dimecres, 15 de juliol de 2015

EL 27S, DOS PROJECTES DE PAÍS


Ahir es va fer públic l'acord electoral per treure Mas del cul de sac en què s'havia ficat i intentar fer-lo de nou president de la Generalitat.

Avui, al Congrés dels Diputats, el govern Rajoy presenta la proposta de límit de despesa, amb els objectius de dèficit per al 2016 a partir del qual s'han de fer tots els pressupostos de totes les administracions públiques.

Es tracta d’un tràmit establert en la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de l'any 2012 que desenvolupa la reforma de l'article 135 de la CE.

Un altre any més, Rajoy i Montoro imposen una brutal retallada de les despeses de les CCAA, que és el mateix que dir de la despesa social. I, de pas, reforcen el seu projecte de centralització de l'Estat i intervenció de facto de les CCAA. Òbviament també dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Fins aquí res de nou, excepte recordar que la Llei orgànica 2/2012 d'estabilitat pressupostària va ser votada al Congrés i al Senat per CiU; o sigui, per CDC i UDC indistintament.

La primera votació al Congrés va ser el dia 29 de març de 2012, un dia de la nostra història recent carregat de simbolisme.

Aquell dia, mentre ICV-EUIA estàvem al Congrés i al carrer donant suport a la vaga general convocada contra la Reforma Laboral, votada feia 21 dies, el 8 de març de 2012, per PP i CiU, altres, entre ells CiU, donaven suport al que acabaria sent el principal instrument legal de control i intervenció de les finances de la Generalitat.

Caldrà recordar-ho per posar de manifest, encara més, que el 27S la ciutadania podrà escollir entre dos projectes molt diferenciats per a Catalunya.

Un projecte de confluència de diferents forces socials i polítiques que aposta per fer compatible la defensa dels drets laborals i socials dels treballadors i les treballadores i, amb la mateixa força, defensar el dret a decidir en referèndum el nostre futur com a pobles.

I un altre projecte, el de Mas president, que ha demostrat que fa compatible votar a Espanya la Reforma Laboral que precaritza l'ocupació i degrada els salaris i, al mateix temps, la llei que permet la intervenció de les finances de la Generalitat, per després tornar a Catalunya a queixar-se de les conseqüències de les seves decisions, com si ells no en fossin un dels principals responsables.

La ciutadania té la paraula.

11 comentaris:

Reivindica ha dit...

Aquest business friendly de president supervivent de tots els naufragis pot acabar federant Catalunya amb Qatar?
Gràcies per la teva tasca. Sort!

Anònim ha dit...

El seu company Romeva al capdavant de la llista neoliberal no li mereix ni un sol comentari?

David ha dit...

Em sembla molt bé que defenseu el dret a decidir. Per què no fem un pas endavant i apostem per un nou projecte en un nou pais? A Espanya fa temps que no hi pintem res. Independència.

Anònim ha dit...

Com pot explicar que Raül Romeva doni suport a un neocon?

Anònim ha dit...

Joan, avui es en Rajoy qui diu el sostre de dèficit, demà serà en Pedro Sànchez, i l'altre serà a saber... el problema es tenir recursos i recaptar per poder donar servei a la ciutadania. De que ens serveix ser productius, si al final, mani qui mani a Espanya, només ens envien les engrunes???. Necessitem recaptar, necessitem legislar, necessitem ser sobirans, de veritat, no puc acabar d'entendre com voleu deixar passar aquesta oportunitat única. Se que ho feu amb tota la bona fe, però crec que aquest cop us equivoqueu. Potser soc jo qui s'equivoca...

Marta Casas Cortada ha dit...

Gràcies per la gran manca de respecte cap a la CUP en el teu article.

JOAQUIN NAVARRO MANRESA ha dit...

Ja va siendo hora de que te bajes del salario del estado, salgas a la calle y respires un poco, aunque siempre puedes llamar a la ACA y pedir un curro bien remunerado a uno de tus compañeros, uno mas no importa. Afortunadamente en Catalunya tenemos un movimiento de izquierdas de verdad y no necesitamos a los protegidos de Lara, jo votare Independencia por lo que votare a las CUP.

Anònim ha dit...

Foteu molta pena. Posar-vos ara del canto del PP per mantenir Catalunya dins Espanya, molts no us ho perdonarem mai.

Eduard ha dit...

