dimarts, 13 de desembre de 2011

IMPRESSIONS DEL PRIMER DIA DE DIPUTAT

Avui, dimarts i 13, el dia ha començat de la millor manera possible. Era encara de nit quan he començat la meva experiència d'entrenar-me a Madrid. Surto de la posada on hem dormit, baixo pel carrer Huertas fins al Parc del Retiro. Dubtant per l’itinerari, però comprovant que podré córrer bé els matins que estigui a Madrid. Alguns desavantatges en relació a Barcelona són que fins arribar al Retiro has de creuar massa zona d’alta circulació de vehicles i de contaminació i també que hi ha pocs desnivells, comparats amb el parc Güell i el Carmel. A favor trobo que hi ha més zona de terra, per tant amb menys impacte, i que es poden fer molt bé les sèries.

Després d’esmorzar havíem quedat amb els companys i les companyes d’IU, ICV i CHA per entrar junts a la Cambra. Així ho fem i ens hem assegut plegats, amb l’anècdota que es cola entre nosaltres el diputat de Foro Asturias, el partit de Cascos (Comentari: el primer dia sembla que tothom es posa on vol o pot).

Els inicis han estat un pèl curiosos perquè el president de la mesa d’edat ha fet una cita elogiosa a la Monarquia i al Rei, que ni forma part dels formulisme establert, ni tocava. Hi ha moments en què és millor passar per alt algunes cites, i amb la que està caient sobre la Casa Real la cita potser no tocava.

Durant tota la sessió he tingut una sensació agredolça. D’una banda satisfacció per la responsabilitat, d’altra preocupació per com comença la legislatura, amb una mostra més de com el bipartidisme és un risc cert per a la qualitat democràtica. No sembla normal que el Parlament més plural de la història de la democràcia tingui la mesa del Congrés menys plural de totes. Per això m’han semblat una mica buides les paraules del president electe de la mesa, el Sr. Posadas, quan en la seva intervenció al final de la sessió ha demanat a tothom que se sentís implicat amb els treballs parlamentaris, en benefici del país. Unes paraules que no s’adiuen gens ni mica amb el comportament del PP, amb l’acompanyament del PSOE i CiU en la configuració de la Mesa del Congrés.

En canvi, cal reconèixer que la Mesa electa ha tingut molta flexibilitat a l’hora d’acceptar tot tipus de fórmules, sempre que els diputats i les diputades utilitzessin en algun moment la formula del “sí juro” o “sí prometo”. Important és destacar que els diputats/des han utilitzat les seves llengües i, per tant, català, gallec, euskera i castellà han estat presents amb normalitat. Bé, normalitat relativa, perquè un nombre molt reduït de membres de la Cambra ha expressat certes mostres d’intolerància. Potser la direcció del PP els hauria de recordar que ara han decretat tranquil·litat, perquè el soroll de la caverna ara a qui perjudica és a qui governarà, o sigui a ells. O són despistats o són una mica irreductibles en la intolerància.

Avui he comprovat que, malgrat ser novell al Congrés, la meva edat fa que conegui una bona part dels parlamentaris i les parlamentàries. Espero que això ajudi, tant com aprendre els camins, alguns subterranis, per anar d’un edifici a un altre.

En acabar la sessió, amb la Laia hem tingut l’oportunitat de comparèixer davant dels mitjans de comunicació per fer la nostra valoració i respondre a les preguntes sobre com van les converses per a la constitució del grup parlamentari amb els diputats/des d’IU, ICV i CHA. La primera anècdota de la jornada és que algun mitjà de comunicació m’ha confós amb Joan Baldoví, de Compromís – Equo del País Valencià, i fins i tot han informat que he arribat en bici al Congrés. No passa res que em confonguin amb l’amic Joan Balldoví de Compomís, però crec que no ens assemblem gaire... Pel que sembla no ha estat l’únic lapsus comunicatiu, perquè en Gaspar Llamazares ha estat presentat com a Julio Llamazares. No sols les diputades i els diputats nous necessitem més rodatge.

Bé, i ara estic treballant i esperant l’acte sopar en què els periodistes parlamentaris entreguen els premis als diputats i diputades, senadors i senadores de la darrera legislatura. Estan nominats, els dos molt justament, en Joan Saura i la Núria Buenaventura. No sé per què, però el nas em diu que un dels dos pot acabar rebent un premi de reconeixement dels professionals dels mitjans de comunicació.

Demà tornem a Barcelona i molt probablement haurem de tornar el dijous 15, per la tanda de consultes amb el Cap de l’Estat, el Rei Joan Carles, en el procés d’encarregar la formació de nou govern. I pel que sembla el 19 i 20 tindrem el Debat d’Investidura.

La sensació que la immersió haurà de ser ràpida i intensa i que la feina també serà intensa és el que en aquests moments més pesa sobre la meva consciència.

Per cert, se m’oblidava dir que un dels membres de la mesa d’edat ha estat el company Alberto Garzón d’IU de Màlaga. Ens hem vist alguns cops i molt sovint compartim reflexions a través del twiter. És molt jove, sobretot per a mi. Té 26 anys, però una experiència com a economista, membre del Consell Científic d’ATACC i participant en el 15 M que fa pensar que pot jugar un paper important en el treball del grup, especialment en els temes econòmics.

Continuarem.

3 comentaris:

Gerard Domínguez i Reig ha dit...

Felicitats i a continuar la feina!

JORDI BONAMUSA MIRALLES ha dit...

COSCU.......els que et coneixem dels temps dels sindicats , sabem com ets.Endavant company.I recorda que en aquests temps de crisi, com deia el estimat i mai prou valorat VAZQUEZ MONTALBAN.........,quan en temps de crisi "la intel.ligència és el darrer reducte de la felicitat"....doncs llavors, és quan més falta fan les persones il.lustrades com tu que ajudaràn a molts que estan darrera.Empeny fort company....que aixó és una lluita llarga......i tu, afortunadament , ets un corredor de fons.
Salut , força,honor i coratge.

jazz ha dit...

Potser t'és útil: www.i-ara-que-diu.org

Publica un comentari a l'entrada