divendres, 26 de juliol de 2013

InCitables



Des de fa algun temps vinc observant que alguns periodistes, articulistes i opinadors són capaços de fer llargues i interesants reflexions sobre política catalana sense parlar dels InCitables o parlar d'ells i elles sense citar-los.

Crec recordar que el primer cop que m’hi vaig fixar -no era encara diputat al Congrés- va ser en llegir un interesant article sobre el bloqueig de la política catalana en el que no apareixien els InCitables. En aquell moment vaig pensar que per a l'autor de l'article els InCitables eren una dada irrellevant de la política catalana. Em va sorprendre, perquè no estava lluny un temps en què els InCitables eren objecte de critiques, les pròpies i les que en forma de carambola es dirigien als altres. Però tractant-se d’anàlisi política, tot és opinable.

Més endavant vaig comprovar que la cosa anava a més, en alguns articles es lloaven determinats comportaments, accions o iniciatives dutes a terme pels InCitables, però continuaven sense ser citats.

He estat molt de temps dubtant entre si tocava, o no, compartir els meus pensaments. Sempre he cregut que les persones tenen les seves raons per fer el que fan. I que el risc de lectures una mica paranoiques el tenim tots. No volia caure en aquest risc.

Però per fi he decidit sortir de l'armari. I el motiu es alguna crònica o article referit a la polèmica sobre la Sindicatura de Comptes, on després de lloar al candidat vetat, no hi ha cap referència als InCitables, que en aquest cas eren els que havien proposat al candidat finalment no elegit.

Aleshores es quan he pensat que el problema igual no està en el meu subconscient. Em permetreu que no citi els noms dels que no citen als InCitables. En contra del que podríeu haver pensat són amics meus i crec que dels InCitables.

I l'amistat està per sobre de tot, fins i tot dels InCitables.

2 comentaris:

Señor Negro ha dit...

Apreciat diputat Coscubiela,
Alguns confiàvem en gent com vostè per a que el Congrés pogués fer front a les maniobres dels oligopolis que campen per Espanya. D'aquests l'oligopoli elèctric n'és un dels pitjors. És per això que m'agradaria saber què en pensa de la reforma del sector elèctric que ha proposat el ministre Soria i què pensa fer ICV al respecte. ¿No es tracta d'una maniobra per acabar d'enfonsar les energies renovables ?
Sé que no té res a veure amb el tema d'aquesta entrada, però crec que un diputat d'ICV s'ha de mullar sobre el tema.
Salut i que passi un bon estiu !

Anònim ha dit...

Apreciat Sr. Coscubiela

Estic d'acord amb el "Señor Negro". Per altra banda no cal ser un crack per sapiguer que aquells que no disposen de les eines del quart poder sempre ho tindran "pelut" respecte dels que sí. Però internet i les noves xarxes donen altres possibilitats i cal aprofitar-les. Cal ser més astut, i no quedar-se simplement en lamentacions. Cal explicar l'altra realitat (la no oficial) a través d'altres mitjans.

Salutacions
Valentí Navarro

Publica un comentari a l'entrada