dimarts, 8 d’octubre de 2013

El Ple del Congrés debat aquesta setmana una PNL presentada per Amaiur, ERC i BNG del Grup Mixt que pretén que el Congrés reconegui el Dret a l’autodeterminació dels pobles. Voldria recordar que ja en dues ocasions durant aquesta legislatura, Izquierda Plural s’ha manifestat en favor del dret a decidir. I que ICV, EUiA i IU han signat una declaració conjunta en aquest sentit. Ho destaco per posar en valor el que significa que una força política d’àmbit estatal s’hagi manifestat nítidament en aquest sentit. El que demostra que si es treballa és possible guanyar complicitats, malgrat les grans incomprensions existents. Sempre i quan del que es tracti sigui de guanyar suports per avançar i no derrotes per treure’n profit partidari. Una vegada més el grup de “Izquierda Plural” es manifestarà nítidament a favor del dret a l’autodeterminació. Per raons de radicalitat democràtica. Entenem que, malgrat les limitacions de l’actual marc constitucional, aquest és un dret que forma part de l’essència de la democràcia i del propi concepte de llibertat. Que els articles 1 i 2 de la CE no ho permetin en aquests moments, no significa que el dret a decidir no sigui disponible i que aquest no sigui un tema discutible. Significats constitucionalistes espanyols ho han destacat fa només uns dies. Estem davant d’aquelles situacions en que la realitat social va per davant de les lleis. Sempre és així i ho podem comprovar en analitzar l’evolució de fenòmens com l’esclavitud, el vot de les dones o els drets de vaga i sindicació. Són exemples de com les lleis de cada moment han negat realitats socials, fins que al final les han hagut de reconèixer. Fins el punt que, el que fa 100 anys podia comportar presó, fer vaga, avui és reconegut com un dret fonamental. Les normes no es poden petrificar. Tots els més joves de 57 anys no varen poder votar la CE. I tenen tot el dret a decidir com volen organitzar-se políticament. Una altra cosa és ser conscients que el procés requereix a més de decisió, capacitat d’encertar en la manera de fer les coses. I és aquí, on crec que la PNL presentada no encerta i no pot tenir el nostre suport. En defensa del dret a la autodeterminació comet el mateix error que els que l’ataquen. Identifiquen autodeterminació amb un dels seus resultats possibles, però no el únic, la independència. A més, la PNL esta imbuïda d’una iconografia que no és gaire respectuosa amb altres comunitats. Per exemple quan parla en nom del País Valencià o les Illes. A més es tracta d’una proposta detallista, fins l’extrem, impròpia d’un debat en que cal buscar la negociació i acords. Però possiblement, el problema més important que té aquesta PNL és que es presenta una setmana després que el 80% del Parlament català hagi votat portar una proposta conjunta al Congrés de Diputats. Aquesta PNL presentada per ERC no ajuda gens i suposa una manca de respecte i lleialtat en vers el Parlament de Catalunya. ERC té tota la legitimitat per presentar-la i potser pensi que traurà profit com a partit, un profit compartit pel PP que aprofitarà per cohesionar-se contra la proposta. No és la primera vegada que això passa. Com avui reconeixien portaveus d’ERC, aquesta serà la vegada catorze durant aquesta legislatura. Potser ha arribat el moment de dir que el dret a decidir és massa important com per banalitzar-lo d’aquesta manera. No es això companys d’ERC, no és així com podem avançar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada