dimarts, 7 d’abril de 2015

OCUPACIÓ: ELS ARBRES QUE NO DEIXA VEURE EL BOSC


Un altre mes més, el govern aprofita la publicació de les dades de contractació, atur i prestacions del SEPE (antic INEM) i d'afiliació a la Seguretat Social per insistir en la seva estratègia de vendre recuperació.
Sembla evident que, si malgrat la insistència i els esforços esmerçats, el govern i el PP no aconsegueixen canviar la percepció de la ciutadania sobre la situació econòmica, no és per un problema de comunicació.
La raó hem de buscar-la en el fet que la imatge de meteosat de l'ocupació no pot amagar la realitat més propera. Darrera d'un bosc, que el govern presenta sa i robust, ens trobem amb molts arbres desarrelats o fins i tot caiguts.
És cert que en el darrer any s'ha invertit la tendència a la destrucció d'ocupació i que portem mesos en què es creen més llocs de feina dels que es destrueixen. Però aquesta imatge global no pot obviar una altra més micro, la del tipus d'ocupació precària que s’està generant i les seves causes més properes, que cal buscar-les en la Reforma Laboral del PP i CIU.
Un petit tast d'aquests arbres de la precarietat que el bosc de la recuperació no ens deixa veure són aquests.
A finals de març del 2015 hi ha, segons el SEPE, 343.927 persones parades menys que fa un any. En canvi, segons la Seguretat Social hi ha  536.512 afiliats  ocupats més que fa un any.
Òbviament, es tracta de dades que mesurem coses diferents. D’entrada, 343.927 parats registrats menys no significa el mateix nombre de llocs de treball. Cal tenir present que una part de la caiguda de l'atur respon a la reducció de la població activa.
Veurem què diuen les dades de l’EPA del 1r trimestre del 2015, però les de finals del 2014 ens deien que la població activa havia caigut en un any en 44.000 persones. Les mateixes dades diuen que durant 2014 l'ocupació havia crescut en 433.900 persones.
Com veieu, aquestes dades no quadren amb el fet que la Seguretat Social vingui detectant increments d'afiliació superiors al mig milió en termes interanuals. 536.512 nous afiliats ocupats més el març de 2015.
L’explicació la podem trobar en el tipus d'ocupació precària que s’està creant, especialment a partir de la Reforma Laboral aprovada per PP i CIU i la seva aposta pel contracte a temps parcial i la temporalitat generalitzada. Una aposta per un repartiment insolidari del treball existent.
I és aquí quan les dades micros de contractació ens presenten un bosc amb molts arbres malmesos. Segons el SEPE, només el 10% dels contractes de març són indefinits i d'aquests el 43% són parcials. O dit d'una altra manera, només el 5,6% dels contractes són indefinits a temps complert.
La tipologia del contracte no afecta sols l’estabilitat de la feina, sinó de manera directa el salari. Si el conjunt dels salaris ha caigut més d'un 7% des de la Reforma Laboral del 2010, els nous contractes d'ara, especialment entre els joves que accedeixen a la primera feina, està prop del 20% menys que els salaris dels llocs de treball que es destrueixen. És l'efecte substitució que ha provocat la Reforma Laboral i que tan bé va explicar el conseller delegat de CaixaBank als inversionistes a Londres per vendre la rendibilitat futura de les accions del seu banc.
I si contractació precària arrossega salaris precaris, les dues coses comporten prestacions d'atur sota mínims i de misèria. Mes darrera mes cau el nivell de cobertura de les prestacions d'atur. En el mes de febrer -darrer mes publicat- només el 55,72% de les persones aturades cobren prestació, un 7,7%  menys que fa un any. I dels que la cobren, un 60% només cobren la prestació assistencial.
Mentre hi ha 4,45 milions de persones aturades, de les quals 2,1 no cobren cap prestació, la despesa del SEPE en prestacions continuen reduint-se. Avui es gasta en prestacions un 17'8% menys que fa un any. I la despesa per persona ha caigut en un any un 4,7%.  És obvi que la raó de la menor despesa en prestacions d'atur no és que hi hagin menys persones que la necessiten. Són els efectes directes i combinats d'una Reforma Laboral que ha precaritzat la feina i una reforma de les prestacions que va reduir drets.
Amb menys dies de cotització, menys salaris cotitzats i una legislació més dura i restrictiva, l'accés a la prestació d'atur cau en picat. No voldria deixar de recordar que aquestes reformes formen part del paquet que el govern del PP va comprometre a fer en el marc del Memoràndum amb la Troika, a canvi de rebre recursos europeus per rescatar el sistema financer.
Aquesta és la realitat que la ciutadania viu directament o indirectament. I així és obvi que el PP no aconsegueixi convèncer  la ciutadania de la recuperació, per molta brigada brunete de la comunicació que posi al seu servei.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada