divendres, 8 d’abril de 2016

POBRESA ENERGÈTICA I UNITAT DE MERCAT


Una vegada més, el Tribunal Constitucional mostra en la sentencia coneguda avui en relació al Decret Llei sobre pobresa energètica una manca absoluta d’empatia amb una ciutadania que pateix situacions d’emergència social.

Ho diu en llenguatge jurídic un dels vots particulars que discrepa de la sentencia quan afirma que: 

“En suma, como vengo haciendo infructuosamente en esta y otras deliberaciones anteriores, invito a reflexionar sobre si el papel de los juristas y en especial de los jueces constitucionales en la sociedad actual va más allá del positivismo formalista y sobre si un sistema que, por perfecto que parezca en términos de simetría lógica, subordine su mantenimiento y funcionamiento a la marginación o exclusión social de parte de su población, tiene cabida en un régimen jurídico-constitucional que se define como social y democrático”.
Un altre cop el Tribunal Constitucional en la seva creuada per protegir la “unitat de mercat” ignora els drets de les persones més febles i ho fa, fins i tot, ignorant els compromisos de l’Estat Espanyol que es deriven de la normativa de la Unió Europea.

El TC avala la política del Govern del PP de no menjar ni deixar menjar. El Govern Rajoy ha practicat una política de desprotecció de les persones en situació d’emergència social i al mateix temps que obstaculitza sistemàticament que ho puguin fer altres administracions, com les CCAA i els Ajuntaments.

Com queda ben clar en els vots particulars de tres dels magistrats del Tribunal Constitucional, l’Estat Espanyol no ha aplicat la transposició al Dret espanyol de les Directives Europees de protecció dels consumidors energètics domèstics. 

Però el més greu és que, després de no complir les seves obligacions socials i amb la Unió Europea – han passat cinc anys sense que s’hagi fet la transposició de les Directives comunitàries en aquests matèria - impedeix que ho faci la Generalitat de Catalunya que, a més, té competències suficients sobre aquesta qüestió.

Impedir que a Catalunya es pugui ajudar – encara que sigui de manera molt parcial i modesta- a les persones en situació de pobresa energètica. I fer-ho per raons competencials, quan el Govern espanyol no fa res per encarar aquest drama, expressa una vegada més el caràcter antisocial del PP i alhora una actitud de sadisme social amb les persones necessitades.

En aquesta situació, a més de reiterar aquesta denuncia contra el PP i les seves practiques anti-socials, centralistes i obstaculitzadores, ara cal veure quina és la resposta a donar a aquesta sentencia per aconseguir l’objectiu de protegir a les persones en situació de pobresa energètica

En aquest sentit, cal prestar atenció als dos vots particulars que signen tres dels Magistrats del Tribunal Constitucional.

En aquests vots particulars, hi ha arguments importants que justifiquen que davant la inacció del legislador estatal en la protecció de la pobresa energètica, el legislador català desenvolupi directament – pel buit deixat pel legislador estatal – la Directiva 2009/72 i 2009/73 sobre protecció dels consumidors domèstics d’energia elèctrica i de gas.

La resposta que ha de donar el Govern català és la de mantenir l’aplicació del Decret Llei 6/2013 i exigir a les companyies elèctriques – algunes de les quals tenen establerts compromisos de responsabilitat social corporativa- que l’apliquin.

A aquesta resposta alguns li podran donar el nom de desobediència a l’Estat i al Tribunal Constitucional. Altres, la podran caracteritzar com de compliment dels mandats constitucionals i estatutaris de protecció dels consumidors vulnerables en situació de pobresa energètica.

Que cadascú li posi el nom que vulgui, perquè del que es tracta es de no permetre la desprotecció absoluta de les persones en situació de pobresa energètica. I fer-ho en aplicació dels drets reconeguts per les directives de la UE i en compliment de les obligacions derivades de la nostra pertinència a la Unió Europea.


Aquesta és la resposta que proposo tingui la sentencia del Tribunal Constitucional. I si aquesta és la decisió que pren el Govern català tindrà tot el nostre suport, que caldrà també traslladar al carrer per garantir que les empreses comercialitzadores de energia elèctrica i gas faciliten la seva aplicació.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Deixant per davant que estic absolutament d'acord amb l'afirmació de que el Govern del PP és insensible en extrem amb la situació de vida dels ciutadans, doncs no solament ha aplicat mesures econòmicament opressores als ciutadans, sinó que després d'empobrir a la població i deixar en situació paupèrrima a amplis col•lectius, els nega l'ajuda bàsica.
Pel que he extret de la lectura de la sentència de TC, entenc que el decret de la Generalitat contravé la legislació bàsica de l'Estat en l'àmbit del sector elèctric i del gas. A més, les mesures que pretenia aportar el nostre govern autonòmic estaven basades en l'ajornament en el pagament de les factures de subministrament energètic, en cap cas anul•lar el seu pagament, per la qual cosa no hi ha incidència en l'economia familiar i la companyia comercialitzadora anava a percebre iguals ingressos, però de forma ajornada.
Es a dir, que alçar la veu contra aquesta sentència està -al meu modest entendre- a mitges bé. Si es tracta de protestar la decisió del TC per se i perquè anul•la una decisió de la Generalitat (l'Estat contra Catalunya), està de sobres. Si el que volem és arremetre contra la injustícia de les polítiques del Govern de Rajoy i dels abusius preus i privilegis de les operadores d'electricitat i gas d'aquest país, millor unir esforços polítics i legals contra la insconstitucionalitat d'aquest despotisme polític i econòmic, i també de les empreses, això últim amb antecedents ja històrics i amb afectació a governs anteriors, als quals (també) el partits dels governs de Catalunya (CiU) van recolzar.
Salutacions, Lupe Juliá

Publica un comentari a l'entrada