Vau guanyar o perdre la votació? Perquè resulta que els independentistes pretenem crear un estat nou de marcada tendència social, mentre que vosaltres us conformeu en queixar-vos durant 8-12 anys de la regressió dels governs d'extrema dreta i gaudir de 4 anys de govern zapatero de tant en tant.
No sé si el nostre candidat és Mas. I si Mas sense CiU al parlament fa gaire por. El que sí que sé és que el vostre candidat és Rajoy. Rajoy recolzat per PP i C's. Aquest és el vostre projecte. Em sembla que el nostre és millor. I això sense parlar de l'expol·li que pregoneu.
Ja, ja sé que em direu que el vostre projecte és Pablemos. I el nostre és la societat civil. Però si teniu la desvergonya de dir-nos que el nostre projecte és Mas, llavor, nosaltres, amb moltes més raons, us podem dir que el vostre és Rajoy. Si vosaltres guanyeu, serem presidits per Rajoy durant 4'5 anys.

Anònim ha dit...

Qualsevol curt de gambals sap que a Espanya no hi ha cap possibilitat de ruptura. Deixa't de lletanies lampedusianes. Sou els "tontos útils" de l'oligarquia espanyola i catalana (Fainé, Oliu, Freixenet...), l'IBEX-35 i la monarquia. L'statu quo us va de puta mare per omplir-vos les butxaques.
Si tant et preocupa la classe treballadora, vine a la CUP, arremanga't i ajuda'ns a fer un país nou d'esquerres, en comptes d'aferrar-te a una Espanya eternament immobilista.
A dia d'avui només ets un Duran Lleida al servei d'un telepredicador lerrouxista pagat pels grans lobbies capitalistes. Prou sopars de duro!!
Independència i Revolució!!
Sediciós roig

josep Bosch ha dit...

Benvolgut Joan,

Disculpa que faci servir aquest mitja per dirigir-me a tu, no se com fer-ho d’altra manera
No soc militant de cap partit polític, he fet ja el seixanta i pateixo la crisi de forma brutal, soc autònom amb ingressos de misèria, la meva dona esta a l’atur, un dels meus tres fills no ha tingut altra opció que buscar feina a l’estranger, altra treballa a temps parcial i en un sector que res te ha veure amb la seva formació, amb dos son universitaris
Mai he votat partits conservadors, per identitat em sento de classe treballadora, soc d’origen de família pagesa, el meu padrí (avi a les terres de ponent) va ser assassinat pel franquisme i el meu oncle exiliat a França.
Bé, t’he fet aqueta entrada per no ser sospitós de no entendre (o si) el que dius quant parles de l’eix social, del tema de les desigualtats i del rescat als desafavorits com una de les teves prioritats.
Continuo per dir-te, que el meu únic germà jubilat anticipadament de Telefònica, durant anys militant sindical i de mes radicalitat que les teves posicions, entrega les seves hores a la PHA. D’ell internacionalista i descregut (no creu en eleccions, ni en el sistema) no n’he pogut obtenir resposta (bé respostes si), vull dir respostes al meu curt entendre una mica reals del dilema que se’m presenta per les properes eleccions.
Votar en clau social o votar el clau independentista per resoldre el tema social.
En aquestes estic i et demano la teva opinió,
Sense saber ben be el perquè ni com, a la meva vida he llegit algunes coses del existencialisme (Sartre i Camus) ho vaig fer també del socialistes utòpics ( Oven i Fourier) i de dialèctica alemanya (Hegel), no vaig poder amb Marx, tampoc amb Nietzsche, però si amb Gandhi,
T’he deixat anar aquesta totxana personal per explicar-te la meva evolució.
Vaig començar a militar als moviment veïnals i entrar a CSC (Convergència Socialista de Catalunya) de la que vaig sortir (mai mes he militat en cap partit) en el procés de la constitució del PSC.
Posteriorment la família va requerir del meu temps i finalment la descendència em varen portar a vincular-me a MUCE (Marc Unitari del Col·lectiu de l’Ensenyament) sector pares.
Dit aixo anem al que deia.
El voldria demanar una raó (una sola per tenir un dubte) per la que he de votar en clau social i no en clau independentista.
He fet trampa al exposar-te la meva posició, estic per donar el meu vot per la independència, per be que se’m remouen els budells de votar a forces conservadores.

Va el meu raonament, acceptant a
Sartre (de qui soc seguidor) “la existència precede a la esencia” principi basic de l’existencialisme, (referit als individus).
I
Gandhi “lo que es valido para las persones lo es a las naciones” (moviment pacifista)
No es pot extreure la conclusió de , que sense la existència no es podran tenir mai els instruments com per decidir com voler ser ?
i que per tant, sense la independència mai podrem resoldre el tema social ?

Fes-me el favor, que a tu a qui tinc com un referent de lluita i honradesa personal, de introduir dubtes pe no votar per primera vegada una llista associada a forces conservadores
I et demano una mica mes, com es que et situes en el mateix costat que Ciutadans i PP
Gràcies

Josep Maria Bosch Sardanyons
46214697S
(et prego que disculpis el meu català, soc català d’oïda i faig el que puc)

Publica un comentari a l'entrada