dilluns, 4 de novembre de 2013

GOOGLES HUMANS

Alguna gent creu que això de twitter és un "divertimento".  De tant en tant rebo retrets per fer servir una mica de temps de diputat per tuitejar.

Personalment us he de dir que per a mi constitueix una eina fonamental de formació i, alhora, un instrument imprescindible per fer la meva tasca de diputat.

A través de twitter tinc la possibilitat d'arribar, encara que sigui limitadament, a les persones a les que represento. No sols twitter, en general totes les eines de la xarxa em  permeten trencar l'aïllament comunicacional. Moltes de les intervencions i iniciatives parlamentàries que fem al Congrés no arriben mai a les persones a través dels mitjans de comunicació tradicionals. I el que és pitjor, en la mesura que els intermediaris comunicatius seleccionen el que comuniquen, la teva imatge pot acabar sent deformada per la intermediació dels grans mitjans. Això és especialment evident per als catalans que fem política a Espanya i no practiquem el monocultiu polític-comunicatiu.

Però twitter no sols serveix per emetre opinions sinó per rebre i per mantenir comunicació activa -és a dir bidireccional- amb persones que, sense aquesta possibilitat, mai no podríem interconnectar. No és fàcil, perquè requereix molta dedicació i bones dosis de paciència. No tots els que s'apropen volen comunicar i compartir. Existeix una "fauna" que s'entreté a twitter amb la provocació o l’insult i que es passa el dia intentant "enxampar" algú despistat o de bona fe. Destriar no sempre és fàcil i requereix adquirir certes habilitats que podríem anomenar "xusqueres". És a dir que només s'adquireixen amb la pràctica, amb moltes hores de feina i dedicació i alguns o molts errors. I a twitter "si la cagues, la pagues". Hi ha veritables especialistes en buscar pessigolles i provocar. No tot pot ser perfecte.

De totes les utilitats de twitter, potser la menys coneguda sigui la formativa. A un servidor li permet accedir a informació, reflexió, estudis als que no podria accedir mai pels meus propis mitjans. La clau està en què un seguit d'amics als que segueixes et fan la feina de "googles humans". Solen ser persones preparades en un determinat àmbit, que tenen accés a informacions diferents a les que tu accedeixes normalment o a les que no pots accedir per manca de temps.

Evidentment per treure’n tota la utilitat, els "googles humans" no poden ser només dels teus, els de la teva colla, els de la teva "secta". De fet, el més útil és seguir  persones amb les que normalment discrepes, però que tenen reflexions que són útils llegir. Jo, per exemple, segueixo tot el que puc el twitter de "Nada es gratis de FEDEA".  Estic a les antípodes ideològiques d'alguns dels seus col·laboradors, però m'agrada veure què diuen. Després, el criteri de fer RT o no ja és una altra cosa.

Voldria agrair als meus "googles humans" tota la feina que fan i de la que jo m'aprofito. De fet, estic intentant fer la meva llista per compartir-la, però no m'atreveixo a fer-la pública per no cometre algun oblit imperdonable.
Un dia d'aquests em tiraré a la piscina i la penjaré. Evidentment, s'accepten suggeriments per fer la llista dels millors "GOOGLES HUMANS".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada