diumenge, 6 de setembre de 2015

GUERRA BRUTA

GUERRA BRUTA 

És cert el que algunes veus vénen denunciant, el nivell de la guerra bruta està pujant de to en el món de la política. Tenia raó, Manuel Castells, quan en la seva trilogia de la Societat de la Informació anunciava, a la vista de l’experiència dels Estats Units, que la política en el futur estaria basada en la destrucció de l’adversari. Però no sols en la seva destrucció política, sinó en la personal.

Fa temps que es practica a la política espanyola. Aquest estiu hem vist un episodi que m’ha colpit especialment, en el que mitjans de comunicació de tot tipus han maltractat l’amic Morera de Compromís, president de les Corts Valencianes, per fets familiars que res tenen a veure amb la seva trajectòria i responsabilitat política.

A Catalunya, sempre s’ha dit que aquest estil era cosa dels espanyols i que nosaltres no tenim aquests vicis i defectes.  I, si alguna vegada ha estat veritat aquesta autocomplaença amb nosaltres mateixos, ja ha deixat de ser veritat fa molt de temps. Les eleccions del 27S estan traient a passejar el pitjor de la societat catalana i les tendències innates dels humans cap a actituds inquisitorials.

Per justificar-ho alguns diuen que això és cosa de les xarxes socials i que no cal fer-hi massa cas. Una justificació bondadosa que no s'adiu amb la realitat. Les xarxes socials no fan res més que reflectir el millor i pitjor de la societat. No de tota la societat, és cert, però si d’una part. 

I el que fa més preocupant la situació és la manera en què alguns mitjans de comunicació s’han apuntat a la política de “tot s'hi val”. Els mitjans de comunicació tradicionals, que ja no saben què fer per subsistir econòmicament. I els digitals, on els mecanismes de finançament que disposen encara són més precaris i els porten a oblidar els límits de l’ètica professional. És cert, no tots, però les excepcions són cada vegada menys, perquè la lluita per la subsistència és cada vegada més dura. 

El que mai m’hagués arribat a imaginar és que un mitjà com Vilaweb, dirigit per una persona a la que li tinc molt de respecte, en Vicent Partal, es prestés també a aquesta guerra bruta i que ho personalitzes en un servidor.

D'entrada jo creia que la primera regla d’un periodista era contrastar fonts. Però no, el Sr. Andreu Barnils no ho considera necessari ni oportú. Per ell, parlar amb els seus amics i que li expliquin una historia carregada de sectarisme ja és prou per construir una intoxicació. No cal ni parlar amb la persona a la que li dedica l’article ni tampoc amb els que varen ser els protagonistes dels fets  sobre els que parla. Per fer d’inquisidor, utilitzant  un mitjà digital, no cal respectar les regles bàsiques del periodisme, només cal tenir un exèrcit d’activistes de les xarxes socials disposats a difondre la mentida que algú ha escrit abans.

Tot això té a veure amb la meva suposada intervenció en la subscripció del Pla de pensions dels empleats públics de la Generalitat l’any 2005. L’article està farcit de mentides, intoxicacions i mitges veritats. La més important de totes, però no l'única, és la que fa referència a la meva suposada intervenció en aquest procés. Però hi ha més, per exemple, que el Pla de pensions va suposar una reducció del sou dels empleats públics de la Generalitat, cosa absolutament falsa. O la insinuació de suposats interessos perquè la gestió correspongués a la Caixa.  És difícil trobar un paràgraf que respongui a la veritat.

No és a un servidor a qui li correspon fer l’explicació de l‘actuació sindical d’aquell moment. Primer perquè no vaig tenir cap responsabilitat en ella i segon perquè aquesta funció no em pertoca ara. El que alguns no entendran mai, perquè es creuen les seves mentides,  és que CCOO de Catalunya és un sindicat d’estructura confederal, amb les legitimitats i les competències internes molt definides, estructurades i compartides. I que, ni quan jo n'era secretari general, ni abans  ni ara, hi ha ningú que mani per sobre de l’organització. Aleshores, com ara, les decisions que afecten els afiliats/des de la Funció Pública les prenien i les prenen els organismes de direcció de les respectives federacions.

Però com sigui que l’article va destinat directament a degradar la meva persona em sento en el dret i en l'obligació d’explicar algunes coses, que el Sr. Barnils podria saber, si hagués respectat la regla bàsica d’un periodista i no s’hagués deixat portar per unes fonts, tant interessades com sectàries. Informacions, per cert, que són públiques, algunes d’elles publicades al BOE i al DOGC, que desmenteixen totalment el contingut del seu article.

Per exemple que l’origen d’aquest Pla de Pensions, com d’altres de la Funció Pública, està a la Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2004, que establia que les administracions podien dedicar un 0,3% de la seva massa salarial a posar en marxa sistemes complementàries de previsió social. I que la mateix disposició establia que aquest 0,3% només es podia utilitzar per aquest fi i no podia anar a augments salarials directes. Total que és absolutament fals que això suposés una rebaixa del sou dels empleats públics. I també sabria que les aportacions dels treballadors/res de la Generalitat a aquest Pla de pensions són absolutament voluntàries.

Si el Sr. Barnils s’hagués documentat sabria que l’adjudicació a una determinada entitat financera la va fer per concurs públic el Govern de la Generalitat i no les organitzacions sindicals representatives de la funció pública catalana. I, si s’hagués dedicat a preguntar als responsables d’aquell moment o hagués vist les resolucions, sabria les raons objectives d’aquella adjudicació per concurs públic.

També sabria que la suposada font de la seva informació, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), que ell utilitza per intoxicar,  també forma part de la Comissió de Control del Pla de Pensions, junt amb CCOO i UGT.

Però no només l’article està ple de mentides. També entra en el terreny de repartir credencials d’ortodòxia esquerrana.

En aquest sentit, vull reiterar el que ja he dit en moltes ocasions, em sembla absolutament legítim que els treballadors/res d’una empresa privada o pública decideixen canalitzar una part del seu salari –les aportacions de l’empresa- i una part del seu estalvi –aportacions dels empleats- a un sistema complementari de previsió social com els fons de pensions. Amb certes limitacions i condicionants, que sigui un sistema complementari i no substitutori del sistema públic de pensions i que es garanteixi l’equitat en l’accés i el control dels recursos aportats al fons de pensions.

Cal destacar, a més, que els plans de pensions anomenats d’ocupació tenen certs avantatges sobre la resta de plans de pensions individuals o altres sistemes d’estalvi o previsió social. Tenen unes Comissions de Control que permeten garantir la responsabilitat social de les Inversions que fa la gestora del Pla de Pensions, control que els ciutadans no tenim de les inversions que fan les entitats financeres –amb molt poques excepcions- amb els nostres comptes corrents, dipòsits a termini o inversions. A més, les despeses de gestió dels plans de pensions d’ocupació són molt més baixes que les dels Plans de Pensions individuals, en les quals els partícips no estan organitzats i no tenen força.

Fixada la meva posició sobre els plans de pensions, potser cal afegir dues coses. Que no disposo de cap pla de pensions privat, tot i que em sembla absolutament legítim que qui vulgui el tingui.  I que els estalvis que he pogut fer en la meva vida de treball els tinc en bona part canalitzats en una entitat financera d’economia social. No crec que estigui obligat a donar informació personal que, a més, afecta a altres persones, però com el nivell de sospita i d’inquisició del país està creixent, aquí ho deixo.

Però l’article ratlla el ridícul quan per “agreujar” el suposat pecat comès s’afirma que tots els partícips del pla estan obligats a tenir-lo al mateix banc. Sap, el Sr. Andreu Barnils, què és un Pla i un Fons de Pensions i quina és la normativa sobre la seva gestió? Evidentment que aquest pla de pensions té una sola entitat gestora i una única entitat depositaria. Si no, com vol que es gestionin conjuntament els seus recursos?

És clar que tot és més senzill, es tracta d’intentar desautoritzar-me com a candidat el 27S. I, per fer-ho, ho camufla com un suposat article d’opinió. Però el que fa el Sr. Barnils, sota el paraigües de Vilaweb, no és un article d’opinió és simplement un conjunt d’intoxicacions i difamacions, sense cap fonament.

Els meus amics em diuen que no en faci cas, que ja hauria d’estar acostumat a aquestes coses. I potser tenen raó.

Amb 17 anys, quan vaig sortir d’un quart de pis de 30 m2 a la Barceloneta en el que vivíem 4 adults i un servidor per anar a la Facultat de Dret, una de les primeres coses amb què em vaig trobar varen ser les acusacions de social-traïdor per part d’alguns companys que als 30 metros en els que jo vivia amb la família, ells els feien servir per la caseta del gos. Alguns dels que en aquells moment ja m’insultaven han acabat muntats en el dólar o l’euro. D'altres fins i tot han acabat d’assessors fiscals de la màfia catalana composada per una part de la seva elit econòmica i política. 

Ara, des de fa uns anys, comprovo que alguns dels fills o els nets d’aquells que es creien legitimats per denunciar les meves “traïdories socials”, també m’acusen de nacional- traïdor. Això sí, els uns i els altres continuen sense abandonar les seves posicions de privilegi social.

Total, que hi hauria d’estar acostumat. Però em nego, em nego a acceptar que en aquest país guanyin els inquisidors. Estimo massa al meu país, que és la meva gent, com per acceptar com a normal el nivell inquisitorial al que s’ha arribat.




27 comentaris:

araceli ha dit...

Molt bé, Coscu!

Martí Casares ha dit...

Molt bé, Joan. La meva solidaritat

Anònim ha dit...

L'article de'n Barnils no és gens correcte. Crec que tothom ho ha pogut veure, fa un poti poti impresentable i poc documentat. Aquest m'han dit...he sentit...:no gràcies pujem el nivell del debat. Carles.

Anònim ha dit...

Sóc prodessora de secundaria i no em van deixar triar. Senzillament em van dir que tindria un pla de pensions si o si, i que el tindria a La Caixa. Vaig demanar no tenir el pla de pensions, i rebre els diners en el sou, i em van dir que de cap de les maneres. L'única opció era tenir el pla de pensions a La Caixa. Companys que es jubilaven al cap d'un any també ho van demanar, donat que no tenia cap sentit, i tampoc els van deixar triar. Això sí, al cap d'un any, quan es van jubilar van rebre els diners. En fi, aquest Pla de voluntari res de res.

Jordi Arnaiz Moreno ha dit...

Estem amb tu company ! Molta força som molts els que estem molts orgullosos de coneixet i de la teva tasca política i sindical !

Joaquim Gonzalez ha dit...

Quim González:
Molt bona resposta Joan, una abraçada

Àngel Domènech Gimeno ha dit...

Jo crec que les esquerres han de estar en la independència de la República Catalana i el se Procés Constituent, no es pot deixar que sigui patrimoni de la dreta, aquest error ja el va fer el PSC de Raventós i tots saben com els hi ha anat a les classes populars. Soc un dels que se sent traït per ICV al Tripartit; en vareu ser còmplices, ni que fos per omissió del deure. I pel cas que ens ocupa, no crec que donar classes a ESADE fos gaire de persona compromesa amb la causa de les esquerres.

Anònim ha dit...

A casa, sense voler tenir comptes a La Caixa ni plans de pensions, ens vam trobar un bon dia que en teníem dos, el del meu marit i el meu. Ningú ens ho va preguntar. Nosaltres si vam preguntar i la resposta no ens va convéncer, però no ho podíem canviar. Des de llavors fins que jo em vaig jubilar i el meu marit va morir La Caixa va disposar d'uns diners que nosaltres mai vam poder saber en què els invertia. Potser hem estat finançant negocis poc ètics (per dir-ho suau) amb els nostres plans de pensions i els de tanta altra gent.
No s'esveri tant, senyor Coscubiela. Si la cosa no va amb vostè, ni amb el seu sindicat, ni amb el partit amb el que ara es presenta encara que amagat sota un altre nom, i que estava governant quan es va signar l'acord, deixi-ho estar.
Si tot són mentides no pateixi, que s'atrapa abans un mentider que un coix.
I no s'enfadi amb el Sr. Partal. Ell no és funcionari i no té si no vol un pla de pensions privat a la caixa.
I si us plau, no menystingui la inteligència i la memòria que algunes encara conservem

Mercè Pifarré
(la web no pot comprovar els credencials i no m'agrada aparéixer com anònima)

Anònim ha dit...

Penso, com L'Arcadi Oliveres, que els Plans de Pensions privats són part responsable de la crisis i que no hauríem de tenir.

Carlos Mira.

Walter Alasia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

No veig la guerra bruta per enlloc. Se'ns ha explicat uns fets i vostè dona la seva versió. Perquè guerra bruta? Vostè hi va estar d'acord quan era el màxim responsable de CC.OO. El seu discurs d'ara no és el mateix del d'abans. I dir que un mitjà de comunicació entra en la ''guerra bruta'' perque publica un article .... mmmm .... avui he llegit aquest apuntament del seu bloc al mateix diari, VIlaWeb. M'agradaria conèixer la opinió dels funcionaris que 'voluntariament' van acceptar aquest pla de pensions. No ha estat gens intel.ligent ni de bon politic la seva resposta. Ben cordialment.

César Hergueta ha dit...

Sempre hem estat sota imperi #OMERTÀ CAT on la sinècdoque la manipulació i acallar l'altre són la norma, per això no et demanaran disculpes ni obriran debat públic per a que us expliqueu. Culpa de tots per tractar amb gua de seda la dictadura mediática i no pel seu nom...Vicenç Navarro és l'únic que s'atreveix...i per això el marginen de manera tan brutal, quitan no l'insulten i difamen...primer van venir pel veí i jo a casa...

Anònim ha dit...

L'afectat diu que merda de perdiodisme. L'únic que he captat de l'opinió (informació?) del diari és que el dret a decidir del titular d'aquesta web és que el seu dret a decidir... és el mateix que el del Rajoy, que no és altre que decideixen tots els espanyols. Com a exemple potser posala negociació del pla de pensions (jo com ex-interí també vaig reben alguna carteta de la caixa informant-me, ja fa anys que no soc client voluntari de la caixa). S'ha querellat el sindicat per les múltiples estafes de la caixa? (jo també vaig ser un dels potencials afectats per les preferents, només que vaig treure els diners abans de sortir-ne escaldat: vaig informar a la fiscalia (ni cas) que com a mínim els empleats de la meva oficina sabien amb que jugaven, sabien perfectament de la estafa i engany als clients, i jo no soc ni economista, ni llicenciat en dret ni res semblant). Però quina colectivitat defensa el sindicats: la dels mossos, la dels empleats de la caixa (vaja, que a sí mateixos), no fan res més. Un sindicat a extingir. No hi havia ningú del sindicat (té especialistes en tot) que informés de l'estafa, que informés als treballadors de la banca?

Encara pago la quota d'afiliat de CCOO, qüestió de dies, no participo en res del sindicat, i tinc la mateixa visió que la majoria: uns aprofitats. Bàsicament perquè diuen que els interessa la colectivitat, no els casos individuals, però jo entenc que no hi ha la primera sense la segona. Actuen com qualsevol organització política mafiosa o corrupta (comparables amb el PP, sense el seu poder, però).

Respecte del comentari del Cèsar H. estic completament d'acord, per ex. jo vaig demanar a Cat Radio la dimissió del periodista Manel Fuentes després de la infame entrevista que va fer a V. Navarro. Aquí el periodista és va excusar i prou. Vilaweb a donat veu a JC.
En una premsa que es ven a les empresses (conec casos) per perjudicar/difamar a la competència i tota classe d'actuacions mafioses... bé si creieu que Vilaweb en forma part... encantat de coneixer exemples, per ara els agraeixo la feina que fan de gratis pels lectors.

Xavier ST

Big Mama Montse ha dit...

Molt bé, davant la mentida, la veritat! Endavant!

tonibat59 ha dit...

Molt de resentiment i poques dades. Hi estem acostumats, pero ens sap greu. Per exemple, a què ve lo de la historieta de les traidories socials i les 30 metres cuadrats ? Vols insinuar que aqui es tracta del mateix ? Ho hauries d'argumentar, oi ? La historia del Barnils, home, què vols que et diga, despresde llegir-te, penso que -essenciallment- és correcta. Per què tanta insistència en la 'intoxicació', mentida, etc etc, per què tant de victimisme ? Podries dir quin càrrec exacte tenies al sindicat quan es va signar el Pla de Pensions amb l'administració ? A què ve tot el rotllo sobre com NO es prenen les decisións a CCOO, total per què a final no ens en fem ni una idea aproximada de com es prenen...
Ah, i lo més bò, ens podries dir exactament què vol dir una 'situació de privilegi' ? Algú que s'ha guanyat unes pessetetes en el mercat lliure es un privilegiat ? I un que decideix el que es fa amb els calers de milers de funcionaris, aques no, oi ?

hug ha dit...

La mentida no la veig per enlloc.

1er paràgraf: diu l'any que va néixer, que el seu pare era fundador de CCOO i que vostè va acabar essent secretari general del sindicat del 98 al 08. A la seva resposta diu que de petit vivia en un pis molt petit, va marxar de casa als 17 anys i a la facultat de Dret li deien traïdor. Les dues informacions són compatibles.

2on paràgraf: Barnils reconeix que no ha parlat amb vostè i s'ha basat en informació de sindicats petits. A la seva resposta ho critica i afegeix que no ha parlat amb els protagonistes dels fets, quan precisament els sindicats petits amb que ha parlat Barnils, també varen ser protagonistes (minoritaris) dels fets.

3er paràgraf: diu que el Tripartit anuncia l'inici del pla de pensions amb VidaCaixa per a 190 mil funcionaris. Al blog respon que era a proposta d'una llei Estatal del 2004 i els governs ho "podien" aplicar o no, cosa que no contradiu el que diu Barnils. També diu que es va assignar a laCaixa per concurs, cosa que no havia qüestionat en Barnils.

4rt paràgraf:
- diu que es va aplicar per un govern presidit per Maragall i ho van negociar amb UGT i CCOO amb Cosubiela de secretari general. A la resposta Coscubiela diu que els negociadors tenien autonomia i no li van consultar res a ell. És una explicació compatible amb el que diu Barnils.
- També indica que els funcionaris s'ho trobaven fet i no podien decidir si volien el pla o no. En Coscubiela no ho desmenteix a la seva resposta.
- Barnils diu que els diners es varen treure del sou. A la seva resposta no queda clar: en un lloc nega que es tragués del sou, però també cita la llei que deia que es podia treure fins a un 0.3% de la massa salarial. també nega rotundament que es tracti d'una rebaixa salarial quan en Barnils no parla de rebaixa, sinó que es treu del sou "en líquid" per posar-ho al sou "en espècies". En definitiva, que podria ser que el Barnils estigués equivocat o no en aquest punt però les seves explicacions confuses no ajuden a aclarir-ho.

5è paràgraf: part dels fons estan invertits a Borsa i linka l'informe d'IAC. Coscubiela no ho desmenteix, però defensa els plans privats com a complement dels públics, diu que tenen l'avantatge d'estar vigilats perquè siguin ètics. Critica que els sindicat IAC també està a la comissió de control. Precisament si segueixes el link i consultes l'informe, els de la IAC expliquen que estan a la comissió de control i han presentat nombroses queixes dient que no es proporciona informació de les normes ètiques i que han trobat que el fons finança empreses d'armament, petrolieres, i altres poc ètiques, amb exemples concrets.

6è paràgraf: comentari maliciós del Barnils advertint que es tingui en compte aquesta informació a l'hora de votar. D'aquí en Coscubiela treu tots els arguments per parlar de guerra bruta, destrucció personal, interessos comercials dels mitjans de comunicació, etc. Però al capdavall en Barnils critica una actuació/omissió seva quan tenia una responsabilitat a nivell sindical i l'extrapola amb el paper que pugui tenir en la seva futura responsabilitat al parlament de Catalunya. Però, si la informació és verídica, és una informació útil per l'elector. I com he explicat més amunt, a part del punt anecdòtic de si les aportacions es treien del sou o eren un increment salarial, en Coscubiela no desmenteix cap altra afirmació d'en Barnils.

Anònim ha dit...

Per repartir credencials ja tenim a ICV, que va fer un eslògan de campanya que s'autodefinien com l'ESQUERRA INTEL.LIGENT.
Si això de les credencials el preocupa tant com sembla, per què desqualifica a altres grups d'esquerra? No poden tenir altres opinions, altres estratègies? O SÍ QUE PODEN.

Eduard ha dit...

Benvolgut Joan, he rellegit l'article del Barnils, la teva resposta i la contraresposta de la IAC. Al meu parer, una història que no coneixia, i que defineix bé una època, tinguis o no més o menys responsabilitat en els fets. Ara bé, que vosaltres, que us passeu el dia dient que els altres cobren comissions (els 11M€ de deute d'ICV com s'expliquen si no és que durant un temps s'en cobraben?), que si el 3%, que si els 40.000 lladres que ens presentem a JxSí, que si les retallades són voluntàries i volgudes... ara us queixeu de que s'explica una història de quan eres president de CCOO i ho venguis com a guerra bruta... bé, em sembla excessiu.

Anònim ha dit...

Era lo esperado, una sociedad que tiene una gran parte de sus instituciones gobernadas por corruptos y aspirantes a mafiosos es lógico que intenten hundir a cualquier persona que pueda regenerar una parte de esa sociedad. Han callado durante decenas de años en cientos de casos de corrupción y de decenas de familias de la casta que se han enriquecido y han colaborado con partidos como CiU,Psc,PP,ERC y ahora ven peligrar su pesebre.

Anònim ha dit...

El asunto es clarísimo y el señor Barnils ni siquiera tiene la decencia (o es muy cortito) de ocultar los verdaderos intereses de su artículo. Porque dice "Al senyor Joan Coscubiela no el conec gaire, i per això per fer aquest article m’he hagut d’informar". Es decir, el mismo articulista pone de manifiesto que su interés era hacer un artículo atacando a Joan Coscubiela, y para ello ha buscado donde ha podido. Y lógicamente hay quien se ha debido prestar a aportar mierda, siempre sucede.
No hay que extrañarse, y, por cierto, yo no leo nunca al señor Barnils ni tampoco entro nunca en VilaWeb, ¿son tan importantes como para tener en cuenta lo que puedan decir?

capgrossos ha dit...

Caram Coscubiela, parlar de guerra bruta quan des de CSQEP i Podemos no pareu de voler tirar merda sobre el President de TOTS els catalans. Mira, me'n alegro d'estar jubilat i no ser ja un afiliat de CCOO, perquè si encara ho fos, ara m'hauria donat de baixa.
M'has decebut molt i ja et dic des d'ara que aquesta vegada el meu vot no el tindreu, ja sé que per un vot... però ho diré als meus amics, companys i a tot arrèu on pugui, potser no serà només un.
Ramon Mestres - Jubilat

Desde la cuneta ha dit...

Los planes de pensiones privados de la Caixa para los funcionarios fueron OBLIGATORIOS O PERDIAS EL DINERO , y no podías recuperar el dinero hasta la jubilación , es decir el dinero público (de los impuestos) caia en un banco HASTA la jubilación .Dinero que pertenecía a un trabajador público .... que se lo había ganado ¿sino porque se le daba?

Aleix ha dit...

Señor Coscubiela... vosté se n´adona de que está a la LLISTA BORBÓNICA-AZNAR-GAL-GONZALEZ de JUNTS PER EL NO??? Perque vol engatussar-nos als catalans les leyes españolas que NOMES SALVEN ELS BANCS??? Pensi en les persones una miqueta coi... i NO ENGANYI MÉS: ESPAÑA NO SARREGLARÁ MAI (vosté i en Rabell l´arreglarán VINGA VA MORENO!)... no menteixi i no faci pagar als nostres fills els errors i les cagades de l´ESTAT BORBONIC. Au adéu siau

Aleix ha dit...

I una altra cosa. Si vols una república española, perque no t´en vas a fer-la a Madrid??...que ens empatolles a nosaltres??? Vinga COSCU, em consta que ets un bon home pero vale ja i NO ENGANYEU MES A LA GENT...prou ja. SAPS PERFECTAMENT que ESPAÑA ES un TITANIC RUINÓS i ni tú ni el RABELL, ni el de podemos arreglareu RES DE RES. NO HO ARREGLAREU COSCU. Ho saps perfectament. Todo atado y bien atado. VALE YA D´ENGANYAR COI...

Anònim ha dit...

Decía Martin Niemöller:

"Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté,
porque yo no era sindicalista"

No hagas ni caso Joan, pero somos los demás los que debemos hacer frente a esta gentuza.

Carlos L. ha dit...

Vostè ens pren per ximples...

Anònim ha dit...

Fa dies, entorn del debat endegat a Vilaweb, vaig preparar un escrit que finalment no vaig decidir-me a enviar. Començava: "Amb tu, Joan, m'uneix una relació d'afecte, fins ara crec que mutu...". Avui, però, la teva impostura mereix ja resposta. Coscu, t'ha anat sempre bé l’ statu-quo, n’has tret grans rèdits: Secretari General amb el teu únic mèrit laboral de ser advocat de la casa. Després el “Parlamento”, ESADE. Prou!. En Barnils va demostrar molta benevolència... Tu, entre altres, i les famílies endogàmiques (pares, fills, nebots, amiguets...) que dominen el Sindicat sobre tot en els gran sectors que t’han donat suport, heu contribuït a fer de la CONC un Sindicat regional (o local!) supeditat a les CCOO d'Espanya... I amb el cinisme de conservar, per vendre marca, l'adjectiu "Confederal” (quins ous!, en clar i català)
Ara tenies tu i en Rabell un camí intermedi, l’ample terreny de la defensa intransigent del Dret d’Autodeterminació. En Rabell, encara; però tu res de res. Quina pena d’esquerra catalana, entregada a la demagògia populista i racial d’en P. Iglesias!
Ens veurem Coscu algun dia. Ens saludarem, potser farem un cafè. Encara t’aprecio. Et diré també (en resposta al teu pamflet de resposta al Barnils) que jo vaig viure en un pis menut i de família antifranquista i en el meu cas amb morts, tortures, Dachau i càstigs de per vida). I que això no aporta res a cap debat polític. Conec a gent de pisos similars, integres, sencers, i conec a d’altres autèntics miserables... Igual passa amb els fills de papà, hi ha de tot a tot arreu.
Ah!... no cal que em recordis, aleshores o ara, que jo, com tu, vaig empassar-me i vaig fer empassar la “Transacció” i els Pactes de La Moncloa... O que sóc independentista dels darrers anys... Sí, però a mi qui em va fer catalanista va ser la meva mare asturiana del 34, molt més que el meu pare, obrer de Gràcia... Ara sóc un dels més de 100.000 candidats de Junts pel Sí... I recordo als meus pares i votaré per ells, en el fons per la tricolor per la que es van jugar la vida. I votaré contra el Règim al que tu lamentablement fas costat... I no em diguis que no, perquè el 28 et comptaran amb ells.
Per acabar, dubto d’abandonar o no les CCOO que quasi vaig co-fundar... Si veig alguna espurna que també a Cocos i/o UGT porti a la ruptura, seguiré... Als meus 66 anys, un vot pot ser encara un bon vot.
Romà Torrents i Llanos (ex dirigent de la CONC, encara afiliat...)

Publica un comentari a l'entrada