dimecres, 2 de desembre de 2015

CRÒNICA D’UN ENTERRAMENT ANUNCIAT


El Tribunal Constitucional acaba de declarar nul·la la Resolució del 9N aprovada pel Parlament de Catalunya amb els vots de JxSI i la CUP.

No crec que sigui una sorpresa per ningú, i molt menys pels seus impulsors, però no hauríem de perdre de vista que l’acord ha estat adoptat per unanimitat, amb els vots de magistrats gens sospitosos d’anticatalanisme com Encarnació Roca o Joan Antoni Xiol, entre d’altres.

El Parlament té tota la legitimitat per aprovar resolucions que orientin i impulsin l’acció de Govern. Fins i tot aquelles que pretenen promoure canvis en el marc constitucional. La nostra no és una Constitució militant, en paraules del propi Tribunal Constitucional. Però una cosa és promoure canvis institucionals (fins i tot els que comporten ruptures polítiques) i una altra cosa és aprovar que només es compliran les lleis i les sentències que coincideixin amb l’opinió majoritària del Parlament de Catalunya.

Aquesta resolució va néixer morta, els seus impulsors van començar a enterrar-la el dia després de ser aprovada i ara el Tribunal Constitucional ha certificat la seva defunció.

Va néixer morta, com es posa de manifest en les al·legacions del Parlament al Tribunal Constitucional. Què significa dir que aquesta resolució no té efectes jurídics?  I que només expressa una voluntat, un desig polític.  Sobretot què significa dir, com fa Neus Munté, que no importa la sentencia, perquè encara que no pugui tenir efectes jurídics, manté els efectes polítics? Què significa el reconeixement per part dels seus impulsors de la manca d’efectes jurídics? Quan es tracta d’una resolució que té com objectiu crear un nou marc jurídic constitucional.

Amb aquest comportament s’insisteix en recrear un món irreal, una ficció que no condueix a cap lloc, excepte que no sigui a la frustració.  

Les primeres palades per enterrar la resolució les van donar els seus impulsors, JxSi i la CUP.

Recordem que es tracta d’una resolució que mandata a un govern inexistent a que posi en marxa determinades polítiques. La lògica política i parlamentària recomanava que la resolució fos presentada un cop investit  disposem d' ni govern. Això si upturesfensa del dret a decidir i que canalitzem aquestes forces cap a la celebracie esta morta el President i constituït el govern que l’hauria de posar en marxa. Aquestes son observacions que han fet els Serveis Jurídics del Parlament, però que la majoria s’ha negat a escoltar.

No és, però, una qüestió jurídica és una monumental incongruència política. Es força un Ple del Parlament per aprovar una resolució que mandata a un govern inexistent , amb l’objectiu de facilitar la investidura de Mas com a President de la Generalitat i tres setmanes després encara no tenim ni President ni govern. Això sí, disposem d’una grandiloqüent resolució que mandata a un govern que no existeix i que és anul·lada pel Tribunal Constitucional, fins i tot abans que el President que l’ha de complir estigui elegit. En resum, una situació esperpèntica, kafkiana, innecessàriament ridícula.

Durant aquestes tres setmanes, el Govern català en funcions s’ha encarregat de tirar cada dia una palada a la tomba en que s’ha enterrat la resolució del 9N. En el mateix moment en que es presentava la resolució que insta a incomplir les sentències del Tribunal Constitucional, el Govern presidit per Artur Mas acordava la presentació de dos recursos d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

Durant aquestes setmanes el Consell de Garanties Estatutàries ha conegut fins a vuit dictàmens, a petició del Govern català, per presentar els respectius recursos davant del Tribunal Constitucional. 
Als pocs dies d’acordar que s’iniciava el procés de desconnexió amb l’estat espanyol diferents membres del Govern català han manifestat la voluntat de fer el que calgués per accedir als pagaments del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El més explícit, el Conseller Mas Colell, que va arribar a dir que si cal ens agenollàvem. L’actitud del Conseller és comprensible atenent a la necessitat urgent de pagar a proveïdors, entitats socials i farmacèutics. Però xoca frontalment amb la voluntat de “desconnectar-se”.

Fa unes hores el Govern en funcions ha anunciat que presenta un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem per exigir el correcte pagament del FLA. Un altre cop el Govern en funcions actua amb realisme, però ho fa en un entorn d’irrealitat absoluta.

En valorar la sentencia del Tribunal Constitucional no hauríem d’oblidar que la resolució del 9N va néixer morta, que varen ser els seus impulsors els primers en enterrar-la i que el Tribunal Constitucional, el que ha fet és certificar la seva defunció.

Potser ha arribat el moment d’aturar-se una mica a reflexionar si per aquest camí avancem a algun lloc. Suposo que abans del 20D serà difícil.


En tot cas voldria recordar que existeix un oferiment polític fet per Catalunya Sí que es pot per reconduir aquesta situació. És un full de ruta alternatiu que aposta per situar la prioritat del Pla de rescat ciutadà, que aposta per un Procés constituent no subordinat – entès com no condicionat al que facin altres- però tampoc autàrquic – perquè una part del procés constituent l’hem de fer en el marc de l’actual Estat Espanyol-. I sobre tot que planteja recuperar la pantalla del dret a decidir, que totes les forces polítiques i socials que el defensem ens reagrupem en la defensa del dret a decidir i que canalitzem aquestes forces cap a la celebració d’un referèndum durant l’any 2016.