gènere, una lluita de les dones, ha acabat en moltes ocasions sent conquestes de
civilització, de les quals ens hem beneficiat el conjunt de la societat.
Tenim molts exemples,
com la reivindicació d’«Igual salari per
igual treball o treball d’igual valor». O la lluita per fer compatible la
condició de treballadora i persona al mateix temps. O un plantejament que està
cridat a ser clau en el segle XXI, com «compartim
la feina i repartim el treball».
Pot semblar que això
és així en totes les reivindicacions, que totes ens condueixen a avenços
civilitzadors, però la vida està plena
de reivindicacions que porten dins seu greus riscos d’exclusió o de retrocés
en els drets de les persones. I cal estar molt amatents.
En aquest sentit, el
segle XXI ens arriba prenyat de riscos. La
combinació entre avenços científics, la percepció cada vegada més estesa
entre els humans de no tenir límits i no
acceptar-los i la conversió de la societat en un mercat en el que tot el que es pugui pagar es pot fer,
esdevé una combinació explosiva i corrosiva en termes civilitzadors. Els
diferents models socials de donació d’òrgans i transplantaments posa de
manifest que uns ens garanteixen pràctiques civilitzadores i uns altres ens
condueixen a la barbàrie del comerç i tràfic d’òrgans.
Per això, el 8 de
març és un bon moment per aturar-nos a
pensar i a escoltar les denúncies d’organitzacions de dones en relació a la
possibilitat que el seu cos pugui ser objecte de transacció mercantil.
Necessitem un debat profund sobre el que s’anomena “gestació
subrogada”. És cert que no
podem continuar instal·lats en la paràlisi, en no fer res. La combinació entre
no-regulació per part dels Estats i l’existència d’un mercat global que
possibilita determinades pràctiques de gestació subrogada és insostenible. Per
les seves conseqüències humanes i socials.
Però que no haguem
de continuar passius no significa que qualsevol regulació sigui útil i
positiva.
Molt probablement, de la manera en què la societat, no sols la
catalana, encari aquest debat, dependrà si avancem o retrocedim en termes
de civilització.
