dimarts, 17 de novembre de 2015

EL PODER DE LA DESMEMÒRIA


Aquests dies em ve al cap de manera reiterada una de les frases més conegudes de Milan Kundera: “La lluita de l’home contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit”.

Els brutals atemptats de París ens han obligat a recordar que matances com aquesta es produeixen cada dia a Síria, Iraq i altres països. Aquesta “normalitat” en la que viuen milions de persones i de la que fugen desesperadament davant de la nostra indiferència, no fa menys greus els assassinats de París, però els hauria de fer més dramàtics i hauria de provocar en nosaltres un atac de memòria. Poques hores abans dels assassinats de París s’havia produït un atemptat similar amb moltes víctimes a Líban.

No és sols la rapidesa i intensitat en què es produeixen els esdeveniments el que explica la nostra facilitat per oblidar. Una part de l’òblit té a veure amb l’estratègia de la desmemòria que practica el poder, sigui el que sigui.

Només la desmemòria pot explicar que no relacionem l’atemptat de París amb el fracàs de les estratègies anti-terroristes practicades en els darrers 15 anys.

Només la desmemòria pot explicar que no es produeixi ni un sols balanç autocrític de les conseqüències de les successives intervencions militars a Afganistan, Iraq, Líbia o Síria. I dels arguments que en cada moment es van utilitzar per justificar-les.

Només la desmemòria pot explicar que no es consideri important liquidar, o almenys dificultar, les fonts de finançament del terrorisme i els canals financers pels quals circula, en moltes ocasions idèntics als de l’economia criminal, cada cop més difícil de distingir de l’economia “legal”.

Només la desmemòria pot explicar que assistim impertorbables a la cimera del G-20 a Turquia, que té com amfitrió a Erdogan, un cap d’Estat que tanca els ulls, quan no facilita, que les seves fronteres serveixin per tot tipus de tràfic en favor del terrorisme. I que no ha tingut cap remordiment en utilitzar el conflicte kurd com a arma electoral, encara que fos a costa d’afeblir un dels fronts de lluita contra ISIS.

Només la desmemòria pot explicar que oblidem amb tanta facilitat que determinades reaccions “de guerra” als atemptats fan el joc als terroristes i els faciliten tot l’oxigen que necessiten per avivar el foc del terror.

Només la desmemòria pot explicar que perdem de vista la importància dels mitjans de comunicació en el domini i control de les societats, a partir de la colonització de les nostres ments.

Només la desmemòria pot explicar que siguem capaços de reconèixer aquests fets quan passen lluny de nosaltres, però no recordar que la desmemòria és també la forma d’exercir el poder a casa nostra.

Només el provat èxit de la desmemòria com a arma política a Catalunya pot explicar que el Sr. Homs, cap de llista de CDC a les eleccions generals, s’atreveixi a presentar com a condicions de la negociació amb la CUP l’exigència de seguretat jurídica i la voluntat de diàleg i pacte amb l’Estat espanyol i les institucions europees. I que ho faci quan només han passat set dies de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la resolució presentada per JuntspelSí i la CUP.

Però de la desmemòria com a instrument de poder a casa nostra, en parlarem un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada