El
Tribunal Constitucional acaba de declarar
nul·la la Resolució del 9N aprovada pel Parlament de Catalunya amb els vots
de JxSI i la CUP.
No crec que sigui una sorpresa per
ningú, i molt menys pels seus impulsors, però no hauríem de perdre de
vista que l’acord ha estat adoptat per unanimitat, amb els vots de magistrats
gens sospitosos d’anticatalanisme com Encarnació Roca o Joan Antoni Xiol, entre
d’altres.
El
Parlament té tota la legitimitat per aprovar resolucions que orientin i impulsin
l’acció de Govern. Fins i tot aquelles
que pretenen promoure canvis en el marc constitucional. La nostra no és una
Constitució militant, en paraules del propi Tribunal Constitucional. Però una
cosa és promoure canvis institucionals (fins i tot els que comporten ruptures polítiques)
i una altra cosa és aprovar que només es compliran les lleis i les sentències
que coincideixin amb l’opinió majoritària del Parlament de Catalunya.
Aquesta resolució va néixer morta,
els seus
impulsors van començar a enterrar-la el
dia després de ser aprovada i ara el Tribunal Constitucional ha certificat la
seva defunció.
Va néixer morta, com es posa de manifest
en les al·legacions del Parlament al Tribunal Constitucional. Què significa dir que aquesta resolució no
té efectes jurídics? I que només expressa
una voluntat, un desig polític. Sobretot
què significa dir, com fa Neus Munté, que no importa la sentencia, perquè
encara que no pugui tenir efectes jurídics, manté els efectes polítics? Què significa
el reconeixement per part dels seus impulsors de la manca d’efectes jurídics? Quan es tracta d’una resolució que té com
objectiu crear un nou marc jurídic constitucional.
Amb
aquest comportament s’insisteix en recrear
un món irreal, una ficció que no condueix a cap lloc, excepte que no sigui
a la frustració.
Les primeres palades per enterrar
la resolució
les van donar els seus impulsors, JxSi i la CUP.
Recordem
que es tracta d’una resolució que
mandata a un govern inexistent a que posi en marxa determinades polítiques.
La lògica política i parlamentària recomanava que la resolució fos presentada
un cop investit el President i constituït el govern que l’hauria de posar en
marxa. Aquestes son observacions que han
fet els Serveis Jurídics del Parlament, però que la majoria s’ha negat a
escoltar.
No és, però, una qüestió jurídica
és una monumental incongruència política. Es força un Ple del Parlament
per aprovar una resolució que mandata a un govern inexistent , amb l’objectiu de
facilitar la investidura de Mas com a President de la Generalitat i tres
setmanes després encara no tenim ni President ni govern. Això sí, disposem d’una
grandiloqüent resolució que mandata a un govern que no existeix i que és
anul·lada pel Tribunal Constitucional, fins i tot abans que el President que
l’ha de complir estigui elegit. En resum, una situació esperpèntica, kafkiana, innecessàriament ridícula.
Durant
aquestes tres setmanes, el Govern català
en funcions s’ha encarregat de tirar cada dia una palada a la tomba en que s’ha
enterrat la resolució del 9N. En el mateix moment en que es presentava la
resolució que insta a incomplir les sentències del Tribunal Constitucional, el
Govern presidit per Artur Mas acordava la presentació de dos recursos
d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.
Durant
aquestes setmanes el Consell de Garanties
Estatutàries ha conegut fins a vuit dictàmens, a petició del Govern català,
per presentar els respectius recursos davant del Tribunal Constitucional.
Als
pocs dies d’acordar que s’iniciava el procés de desconnexió amb l’estat
espanyol diferents membres del Govern
català han manifestat la voluntat de fer el que calgués per accedir als
pagaments del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El més explícit, el
Conseller Mas Colell, que va arribar a dir que si cal ens agenollàvem.
L’actitud del Conseller és comprensible atenent a la necessitat urgent de pagar
a proveïdors, entitats socials i farmacèutics. Però xoca frontalment amb la
voluntat de “desconnectar-se”.
Fa
unes hores el Govern en funcions ha
anunciat que presenta un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal
Suprem per exigir el correcte pagament del FLA. Un altre cop el Govern en
funcions actua amb realisme, però ho fa en un entorn d’irrealitat absoluta.
En
valorar la sentencia del Tribunal Constitucional no hauríem d’oblidar que la resolució del 9N va néixer morta, que varen
ser els seus impulsors els primers en enterrar-la i que el Tribunal Constitucional,
el que ha fet és certificar la seva defunció.
Potser
ha arribat el moment d’aturar-se una mica a reflexionar si per aquest camí
avancem a algun lloc. Suposo que abans
del 20D serà difícil.
En
tot cas voldria recordar que existeix un
oferiment polític fet per Catalunya Sí que es pot per reconduir aquesta
situació. És un full de ruta alternatiu que aposta per situar la prioritat del Pla de rescat ciutadà,
que aposta per un Procés constituent no
subordinat – entès com no condicionat al que facin altres- però tampoc autàrquic – perquè una part
del procés constituent l’hem de fer en el marc de l’actual Estat Espanyol-. I
sobre tot que planteja recuperar la
pantalla del dret a decidir, que totes les forces polítiques i socials que el
defensem ens reagrupem en la defensa del dret a decidir i que canalitzem aquestes forces cap a la
celebració d’un referèndum durant l’any 2016.