ATRAPATS ENTRE MONTORO I KAFKA
Montoro acaba de fer una de les
seves. Ha
amenaçat al Govern català d’utilitzar el Fons de Liquiditat Autonòmic per
augmentar el nivell d’intervenció de les
finances de la Generalitat.
Davant
d’aquesta provocació hem de denunciar un
cop més la prepotència del Govern del PP i el menyspreu a l’autonomia fiscal.
Però només denunciar i augmentar el llistat de greuges no serveix de gaire. Excepte
per ignorar la realitat, la passada, la present i la futura.
Suggereixo
que reflexionem sobre els factors que
ens han portat a aquesta situació, les seves causes, els seus responsables.
I també sobre les respostes. I com l’evident feblesa en que es troba el Govern
català xoca amb la contundència retòrica de la recent resolució aprovada pel
Parlament català el passat 9 de novembre.
Si Montoro pot fer xantatge és per
vàries raons.
Una d’elles, la situació de col·lapse de les finances de la Generalitat i
l’altra l’existència de lleis que li donen aquests instruments d’intervenció.
El
principal mecanisme amb el que el Govern espanyol ha intervingut les finances de
totes les CCAA és la Llei Orgànica
d’estabilitat pressupostaria d’abril del
2012, votada al Congrés de Diputats pel Grup de CIU, sense que els
seus vots fossin necessaris, donada la majoria absoluta del PP, i a canvi de
res. Com es pot veure si es llegeixen els debats en Ple i en Comissió, CIU
comparteix de manera entusiasta la ideologia, la filosofia i la política mal
anomenada d’estabilitat pressupostaria. Una austeritat mal entesa convertida en
“teologia de l’austericidi”.
La
llei d’estabilitat pressupostaria és anterior a la “intervenció” de facto de
l’economia espanyola al Juny del 2012 i el seu Memorandum, té els seus fonaments en la reforma de l’article 135 de la CE, aprovat
per PSOE i PP amb abstenció de CIU. Suposa un desenvolupament del Tractat d’estabilitat, coordinació i governança de
la Unió Econòmica i Monetària de març del 2012, també recolçat pels
diputats europeus de CIU. Convé no oblidar aquests detalls per no caure en la
trampa del fariseisme polític.
La
segona palanca utilitzada per Montoro
per amenaçar al Govern català és el Fons de Liquiditat Autonòmic, creat pel
Reial Decret llei 21/2012 amb l’objectiu “d’ajudar” a les CCAA a superar la
situació d’asfíxia financera de moltes CCAA.
Convé
dir en primer lloc que l’asfixia financera de les CCAA va tenir el seu origen
en la reducció dels ingressos fiscals provocats per la crisi econòmica. Els
impostos propis i els cedits a les CCAA són els que més varen patir l’impacte
de l’esclat de la bombolla especulativa i la crisi. Però l’asfixia de les CCAA té també un altre origen,
l’aplicació dels objectius de dèficit derivats de la Llei d’estabilitat
pressupostària aprovada al 2012.
Curiosament o potser no tant, el
Fons de Liquiditat Autonòmic va ser també votat favorablement per CIU, sense que els seus vots
fossin necessaris. I aquí podríem aplicar l’axioma jurídic de “La causa de la
causa, es la causa del mal causat”.
Convé
prestar atenció a dues coses, la facilitat que té CIU, ara CDC, per denunciar a Catalunya les conseqüències de
les lleis que ells mateixos han votat a Madrid. Això no és nou, forma part
de la genètica pujolista de CDC. La novetat potser és que durant aquests 3 anys
CDC i el President Mas han estat capaços de fer compatible una situació de
precarietat fiscal absoluta i d’intervenció de facto de les finances de la
Generalitat amb una escenificació de contundència i de força fingida.
Aquest
comportament lluny de minvar ha assolit el seu cim amb la declaració del
Parlament de Catalunya de 9 de novembre on es
dibuixa un escenari de “desconnexió” unilateral” en un context d’absoluta
feblesa financera de la Generalitat.
Per
fer-me entendre vull tirar mà de les explicacions donades ahir pel Conseller Mas Collell per denunciar el
que està passant. El Conseller es queixava amb raó que el Govern espanyol
mentre escanya les finances de la Generalitat li recomana al Govern català anar
al metge. Bona metàfora, però per ser
completa, caldria afegir que les mans
amb que el Govern espanyol escanya fiscalment
son les mans dels vots de CDC. Al menys una de les mans.
La
segona explicació de Mas-Colell va ser la de considerar aquestes mesures com
una aplicació encoberta i no declarada
de l’article 155 de la CE. Potser té raó el Conseller, i que en aquestes
circumstàncies l’Estat Espanyol no precisa ni de l’article 155 CE ni de la nova
Llei del Tribunal Constitucional. Que, potser
ja té prou, en donar un quart de volta a l’aixeta del Fons de Liquiditat
Autonómica o exercir els seus drets de creditor de més del 50% del deute públic
de la Generalitat.
Però
si el Conseller Mas Collel tingués raó, com
quadra aquesta realitat de feblesa absoluta amb la contundència retòrica de la
declaració de desconnexió unilateral aprovada per JuntspelSí i la CUP al
Parlament?
Potser
el Conseller d’Economia i Finances ja és conscient d’aquesta lectura esquizoide
que es fa des de les seves files. Potser això és el que explica la cara que
posava, sentint a Artur Mas en el debat d’investidura, anunciant entre altres
mesures que en aquest procés de desconnexió unilateral es crearia un Banc Central Català. Òbviament, amb independència del
que digui i faci la Unió Europea i el BCE, per donar més coherència al relat de
la unilateralitat.
No
deixa de sorprendre l’aprovació d’un
full de ruta que no porta en lloc i que de moment té com a principal efecte
haver reforçat la posició de Rajoy i el PP com el partit de l’ordre i la
seguretat en les eleccions del 20D.
Clar
que el que alguns no entenem, pot tenir tota la seva lògica des de l’estratègia que combina el “quan pitjor a
Espanya, millor a Catalunya” amb la unilateralitat de la desconnexió. Però
si és així com quadra aquesta estratègia amb la feblesa brutal de les financés
de la Generalitat?
La situació està arribant al seu
zenit kafkià.
Però que ningú pateixi, que per demostrar que Kafka era una persona amb poca
imaginació, el candidat Homs ens ofereix
el desllorigador de tot. Ara ens diu que
va al Congrés de Diputats a pactar la independència amb l’Estat Espanyol.
A
veure si ho entenc. Segons Homs, la via del referèndum està morta, perquè
l’Estat Espanyol mai ens el deixarà fer. Però
en canvi la via de pactar la independència és viable si ell treu bons resultats.
Com
puc ser tan babau per no entendre-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari