dimarts, 17 de juliol de 2012

RENDINT COMPTES DELS MEUS HÀBITS DE TRANSPORT COM A DIPUTAT

El passat divendres, en tornar de Santander, on havia participat en un debat sobre el Sistema Públic de Seguretat Social, vaig llegir un twit que denunciava que havia viatjat en seient business en el Pont Aeri Madrid- Barcelona. Als pocs minuts el compte de Josef Ajram Tares va fer un TW. Com sigui que @josefajram és una persona coneguda per les seves aficions runners, per ser tertulià de ràdio, per guanyar-se la vida com a broker de Borsa i, sobretot, per tenir prop de 75.000 seguidors, la cosa es va escampar per la xarxa. I com passa en aquests casos, alguns dels següents twits ja m’imputaven utilitzar el business en els meus viatges com a diputat, generar una despesa innecessària a l’erari públic, ser un vividor, ser incoherent amb el comportament com a diputat i unes quantes coses més.

En el seu moment m’hauria agradat respondre a aquestes injustes imputacions, però necessitava disposar d’una informació de l’agència de viatges del Congrés, que en aquells moments no estava al meu abast. Per això ho faig ara, convençut que no podré evitar que alguna persona poc interessada en conèixer la realitat pugui utilitzar aquesta explicació meva per continuar fent “soroll”. Però segur, també, que entre les meves obligacions està la de retre comptes del meu comportament com a representant polític. I que aquesta és una obligació que se sol exigir més als membres de partits polítics de l’esquerra. I per això he decidit penjar aquesta explicació en el meu bloc.

En els meus viatges com a diputat utilitzo sempre l'AVE, per raons de comoditat. O sigui que és materialment impossible la imputació de viatjar habitualment en seient business del Pont Aeri. De fet, crec que aquesta és la primera vegada des que sóc diputat que he utilitzat l’avió i per raons òbvies -tornava de Santander-. Els bitllets de l’avió varen ser gestionats per l’agència de viatges del Congrés, com sempre que el viatge té a veure amb la meva condició de diputat. Com es pot veure en els bitllets que reprodueixo, el trajecte Santander-Madrid el vaig fer en classe turista amb un cost de 370’84 euros. I el trajecte Madrid-Barcelona el vaig fer en seient business amb un cost de 210’99 euros (en ambdós casos, les despeses de gestió hi estan incloses). Les raons tenen a veure amb els acords que l’agència de viatges del Congrés té amb Iberia i que han estat explicades abastament en els mitjans de comunicació. I, evidentment, no responen a cap decisió meva, ni molt menys a cap sentit elitista, d’aprofitament de la meva condició de diputat o de menyspreu a la situació que viu el país, tal i com he hagut de suportar en els comentaris d’aquests dies. Voldria destacar que el cost de 210’99€ està per sota de les tarifes d’Iberia en seient turista en un divendres al migdia. O sigui que malbaratament de recursos públics, menys encara.



Ja sé que aquestes explicacions no serviran per a alguns que varen enviar alguns twits el divendres i el dissabte. Però he tingut la necessitat personal de donar-les, per actitud, per respecte a moltes persones amb les que comparteixo un projecte social i polític i també perquè crec que hi estic obligat.

No us amago que aquest tipus de comentaris fan mal, almenys a determinades persones. Per moltes raons, entre elles la sensació de ser tractat injustament. Especialment quan els meus hàbits de transport són absolutament coherents amb el que defenso. Els qui em coneixen saben, i altres ho han pogut comprovar o llegir alguns cops al Twiter, que em bellugo quasi sempre en transport públic, sigui metro, bus o tren en els meus desplaçaments fins i tot fora de Barcelona, quan les distàncies, els horaris i l’oferta de transport públic ho permeten.

Sóc conscient que la situació econòmica i les polítiques dels governs estan generant un fort sentiment antipolític que, des de determinats sectors de la dreta i també d’altres, s’alimenta constantment, entre altres raons perquè així es dilueixen les responsabilitats dels qui les tenen i, de pas, es deteriora la credibilitat de les formes col·lectives, siguin polítiques, sindicals o socials.

Com podeu veure, el bloc del Coscu permet la traducció automàtica entre llengües. Per tant, qui tingui problemes per entendre el català pot utilitzar el traductor al castellà.

9 comentaris:

Aureli Alvarez ha dit...

Hola Joan,
Ja sabíem que això de ser decent i diputat era difícil de defensar i sobretot que elm més desaprensius aprofiten qualsevol cosa per desprestigiar a qui li fa pujar els colors. Saps que qui vam confiar amb tu políticament ho continuem fent, perquè estem absolutament segurs de la teva honradesa i de la teva convicció moral. La llàstima, com saps, és que no tingem més Coscus en política (o potser no els sabem veure). Ànims i endavant, això vol dir que estas fent pupa a alguns desaprensius que diuen criticar el sistema però el van alimentant amb llenya barata.
Salut!

Maria Carmen Gallardo ha dit...

Coscubiela t'ha tocat viure, crec, el pitjor moment per ser diputat al Congrés, però alhora tens una gran oportunitat per demostrar que no "tots els polítics són iguals", frase tantes vegades escoltada.

Cada vegada quedem menys persones que creiem en els polítics, el sistema capitalista s'ha encarregat de confondre, política, negocis i polítics, amb la finalitat de desconfiar de la democràcia. I l'ha sabut fer molt bé, la prova és que els ciutadans estem més decebuts amb la democràcia, els polítics i la seves pràctiques.

Max Weber diferenciava dos tipus de polítics professionals "els que vivien per a la política" i "els que vivien de la política". Zaplana en el seu dia es va posicionar clarament i obertament en el segón grup, sense tindre cap conseqüència judicial ni política. Tu et posiciones en el primer, però la veritat per salvar aquest vaixell que es diu "confiança" falta més gent com tú.
Gràcies pels aclariments de 580 euros.

Manel ha dit...

Joan Endevant recorda alo de "ladran luego cabalgamos" Hi han molts critics que voldria coneixer la seva coherencia privada. De tu la coneix i per aixo es pot posar la ma al foc.

Lluís ha dit...

Hola Joan, crec que la justificació no era del tot necessària però la condició política et porta a "rendir cuentas" amb alguns cantamañanas.
Només recordo una cosa molt especial teva, fa uns anys a l'auditori del fòrum al fer referència a unes treballafores de Carrefour et vas emocionar. Això és sentit de la solidaritat.
Per tant crec que estàs més que justificat.

Ànims i força

Lluís

Pablo Barbero ha dit...

Muchas gracias, Joan, por expresar lo que muchos españoles sentimos. Me ha encantado ver tu intervención en directo en el debate del nuevo real decreto de recortes.
Yo, bombero de profesión, y con una centésima parte de la oratoria de un político, me he visto bien representado por usted en un congreso que, últimamente, me resultaba muy lejano a los ciudadanos.

Anònim ha dit...

Buenas tardes Juan, soy Santiago del Olmo el que te estará eternamente agradecido por tu defensa de los estafados por las preferentes, en mi caso de caja madrid.
Después de muchos años de trabajar por cuenta ajena, actualmente desde hace unos años tenemos una Agencia de Viajes.
Que yo sepa actualmente los viajes del Congreso actualmente se los tienen dados al Corte Inglés, anteriormente los tenia Marsans, que como ya sabes fue otra estafa que dejó a miles de viajeros tirados.
Esos tikes que os dan la verdad que son sospechosos a tope, puesto que en todos debiera aparecer el localizador de Amadeus.
Los precios tanto de aviones como de trenes dependen de varios factores, esas acusaciones sobre tu persona no tienen ningún sentido. Ándate con cuidado en el Congreso antiguas Cortes, que ahora aparte de Cerdos hay mucho trilero.

Rubeamp ha dit...

Como no tienen argumentos racionales a tus postulados tiran de demagogia y utilizan la herramienta, más básica, la falacia de reduction ad hominem.

Rubeamp ha dit...

Anda que he entrado en el TW de este sujeto, y lo que es preocupante es de como debe de estar el país para dar crédito a un personaje como este, que es propio de un programa de Reallity Show de Tele 5.

Lluís Bosch ha dit...

Tan de bo la majoria de polítics es creguessin la democràcia i la transpar`ncia, i crec que falta gent que actuï com tu. El sentiment antipolític tendirà a créixer per força (i els resultats seran lamentables), però haurà estat la pròpia classe política la que ho aurà buscat. Declaracions com les de la Núria de Gispert queixant-se del sou generen indignació, i és incomprensible que els dirigents de la cosa pública tinguin un coneixement tan curt de la realitat del carrer. questes actituds es correspondrien més a un èlite aristocràtica que no pas als representants públics, que cobren uns sous notòriament privilegits i desproporcionats.
És important apostar per la transparència en aquest tema, perquè només així podem evitar el perillós "tots els polítics són iguals". Salut!

Publica un comentari a l'entrada