Aquesta setmana al Congrés haurem
d'esforçar-nos més que de costum, perquè el debat del dimecres sobre el Consell
Europeu amb la Unió Energètica i el Consell sectorial de Transports, en el que
Espanya ha quedat aïllada en la seva aposta per la privatització del
ferrocarril, no quedin sepultat per l'agenda electoral.
Deixeu-me dir que, com que tothom té
la seva particular agenda, la meva, la d'ICV i la del grup Izquierda Plural, ve
marcada pel fet que aquest serà el darrer Ple de la diputada i companya Laia
Ortiz.
Molts ja ho sabeu, la Laia deixa el
Congrés de Diputats per incorporar-se a un projecte col·lectiu, complex i ambiciós,
que és Barcelona en Comú. Un projecte que pot marcar el futur de l'Ajuntament
de Barcelona i pot tenir, de fet ja l'ha tingut, incidència en la configuració
dels projectes polítics de Catalunya dels propers anys.
A més, la Laia tindrà el repte de
demostrar que mai hi ha res nou que es pugui construir sobre el no res. I com que
em consta que se sent molt orgullosa de la feina que han fet persones com en
Ricard Gomà, no li costarà gaire acompanyar a bon port les bones experiències
de gestió política, en majúscules, al mateix temps que aporta la seva
experiència que no és poca.
Avui és un bon moment per destacar
una evidència. La Laia ha fet una feina espectacular en aquests tres anys i no
era fàcil. Vàrem arribar al Congrés amb el bagatge acumulat per Joan Saura,
Joan Herrera i Núria Buenaventura. En un moment difícil per la crisi
econòmica i la majoria absoluta del PP, en un grup parlamentari petit i
un subgrup minúscul, amb un mandat, que era #Nocallarem.
I se'n va amb un balanç polític
espectacular. Amb dedicació, perseverança, autoexigència sense límits, voluntat
d’aprenentatge i més capacitat d’absorbir que una esponja de mar, s'ha acabat
convertint en el referent parlamentari en els debats energètics, mediambientals
i de cooperació, entre d'altres. Les organitzacions socials que treballen en
aquest àmbit prou que ho saben i li han reconegut.
Ha estat la veu contra la Llei de
Costes de Cañete, la veu crítica amb les continues reformes energètiques de
Soria. La veu parlamentaria de les renovables, de l'eficiència energètica i
l'autoconsum. La veu que va posar música i lletra a una fiscalitat verda.
Si avui la pobresa energètica està
en l'agenda política és, entre d'altres coses, perquè la Laia va obrir el foc,
amb la presentació i defensa d'una proposició en aquest sentit. La Laia va
saber detectar el problema abans que ningú i va entendre que les polítiques per
combatre la pobresa energètica eren una molt bona idea a la que li havia
arribat el seu moment. I la Laia va saber aprofitar aquesta oportunitat.
Una cosa a la que encara no m'he
acostumat és la seva capacitat per convertir un sospir de l'actualitat en una
pregunta al govern. En el primer any de diputada ja va rebre el premi dels
periodistes parlamentaris per aquesta tasca de control al govern.
Pels qui estiguin interessats en
anar una mica més enllà de les anècdotes, els recomano llegir les seves
intervencions, carregades de solvència, de denuncies als lobbies energètics i a
l’autosegrestament al que s'han prestat el PSOE i el PP. I sempre amb
propostes.
A més, una de les seves
intervencions ens va proporcionar un dels moments més gloriosos de l'estil
carpetovetònic del PP. Quan Hernando, l'actual portaveu del PP, va
rebatre els al·legats de la Laia sobre el canvi climàtic amb l'argument que
"això del canvi climàtic, era com la llegenda Maya de la fi del món",
que fa molt de temps que s'anuncia, però mai no arriba. No us creieu que és
broma, està en el Diari de sessions.
No és casual, doncs, que hagi rebut
en diverses ocasions el premi Avizor al diputat/da per la seva feina contra la
pobresa i en favor del desenvolupament sostenible, que és ecològic i social.
I com que tota aquesta feina li
semblava poca, ha aprofitat les seves estades a Madrid per mantenir i ampliar
les xarxes de relacions amb altres forces polítiques, que de manera tenaç ha construït
en Jordi Guillot. El resultat és la capacitat d'ICV per relacionar-se amb
tothom i de fer de pont amb molta gent. Valor no menyspreable en els temps que
corren.
Com veieu, aquest bagatge, amb el
que ja portava del Parlament de Catalunya i el seu treball amb Joves d'Esquerra
Verda, fa de la Laia un capital polític de primera divisió que estic segur
aportarà a Barcelona en Comú molta experiència i solvència. I que se sabrà
aprofitar.
Amb el company Josep Pérez Moya, que
la substituirà en l'escó a partir del 14 d'abril, i la incombustible Roser
Comellas, intentarem que la seva marxa del Congrés no es noti gaire.
Pels qui no tingueu la sort de
conèixer el Josep, heu de saber tres coses: és un vell “psuquero" del
Baix, amb més capacitat de resistència que els vells rockers. Un ocellet m'ha
dit que a Cornellà va anar a l'Institut amb en Joan Tardà. El Josep es va
quedar la serenor. I és la persona que des del govern català de progrés va
impulsar polítiques de trànsit, durament criticades per CIU, amb l’inestimable
altaveu de la Vanguardia. Polítiques que, com sabeu, varen ser recuperades pel govern
dels millors. És el que té la sensatesa i el rigor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada