divendres, 26 d’agost de 2011

LA RUTA DELS 3 REFUGIS : ULL DE TER, COMA DE VACA, CARANÇA














Hi ha rutes que al hivern estan reservades per a persones bens preparades, tant física, com a tècnicament, però que a l’estiu son assequibles a molta gent. N’hi ha prou amb que t’agradi la muntanya i gaudir de la natura. Bé i una mica de gust per triscar pics. Exactament una de les aficions que comparteixo amb la meva companya, la Tona.

Total, que aquest estiu i unes hores abans que en Zapatero anuncies la proposta de reforma constitucional, ens anem a fer la Ruta dels Tres Refugis, sense ni imaginar que el President del Govern Espanyol estava a punt d’anunciar el que el diputat Antonio Gutiérrez ha qualificat com la “darrera feina bruta del President espanyol per la dreta”.

La ruta dels tres refugis passa per paratges en que ja haviem estat molts cops. Sobre tot per la part de Carança, - indret al que no em cansaria d’anar per molts cops que hi vagi -. Però potser la gràcia estar en fer-ho en forma de ruta circular. L’ordre dels refugis es aleatori, tot i que per començar i acabar sembla que el d’Ull de Ter es el punt de partida més recomanable. La desconnexió ha estat total, entre d’altres coses perquè una bona part del recorregut no disposa de cobertura telefònica, però sobretot, perquè per desconnectar no hi ha res com l’alta muntanya i la tranquil·litat d’esperit que transmet.

Trobareu bones indicacions tècniques d’aquesta ruta en moltes de les pàgines web especialitzades. O sigui que el que be ara es només una descripció del que hem fet nosaltres i ni de lluny pretén ser una indicació, ni tan sols un suggeriment..

El primer dia, sortida a primera hora des de l’aparcament de l’Estació d’Esquí de Vallter 2000, Coll de la Marrana (2515 m), pujada al Pic de Bastiments (2881 m) i per la cresta fronterera i la Collada de les Comes del Mal Infern fins al Pic del Infern (2860 m). Baixada pel Portell, passant per la Cabana (telèfon d’emergència dels Bombers) fins trobar la GR11 que ens apropa fins la capçalera del Riu Freser. Baixada per la Coma del Freser, aturada per banyar-se a les aigües de la capçalera del Freser i després, com a nou, cap al Refugi de Coma de Vaca. La darrera vegada que havíem estat encara no estava reformat – o sigui que fa molts anys – i com era fora de temporada d’estiu varem fer nit en el lliure. Per això, varem tenir una grata sorpresa pel bon condicionament i funcionament del Refugi. Felicitats.

El segon dia, sortida des de el Refugi de Coma de Vaca, recuperant alçada pel riu de la Coma de Vaca, fins situar-se sota la muralla pedregosa que fa companyia al Pic de Torreneules. Pujada directa i pel dret fins el Puig de la Font Negra (2730 m) i després carenejant fins trobar el Coll de Nou Creus. Per cert, aquesta no es el camí més recomanable. Si es vol, es pot pujar directament al Coll de Carança seguint les aigües del Coma de Vaca fins al coll. Des de el Puig de la Font Nega i per la carena fronterera vam anar cap al Coll de Carança. En pocs minuts ja es divisen els primers llacs – de tots colors – i només queden tres horetes fins arribar al Refugi de Ras de Carança. Amb una aturada per fer una banyadeta al Estany Gran de Carança i arribar a temps de trobar lloc per dormir – no fan reserves – . Es tan forta l’atracció per les gorges de Carança que despr´s de dinar, no podem evitar anar a saludar-les. Però després de 550 metres de baixada i quan ja les teníem a mà, una forta tempesta d’estiu recomana girar cua i recular cap al Refugi.
El tercer dia, sortida a primera hora – com sempre – des de el Refugi de Ras de Carança per trobar-se amb la GR 10 que ens portarà a la Vall de Bassibers o Bassibes pels mapes francesos. Es la única part del recorregut que no havíem fet mai. Sincerament molt maca, el silenci i la solitud encara son més potents que en anteriors dies. Ho ratifiquen els isards i les marmotes – entre d’altres animals que ens venen a saludar- . La marmota, aquest animal que ha servit per una de les moltes formes de colonització cultural anglosaxona. Que alguns hagin descobert el dia de la marmota als EUA quan el més fàcil es recordar que “ Quan la Candelera plora l’estiu es fora, quan la candelera riu l’estiu es viu”, no deixa de ser una forma de papanatisme. Una pujada fàcil, tranqui-la i gens perdedora – a diferència del que ens havia advertit el guarda del Refugi de Carança-. En arribar al Coll del Gegant o sigui del Pic de Bastiments des de la vessant Nord i donar una ullada cal al Sud, descobreixes que l’encant de tres dies de natura s’ha acabat. I si amb el canvi de vegetació no hi prou, només cal que donar una ullada a les construccions de Vall Ter 2000.

Per cert, en aquests tres dies hem comprovat que els francesos mantenen el bon costum de portar als seus fills i filles a la muntanya perquè aprenguin a gaudir de la natura. Una bon senyal de la salut que mantenen als nostre germans i veïns de Pirineus. Però el més engrescador va ser parlar amb una parella de francesos que estaven fent una ruta circular. Amb dos petits detalls, venien caminant des de casa seva a la Cabanasse, prop de Mont Louis i superaven de llarg els 70 anys. Quina enveja sana, veure que com han mantingut la forma i els bons gustos per la natura.

diumenge, 21 d’agost de 2011

SOBRE LA RENDA MÍNIMA D'INSERCIÓ, MÉS CONEGUDA COM A PIRMI

ARTICLE PUBLICAT EL DIUMENGE 21 D'AGOST A PÚBLICO, EDICIÓ CATALUNYA.

EL PIRMI : PRESSUMPCIÓ DE CULPABILITAT.

La proposta de reforma del PIRMI del Govern català i les mesures adoptades durant el mes d’agost han posat de manifest els prejudicis d’alguns sectors socials en relació a aquestes polítiques. Aquesta actitud no es nova, esta present des de el mateix naixement del PIRMI. Cal destacar però, la intensitat de les sospites i la culpabilització dels beneficiaris. Possiblement per justificar la duresa de les mesures i la ruptura del consens social i professional que durant 20 anys ha guiat el PIRMI. La Renda Mínima d’Inserció neix a Catalunya per la confluència de tres factors. La força que a finals dels 80 agafen a molts països europeus les propostes de Renda Bàsica de ciutadania. La iniciativa de sectors social cristians, canalitzada pel Conseller de Treball Ignasi Farreras, que ja en aquell moment va topar amb l’oposició de les posicions més lliberals dins el Govern català. I la reivindicació plantejada pel sindicalisme català en el procés de concertació social posterior a la vaga general del 14 de desembre de 1988. Després d’anys de dura crisi econòmica i reconversió industrial el sindicalisme va exigir polítiques per millorar els drets de les persones més desafavorides. A Espanya amb la creació per Llei de les Pensions no contributives i a Catalunya amb la Renda Mínima d’Inserció. Es aquest factor constitutiu el que explica que, tant la seva creació com les posteriors reformes, hagin estat fruit de processos de concertació social. Perquè el PIRMI veies la llum en forma de Decret 144/90 varen ser determinants dos factors. L’aprovació el 17 de novembre del 1989, a instàncies de l’oposició i en el marc del debat dels pressupostos del 1990, d’una Resolució que instava al Govern català a habilitar les partides pressupostaries per crear el PIRMI. I l’acord que en data 14 de febrer de 1990 varen signar les organitzacions sindicals, CCOO i UGT, amb els Consellers Ignasi Farreras i Antoni Comas en nom del Govern català. Totes les reformes posteriors han estat fruit de processos de concertació social. La millora de les prestacions econòmiques adoptada l’any 1995; la configuració de la Renda Mínima d’Inserció com un dret a partir de la Llei 10/1997 i la seva posterior reforma pel Decret Llei 1/2010 de 12 de gener, fruit dels compromisos assolits en l’Acord Estratègic. La important funció social que ha jugat el PIRMI es fonamenta en la concepció bàsica amb que es crea. Entendre que la situació de les persones i famílies beneficiaris es molt diversa, obeeix a factors complexos, uns de naturalesa econòmica – com els períodes de crisi - i altres relacionats amb la situació de desestructuració personal i social d’algunes d’aquestes persones. El programa inclou mesures per afavorir la inclusió social i per facilitar la inserció laboral. I es dona un paper important als professionals dels Ajuntaments que pel seu coneixement de proximitat poden utilitzar el PIRMI en el marc de les mesures contra l’exclusió social. Això significa assumir que una part dels beneficiaris difícilment podran assolir els objectius d’inserció laboral i social. I en aquests casos i donades les seves característiques – edat, estat de salut, nivells de dependència – el manteniment de les prestacions durant períodes llargs es el mar menor, tant des de una perspectiva personal, com del interès de la societat en evitar situacions de marginació extrema. Es aquesta concepció, que ha comptat fins ara amb un important consens social i professional, la que ha saltat pels aires amb les actuacions del Govern. I el més greu de tot es que per justificar-ho es defensa una perillosa inversió de principis jurídics: la presumpció de culpabilitat dels beneficiaris, mentre ells no demostrin el contrari. Una presumpció de frau que a més no respon a les dades objectives. Un dels informes més rigorosos, elaborat en el marc de IVALUA , conté una bona radiografia de l’evolució de les 60.500 llars que durant una dècada han estat beneficiaris. Amb dades sobre els nivells –baixos- de cronificació i de recidiva – entrades i sortides -, també de percentatges d’inserció i de les persones que han deixat de rebre la prestació per incompliment dels compromisos. Qualsevol reforma hauria de tenir present aquests factors, escoltar el dictamen que per unanimitat ha aprovat el CTESC i mantenir el consens social i professional construït durant 20 anys.


Joan Coscubiela Conesa
Professor. Facultat de Dret. ESADE



divendres, 19 d’agost de 2011

NOVA ETAPA DEL " BLOC DEL COSCU"

Sigueu tots i totes benvingudes a la nova etapa del "Bloc del Coscu". Fa molt de temps que tenia pendent aquest canvi, però sempre hi havia alguna cosa més urgent.

Intentarem mantenir una certa continuitat en l'actualització, però no sempre es fàcil. I durant algunes setmanes, potser mesos, el bloc estarà en procès de construcció.

Per accedir als continguts de l'anterior bloc del coscu, ara amb el nom de Web del Coscu", podeu utilitzar aquest enllaç

http://www.ccoo.cat/blog.aspx

Com sempre serán benvinguts tots els comentaris i aportacions que es vulguin fer