dimarts, 28 de juny de 2016

COM SUPERAR EL BLOQUEIG


Després de les declaracions rituals de la nit electoral i dels primers posicionaments, que sempre comporten una descompressió accelerada per passar de la campanya a la realitat, ara toca encarar la gestió d’uns resultats que no faciliten la investidura, i menys l’estabilitat política.

La ciutadania i els mitjans demanen capacitat de pacte, per a continuació exigir als partits fermesa i fins i tot intransigència en la defensa dels principis i propostes de cadascú. Tot, alhora, és una mica difícil, especialment en un país on s’identifica pacte amb feblesa i on el sistema electoral ha fet innecessaris, fins ara, els pactes. L’acumulació i creuament de línies vermelles converteix l’itinerari del pacte en impracticable.

Després del 26J és prioritari recordar allò que ha estat ignorat després del 20D, la situació d’emergència social no permet perdre més temps. I això obliga a situar en el centre del debat d’investidura tots aquells temes que afecten les condicions de vida de les persones i que han estat absents de la campanya electoral.

Malauradament, avui, amb la millora de resultats del PP, estem en pitjors condicions d’encarar un canvi en les polítiques socials i en una solució per a Catalunya.

Les responsabilitats estan repartides, però tenen un element comú: haver posat la defensa dels mitjans per davant de l’objectiu dels fins. I haver obviat que les línies vermelles i els condicionants per pactar han de tenir certa relació de proporcionalitat amb la força de cadascú. Malgrat han augmentat les dificultats, no es pot tornar a oblidar que la prioritat és donar resposta a greus problemes econòmics i socials i a un greu conflicte institucional.

Tenim una Seguretat Social que és perfectament viable, a condició que s’adoptin urgentment mesures per garantir el seu finançament. La qual cosa precisa un major esforç fiscal, més justament distribuït en termes socials.  

Però la viabilitat a mig termini de la Seguretat Social depèn sobre tot de la capacitat de trencar amb la precarietat de l’ocupació com a estratègia. Una precarietat que provoca un deteriorament de la recaptació de cotitzacions socials fins i tot en moments de creixement de l’ocupació.

En l’horitzó tenim també una situació de dèficit i deute públic insostenible. El 2016 es tancarà amb un dèficit públic molt superior al pressupostat i amb un deute públic que ja supera el 100% del PIB. I amb l’exigència de la Unió Europea de nou ajust fiscal, que comportaria greus retallades en termes socials, amb el conseqüent augment de la desigualtat i la pobresa.

Aquest ha de ser l’horitzó, el de les condicions de vida de la gent, després d’unes eleccions que han guanyat el PP i Rajoy, però en el resultat de les quals no queda clar qui formarà govern i cap partit pot imposar les seves polítiques.

De moment, el bloqueig institucional, tant a Espanya com a Europa, agreujat per la crisi del Brèxit, està provocant que els únics guanyadors reals siguin els poders econòmics i un capitalisme financer que ostenta el veritable poder polític i que mai no havia tingut tan pocs contrapesos ni controls socials i polítics.

Les eleccions generals i el que passi al govern d’Espanya tindrà –ja l’està tenint– una forta incidència a Catalunya. Malgrat alguns, en una nova fuga cap endavant, pensin que ens podem abstraure del que passi a l’Estat espanyol. 

Tot apunta que el bloqueig institucional a Espanya arrossegarà també al bloqueig polític a Catalunya. Una situació enquistada i que dura des del 2010.

En la batalla per configurar i guanyar el relat post 26J i preelectoral a Catalunya, alguns pretenen instal·lar el debat de la irreformabilitat d’Espanya. I arguments no els falten, a la vista dels resultats. Però una cosa és la frustració real o impostada per la victòria del PP i l’altra que entrem en dinàmiques democràticament perilloses i políticament frustrants. Mai no ha estat cert que “com pitjor, millor”, encara que en el curt termini a alguns els vagi bé per consolidar el seu relat i preparar les futures eleccions.

Em sembla molt preocupant la proliferació de valoracions democràticament perilloses, que són utilitzades des d’anàlisis diferents i fins i tot interessos contraposats, però amb argumentacions igualment corrosives en termes democràtics.

Les idees de societats irreformables, pobles que es mereixen els governs que tenen, ciutadans que voten en contra dels seus interessos, acaben sempre amb perilloses afirmacions o insinuacions de “pobles elegits” i “pobles repudiables”.

És evident que la majoria assolida pel PP augmenta les dificultats per fer avançar una proposta de referèndum pactat amb l’Estat espanyol. Però no resulta creïble considerar inviable la proposta de referèndum i a continuació defensar que és viable i políticament efectiu un referèndum unilateral d’independència (RUI) o una declaració unilateral d’independència (DUI).

La meva experiència com a sindicalista, corredor de fons i amant de la muntanya m’ha ensenyat que, quan es detecta la impossibilitat de salvar un obstacle, el que fa no és augmentar la dificultat de l’objectiu i intentar superar-lo amb més obstacles i les mateixes forces.

A Catalunya tenim avui el repte i la responsabilitat d’escollir entre una nova fuga cap endavant o bé optar pel que ha fet sempre Catalunya en aquests moments, reagrupar el màxim de forces al voltant d’un objectiu compartit i augmentar la densitat i sobretot la intensitat de les mobilitzacions.

Cal recordar que una consulta unilateral ja es va intentar el 9 de novembre, i al final es va reconvertir en un procés de mobilització social davant la impossibilitat de  concretar la consulta unilateral.

Cal recordar algunes obvietats, com que un referèndum unilateral naixeria amb un dèficit de legitimitat pròpia en no comptar amb el suport d’una bona part de la societat catalana, que tindria enfront l’oposició de la majoria de forces polítiques espanyoles i el no reconeixement de la Unió Europea, que ja té prou fronts oberts com per obrir-ne un altre.

Els que defensen propostes unilaterals haurien d’explicar com, en els mesos transcorreguts de la legislatura de la desconnexió i la insubmissió del 9N,  han estat incapaços d’adoptar cap acció d’insubmissió, ni tan sols de fermesa, i ara de cop ens plantegen un RUI.

Hauran d’explicar com es compatibilitza presentar uns pressupostos absolutament submisos amb les regles de joc de l’Estat espanyol i al mateix temps defensar una convocatòria de referèndum unilateral.

Ens hauran d’explicar com faran conviure políticament un referèndum unilateral i una dependència absoluta del deute públic català de l’Estat espanyol. Com desconnectar-se políticament i al mateix temps estar endollat econòmicament a la respiració assistida del FLA.

Significa això que no hem de fer res? Evidentment que no, estic plantejant exactament el contrari. Tenim una situació de bloqueig polític, però no podem ni bloquejar-nos ni caure en el parany d’una nova fuga cap endavant. 

Aquesta és la resposta que haurà de donar el president Puigdemont en el planteig de la seva qüestió de confiança.

Un servidor opina que per sortir del bloqueig el que cal fer es reagrupar-nos al voltant de l’exigència d’un referèndum; intentar sumar als qui han plantejat la proposta de reforma constitucional, sense referèndum previ, i ara comproven que amb una majoria del PP això resulta inviable. I proposar a la societat catalana un augment de la densitat i la intensitat de les mobilitzacions.

I mentrestant, no oblidar en cap cas la situació d’emergència social que viuen àmplies capes de la ciutadania, que per cert són les que tenen uns majors índexs d’abstenció electoral i política. Per a moltes  persones, la utopia és una utopia més modesta i més quotidiana: sortir de la pobresa en la qual estan atrapades.

8 comentaris:

Unknown ha dit...



Una part de la base d’En Comú Podem ha començat a reaccionar de manera contundent als resultats del 26-J a Catalunya i l’estat espanyol. És el cas de Santos Gómez Pedrosa, membre de Podem i regidor de Manteniment i Neteja de l’Ajuntament de Ripollet. Gómez Pedrosa s’ha fet independentista després del resultat electoral del 26-J. Les raons d’aquest canvi, les explica ell mateix en un missatge publicat a Facebook. Heus ací el seu missatge, traduït al català:

«Mai no havia pensat ni m’havia passat pel cap de donar suport a la independència de Catalunya, però m’estimo més lluitar per una Catalunya lliure i deixar l’estat espanyol, amb una democràcia fictícia i governat per corruptes per als ingenus. Catalunya compta amb un independentista més. Visca la meva terra i la seva gent.»

Anònim ha dit...

el discurs Coscu/Rabell ja ens el coneixem:
"esperem el temps que calgui, décades, segles, fins que sigui possible que "els meus" transformin i regenerin de cap a peus tota aquesta esperpèntica españa".
Una utopia que ens permet viure fàcilment en la crítica permanent a quansevol intent de canvi... per tímid que sigui.

Anònim ha dit...

http://www.vilaweb.cat/noticies/joan-belda-montes-podem-us-acompanyare-en-lunic-proces-de-ruptura-possible-la-independencia-de-catalunya/

Roger ha dit...

El sociòleg Manuel Delgado va ser un dels dos-cents independentistes d’Iniciativa per Catalunya i grups afins que van signar el manifest ‘Amb En Comú Podem guanyem sobirania’, en què demanaven el vot per a Xavier Domènech a les eleccions espanyoles. Tanmateix, avui al matí Delgado ha publicat un text al seu mur de Facebook en què defensa que l’única opció és independitzar-se d’Espanya: ‘El que ens urgeix ara és marxar. Ja ens les haurem amb els fatxes locals, que no semblen tan perillosos’, diu.

Roger ha dit...

Amic Coscubiela, si em permets la broma, et dedico una cançó de l'Amy Winehouse. Aquella que tracta d'una alcohòlica que no te cap d'intenció de rehabilitar-se. Ja saps, "Rehab": "They tried to make me go to rehab but I said NO, NO, NO."

Aquí et deixo el videoclip de l'Amy:
https://www.youtube.com/watch?v=KUmZp8pR1uc

I un altre: "Mañana lo dejo", de l'Albert Plà:
https://www.youtube.com/watch?v=qYeE4uVKBso


Joan Coscubiela i Conesa ha dit...

Personalment no tinc cap problema en que els que penseu que és possible desbloquejar la situació ja amb decissions unilaterals les porteu a la practica ja, demà mateix si us veieu en cor. És el que vàreu prometre el 27S i de moment res de res. Al contrari submissió total. El Govern continua acudint a reclamar al T Constitucional. La Mesa del Parlament devalúa la resolució del 9N. La proposta de pressupostos pel 2016 no aprovada era d'una submissió total. El comportament fiscal del govern català igual Si voleu aplicar una desconexió unilateral, un referèndum unilateral o qualsevol altra de les vàries propostes d'unilateralitat que es fan cada 15 dies, i penseu que és més fàcil, no sé la raó per la que no ho feu ja. Això sí, si després de pregonar-ho mil vegades no ho feu, el que no podeu es culpar als altres, els que estem intentant explicar que les propostes unilaterals tenen les mateixes dificultats o més que les pactades. I a la vista dels fets està.

I si no és molt demanar no utilitzeu desqualficacions de l'estil de "alcoholic que no es vol rehabilitar", españolista i moltes altres. No sé si sou conscients que amb aquestes actituts no feu res més que generar anti-cosos a les vostres propostes. Sincerament, em comença a fer una mica de por haver de viure en una societat en la que prolideren actituts tant intolerants i tan properes a la xenofòbia. Ser perfectament que aquestes actituts no van associades a una proposta concreta - dir-ho seria caure en la mateixa actitud- però estan ploliferant massa per una societat que és sana i que pretén millorar el que tenim

Gege Dai ha dit...

true religion jeans
ugg boots
ralph lauren uk
longchamp pliage
tiffany outlet
bottega veneta outlet
prada outlet
iphone case uk
mulberry handbags
cheap ugg boots
ugg boots clearance
ralph lauren shirts
tory burch shoes
true religion jeans
asics
nfl jerseys
coach outlet online
nike air force 1
cheap ray ban sunglasses
ed hardy clothing
dior outlet
rolex watches for sale
coach outlet
football shirts
air jordan 13
fred perry polo
ugg outlet online
michael kors uk
nike mercurial
louboutin pas cher
coach outlet online
fitflops clearance
rolex watches for sale
swarovski crystal
cheap jordans
toms shoes
ugg boots clearance,ugg australia,uggs on sale,ugg slippers,uggs boots,uggs outlet,ugg boots,ugg,uggs
air force 1 shoes
0811jianxiang

Toko Sehat ha dit...

- galeripembesarpenis.com
- vimaxfarma.com
- www.galeri-alatbantusex.com
- Obat Thor's Hammer
- galeriobatpembesar.com
- asiongfarma.com
- agenvimaxnusantara.com
- Obat Kuat Hammer

Publica un comentari a l'entrada