dimarts, 17 de juny de 2014

GUANYEM UNA FISCALITAT JUSTA


Tot apunta que aquest divendres el Consell de Ministres aprovarà el primer capítol de l'anunciada Reforma Fiscal. Estem davant d'una batalla social i política clau en la lluita per la igualtat a la nostra societat. I podem guanyar-la. Però, tot i que no en coneixem en detall el contingut, per aconseguir-ho necessitem desactivar les moltes trampes que alguns indicis i les pròpies informacions filtrades pel Govern apunten que conté aquesta Reforma, especialment les ideològiques.

El Govern ha elegit el moment idoni per a la seva estratègia. Ho farà després de les eleccions europees, amb voluntat de forçar un debat exprés a la tardor, perquè entri en vigor l'1 de gener del 2015 i tingui efectes electorals en les properes eleccions. A més, l'acord del Govern arribarà quan encara ressonin els impactes de la proclamació, el dia abans, de Felipe VI.

Tenim tots els ingredients necessaris perquè, una vegada més, Rajoy i els seus "voceros" practiquin el seu esport preferit: l'engany i les trampes polítiques.

D’entrada, les quatre promeses fetes per Rajoy són incompatibles entre si. Abaixar l'impost de la Renda i  el de Societats, no apujar l'IVA i reduir el dèficit fiscal en els termes compromesos amb la Troika son d'impossible compliment. Caldrà veure a qui enganya Rajoy, si a la ciutadania o a Brussel·les. Tot i que no cal descartar que intenti enganyar tothom.

Potser per això, el Govern del PP no presentarà una reforma fiscal integral, que és el que tothom li demana, per acabar amb la mala pràctica de pedaç sobre pedaç. Aquesta és una condició imprescindible per dificultar les pràctiques d'elusió fiscal, especialment per part dels grans contribuents.

Rajoy començarà per les bones notícies i ens vendrà la rebaixa en l’IRPF. A més, fins i tot és probable que això tingui efectes en les deduccions a compte i, per tant en la nòmina de gener de 2015. Aquest serà el seu cop d'efecte i en el que sustentarà la seva estratègia de funambulisme fiscal.

Quan disposem del Projecte de Llei, podrem comprovar coses molt importants per saber l'impacte real de la reforma de l'IRPF i la seva capacitat d'augmentar o reduir l'equitat fiscal. Temes claus, com el manteniment o no dels privilegis fiscals dels rendiments del capital sobre els del treball; l'augment o el retrocés de la progressivitat fiscal amb la reducció de trams; i si amb la cobertura d’ampliar el mínim exempt també colarà una reducció del tipus efectiu per a les rendes més altes. Entre d'altres.

Pel que fa a l'impost de Societats, ens anuncia una igualació a la baixa de tipus legal que acabi amb la diferenciació entre les pimes i la resta d'empreses. L'actual regulació, impulsada per CiU, com sempre en nom de la pime, i aprovada pel Govern Zapatero, només ha servit per reduir el tipus efectiu de les grans empreses. Aquest és un dels casos més evidents d'indistinció política entre socialistes ipopulars” i del paper de CiU. En nom de les pimes i de Catalunya, acció lobbista en favor del capitalisme concessional.

Pel que fa a l'impost de Societats, també caldrà estar-ne atents a la lletra petita. A veure si és veritat que s'acaba amb el desgavell de deduccions i beneficis fiscals que provoquen que el tipus efectiu estigui molt per sota del tipus legal, especialment en les grans empreses. I també què significa el tipus reduït per a pimes de nova creació. Donar suport al naixement de noves pimes, sí; donar suport a les pimes, també, però no perquè continuïn sent pimes, sinó per créixer de tamany, que és el gran repte de l'economia espanyola.

I pel que fa a l'IVA, caldrà estar molt pendents de si la promesa de no tornar a apujar-lo comporta mantenir l'actual classificació de productes en el tipus ordinari, reduït i superreduït. O, en canvi, no augmenta els tipus però canvia la classificació de determinats béns o serveis.

En tot cas, la trampa grossa és la que intenta de fer creure als ciutadans que el que ara necessita el nostre país és abaixar impostos. Aquesta ha estat la gran victòria ideològica de la dreta durant dècades. I els seus resultats han estat nefastos per a la suficiència de recursos i per a l'equitat fiscal.

Les darreres dades de l'Eurostat confirmen que Espanya té uns ingressos fiscals 8 punts del PIB per sota de la mitjana de la UE de la zona euro. O sigui, 80.000 milions d'euros menys d'ingressos fiscals per fer polítiques públiques. Aquesta realitat, més enllà de la regulació concreta de cada impost, és la que fa molt injust el nostre sistema fiscal. Cal no oblidar que la fiscalitat no va només de recaptació d'impostos, sinó de polítiques de despesa. Per a aquells sectors de la societat que no poden comprar en el mercat els serveis per garantir drets fonamentals de la persona, com la salut, l'educació o l'habitatge, disposar d'un sistema fiscal potent és la garantia de poder gaudir, via sector públic, d'aquests drets.

Es pot entendre que aquells sectors socials que poden comprar educació i salut en el mercat prefereixen pagar pocs impostos per finançar aquests drets. Però, la immensa majoria de la població, el que necessitem no és que ens abaixin els impostos, sinó que els qui no paguen, defrauden o fan elusió fiscal compleixin amb les seves obligacions tributàries, i d’aquesta manera poder tenir potents polítiques públiques que garanteixin els drets de ciutadania i redueixen la profunda desigualtat que provoca una economia globalitzada sense regles ni controls.

A Catalunya, els riscos de ser enganyats són per partida doble. Mas-Colell acaba d'advertir del risc de col·lapse dels serveis públics si no es disposen de més recursos públics. Cert; per això seria incomprensible que CiU donés suport a una reforma fiscal que redueix la capacitat fiscal del sector públic i per tant, de la capacitat de garantir els serveis públics a Catalunya. I pitjor que, com en tantes altres ocasions, ho faci en nom de Catalunya, fent-nos creure que som un país sense classes socials.

Podem guanyar la batalla d'una fiscalitat justa, i el primer pas és guanyar la batalla de les idees. Per a això, cal que no ens deixem enganyar. Ni per la dreta espanyola ni per ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada