diumenge, 13 de novembre de 2011

LA MEVA DECLARACIÓ DE PATRIMONI

Aquí us adjunto la meva declaració de patrimoni com a gest de transparència que faig a l'entrar en política i que faré quan en sorti


No crec que tingui que donar més explicacions, però com no estic
disposat a que poseu en dubte res, aquí va.

Com es pot veure, si no es va amb mala fe, la meva casa em va costar
menys de 6.000.000 milions de pts i l'he pagat amb una hipoteca de 15
anys. L'habitatge de 32 m2 el vaig heretar de la meva padrina i era el
seu patrimoni després de 80 anys de treball. I l'altre està comprat,
que no pagat, conjuntament amb la meva dona. Porto treballant des de ben
jove i des dels 21 anys amb salari exclusivament d'advocat o
professor associat.

Més de 3/4 parts dels estalvis són el 50% dels estalvis de la meva
mare que, en ser fill únic ha volgut que constin a nom dels dos. I són
els estalvis dels meus pares, després de 50 anys de treball.

Si després d'aquestes explicacions, algú insisteix en embrutar i a més
de manera anònima, allà ell o ella amb la seva consciència, si és que
la té.

Gràcies a la gent de bona fe.

Joan Coscubiela

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Carai, noi, si que dóna això del sindicalisme

Jaume M. ha dit...

Doncs jo i la companya, tots dos amb poc més de 40 anys i tota una vida treballant per pagar l’hipoteca del pis i tirar tots quatre endavant (som quatre a la familia), tenim en el banc un compte que ara mateix deu tenir poc més de 1.100 o 1.200 euros (entrem ja a la segona quinzena de mes i això alguns ho notem) Estalvis? De moment no ens ho podem permetre. Segona residència? Això és un luxe. Comprar bons? No, no podem (i jo que em pensava que això de les inversions especulatives era cosa de la classe mitja alta!!!). Bé aquesta és la declaració de dues persones desencantades amb els polítics. (i potser una mica envejoses de com bé que viuen i quant molt que tenen...)

Anònim ha dit...

Quines tonteries de comentaris...que no veieu les xifres?? té una hipoteca de 111.500 € pendents, aquest import més els interessos es menja de sobres els 78900 € estalviats!!!

Anònim ha dit...

Segon anònim, no diguis tu les tonteries! La hipoteca s'amortitza anualment i no té res a veure amb els interessos de comptes bancaris, a més, segur que encara es deu desgravar a hisenda per l'hipoteca. Per això la té, sinó, per què vol tres vivendes? Personalment, el comentari de'n Jaume em sembla molt adient.

Anònim ha dit...

El capital pendent a amortitzar de la hipoteca es de 111.500 € més els interessos a pagar pels mateixos sumen un volum de diners superiors a sumar la deducció fiscal, l'estalvi i els guanys dels bons, per tant, la situació economica del sr. Cocubiela no es res de l'altre mon...i si no ho voleu veure així, doncs dec ser jo que estic equivocat (per cert, no soc del seu partit, voto a ERC) SAlutacions

juanca ha dit...

¿Nada del otro mundo? Si, hombre, tienes toda la razón del mundo. La gran mayoria de trabajadores tenemos 3 viviendas y 78 mil euros en el banco.

Anònim ha dit...

Una cosa, Joan. Si encara no fa ni tres anys que has començat a treballar a l’Esade, vol dir que una gran part dels 78000 € estalviats i de les dues vivendes (una dius que és d’herència) ha sortit del teu salari com a sindicalista de CCOO. Quants sindicalistes assalariats té CCOO de Catalunya? Ara començo a entedre perquè l’actual situació econòmica del sindicat és més que preocupant, o al menys això és el que a mi m’ha arribat. Salut company i molta sort en les eleccions (i a continuar vivint que són quatre dies!)

Anònim ha dit...

Penso que potser hi ha masses ganes de criticar al polític, o de no entendre correctament el que vull dir. La meva humil opinió es que no es pot resumir la situació d'aquest home com: "tiene 3 viviendas y 78000 € en el banco" senzillament pq no es veritat. Aquest home es va comprar una vivenda a l'any 85 (amb característiqeus normalíssimes per l'época), va HERETAR un espai de 32 m2!!!! (si algú li vol dir vivenda, perfecte). I per últim, 21 anys després, a l'any 2006 s'hipoteca (d'una manera molt sorprenent en un politic , ja que compra en el pitjor moment) m'imagino que per tal de gaudir d'una segona residència, cosa que no em sembla gens desproporcionat. S'hipoteca fins a 2016, quan ja tindrà 62 anys. Si després dels múltiples casos que tothom coneix arrel de la crisi hipotecària seguiu pensant que el Sr. Coscubiela ja és propietari d'aquesta 2 residència tenint el seu nivell d'estalvi a la vista tal i com el teniu, doncs molt bé. Per mi, en té una, i un poquet...

Jordi ha dit...

En Joan fa un exercici de transparencia. No crec que sigui jutjable si te o deixa de tenir. Certament podem dir que ell no es troba en una situació precària, sinó tranquila. ....Per altra banda lo únic que diria al Joan es que llegueixi la noticia de El Pais que enllaço a sota. Fa trontollar...francament, i ma'agradaria saber la teva opinió al respecte. I res més. Que tinguis sort i molts anims, Joan, crec que sou la única via raonable....
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Diputacion/paga/1640/euros/mes/asistir/22/minutos/pleno/elpepuespcat/20111114elpcat_3/Tes

Anònim ha dit...

És jutjable, o opinable, des del moment en que el seu salari prové, o ha provingut, majoritàriament de diners públics (en aquest cas del sindicat ccoo). I que voleu que us digui, penso una mica com en Jaume d’abans. Jo m’hauré passat tota la vida treballant i no crec que tingui mai ni una segona residència ni tants calés al banc. Com deia algu altre, no és la mitjana dels treballadors que durant tants anys ha representat, això si, s’ha de reconèixer que és evident que s’ho ha sapigut muntar. El votaré, no perquè sigui ell sinó perquè sempre he donat suport a ICV, però personalment m’hauria agradat més l’opció de la Laia o, perquè no, en Raul Romeva, com a caps de llista (en Coscu el veig una mica com un fitxatge estel•lar…)

Anònim ha dit...

I tant estrella! Jo diria que va una mica de sobrat, ara bé, s’ha de reconèixer que és convincent i té bona oratoria. Serà un bon polític. Em fa gràcia el comentari d’abans que diu que té una situtació econòmica tranquila. Caramba, jo diria que és una mica més que tranquila (es nota que els sindicalistes, no els de les empreses amb algunes hores sindicals sinó els dels despatxos, es guanyen bé la vida)

Anònim ha dit...

LA prova més evident de que tots aquells qui critiqueu per criticar, per no dir demagogicament, és que han deixat els vostres comentaris en aquest bloc, si això no és transparència que vingui no sé qui a dir-mo. D'altra banda, un treballador normal, a força d'estalviar i de sumar esforços amb la teva companya pot tenir una quantitat de diners estalbiats com aquesta. No ha robat a ningú, s'ho ha guanyat amb decència i amb esforç. No cal buscar-li més explicacions. Barrejar sindicalisme, salaris, política, en fi, molta merda per intentar desprestigiar a una persona pel simple fet de tenir una mica més de diners que alguns de vosaltes, i posats a dir, que jo mateix, però això no vol dir res més que això, que ha tingut la sort de tenir uns ingressos més alts que els meus, però per això no puc incrimar a ningú. Només faltaria. M'agradaria saber quantes coses "mal fetes" no heu fet aquells qui el critiqueu. Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. En fi, no m0entretinc més. Que us vagi bé el dia 20 i després no us queixeu.

Anònim ha dit...

M’ho miro amb certa distància i, no obstant, no veig cap comentari groller ni molt menys que es tracti a ningú de lladre. Em sembla que el que ha fet el comentari d’abans s’ha deixat dur per la passió emocional més que per la raó del que s’ha escrit (de fet, ja se sap que això de dedicar-se a la política té aquests danys colaterals)

Un de COCOs ha dit...

No, Coscu, no és cosa de fe. El patrimoni que declares, que per altra banda t’honra fer-ho, és un altre petit exemple de què el nostre sindicat, CCOO, ha estat molts anys visquent per sobre de les seves possibilitats. Tu ho saps. Centenars i centenars de càrrecs sindicals estalviant del que han cobrat durant molts anys i del que estan cobrant sent assalariats del sindicat, que sempre és força més del que mai haurien cobrat si continuessin vinculats amb salari a la seva empresa, si en tenen. Perquè sabem, ho vulguem reconèixer o no, que el teu patrimoni declarat no està en la mitjana dels treballadors d’aquest país. Com de la mateixa manera tu i jo sabem que el salari del sindicalista professional, salari més després tot el que ve de dietes i altres, no es correspon amb la mitjana dels salaris de les persones afiliades a CCOO. Sense acritud ni molt menys, però reconeixent que has tingut la sort que t’ha tocat viure una bona època al capdavant del sindicat, sens dubte merescuda, això si, una època molt millor que l’actual marcada per una greu situació econòmica i que estic segur que d’aquí a poc temps en sentirem a parlar. Una situació que, entre moltes coses, ve originada de lluny perquè durant molt temps, també durant els teus molts anys al capdavant, no s’ha tingut visió de futur i s’ha apostat sempre per un model de sindicalista excessivament car. I A SOBRE HEM DE CALLAR? No, Coscu, no puc pagar la meva quota i a sobre callar. Dit això, i disculpa la meva gosadia si t’has molestat, dir-te també que el meu vot el tens segur, primer perquè sempre he votat ICV-EUiA i segon perquè encara que no ho sembli mai m’ha agradat barrejar “el tocino con la velocidad”, tot i que amb el tema del teu patrimoni, i vistes les intervencions anteriors, m’he permès tal atreviment perquè entenc que la gent ha de saber que les coses van lligades i no es produeixen per atzar, com que mai hauries sigut el nostre candidat si abans no haguessis estat secretari general de CCOO. Salut camarada.

Anònim ha dit...

Torno a ser el votant d'ERC i m'agradaria felicitar el Sr. Cosucbiela per la seva transparència i les explicacions (que claríssimament no té perquè donar) . Per la meva part, les meves intervencions volien aclarir que aquest patrimoni fa olor de persona normal i honesta que no s'ha enriquit més del que el rendiment del seu treball provoca. I respecte a les crítiques sobre els sindicats, sous i demés.....bé, tot és molt respectable i segur coneixeu-ho el món dels sindicats millor que jo, però el que us puc assegurar és que si hagués exercit d'advocat amb el cercle de persones i coneixences, segur tindria més patrimoni que havent treballat per al sindicat, que en la meva modesta opinió és una opció de vida que l'honra. Salutacions
PD: I Joan, encara que no ho sembli no et votaré pas... ;) sort!

Anónimo ha dit...

De los comentarios expuestos, que no son pocos, se deducen dos cosas: una, que la envidia es muy mala, y dos, que sindicato y política van de la misma mano. CCOO es a ICV-EUA como UGT es a PSC y USOC a CIU.

Anònim ha dit...

Pues yo pienso que de los comentarios expuestos lo que se deduce es que estamos en campaña electoral. Si miramos los comentarios a otras entradas de Joan veremos que los comentarios o no han existido o han sido mínimos. Y, sin embargo, ahora abundan los comentarios cuyo principal objetivo es atacar a Joan. Y algunos atacan también al sindicalismo (de forma sibilina).
No puede ser casualidad, pero eso indica que estamos avanzando en intención de voto, y no puede ser otra cosa, porque poner en duda la honestidad de Joan, y más en vísperas de la votación, solo puede entenderse como un intento de desviar algunos votos.
No hagáis ni caso de las insidias compañeros, sabemos cuál es nuestro enemigo y es contra él contra el que hay que luchar.

Anònim ha dit...

Pues mira por donde, yo también es la primera vez que voy a intervenir, pero no con la misma intención que los anteriores participantes, sino por que aquí leo unos comentarios y conceptos que me provocan hacerlo.
Tanto mensaje criticando la "fortuna" de Coscu, creo que es evidente la intención que encierra.
Por una parte no valorar su honradez por hacer público algo a lo que no está obligado y por otra, intentar desviar algún voto.
Pero al margen del claro contenido de ciertos mensajes, quiero resaltar los conceptos que se esconden detrás de esos supuestos trabajadores que han escrito.
Yo empecé a trabajar cuando ni siquiera tenía la edad legal para hacerlo, o sea, menos de 14 años, y toda mi vida, hasta los 67, estuve en activo. Hoy puedo disfrutar de unos ahorros y "fortuna" muy superior a la de Coscu. ¿Alguien tiene derecho a criticarme por ello?. Se trabaje donde se trabaje, mientras se trabaje no como ahora con la precariedad del paro existente, a lo largo de la vida y sin afán de ostentaciones, se puede, o se podía, crear un pequeño patrimonio. ¿Eso es criticable?.
Resulta de todo ello que; a la izquierda o nos llaman "perroflautas", o nos critican cuando a base de años de trabajo y esfuerzo, porque ahorrar requiere un esfuerzo, conseguimos un pequeño estatus.
Señores trabajadores, la lucha de la clase trabajadora precisamente tiene que ir en esa dirección, no conformarse con ser el último de la fila, sino reivindicar y luchar por subir cada día un peldaño, en la propia estimación, en la situación personal, en la solidaridad y en la justicia. Porque de justicia es conseguir un futuro mejor, tanto para uno mismo como para el resto de la sociedad.
Sólo una mentalidad de derechas, considera y quiere perpetuar a los trabajadores en la pobreza.

Lluís ha dit...

Hola Joan, el que és molt interessant que estàs fent una gran campanya portes anys amb un bloc parlant de coses força interessants i ara que publiques el teu patrimoni això fa entrades al bloc i comentaris a dojo...
Com pot ser opinable el patrimoni del Coscu? l´heu comparat amb un altre polític o un veí del vostre barri? us imagineu que hagués aportat la seva capacitat itel.lectual a l´empresa privada o la patronal ( potser el patrimoni es multiplicaria per 4, 5 ó 6 vegades). No sé qué critica aquesta gent: quantes vegades han estat negociant per milers de persones, quantes s´han deixat la seva vida estudiant, quantes han deixat de dormir pels altres, quantes heu estat empressonats al franquisme, si us plau crítica constructiva.Classe popular que crítica gent de la seva mateixa classe ? per això estem on estem, potser el nostre pais no ha avaçat tant com ens pensem, sort que encara hi ha gent que es deixa la seva vida en els altres.
Ànims i Força Coscu

Anònim ha dit...

És evident que la situació econòmica del Coscubiela no està dins de la mitjana de la classe treballadora, i menys ara amb tant d’atur. El que no ho vulgui veure així doncs allà ell, encara que per altra banda, evidenment, això tampoc no vol dir res en concret. També penso que és molt pressuposar que si s’hagués dedicat a l'empresa privada li hauria anat molt millor com afirmeu alguns (mai se sap, la competència en el sector privat és molt més gran). Ara bé, una cosa no treu l'altra. Penso que és una persona que s’ha guanyat el lloc on està treballant i per mèrits propis, però, per favor, tampoc el vulguem convertir ara en un sant (ja sabeu allò que tots amaguem més del que ensenyem...). Diria que també ha estat una persona amb sort, i això avui en dia té molt valor; a més, comparteixo l'opinió que diu que si no hagués estat secretari general de ccoo ara no hauria estat candidat i per tant no seria diputat. No vull acabar sense donar-li l’enhorabona pels magnífics resultats electorals.

Antonio Dominguez Florido ha dit...

Bravo Joan, el 70 % de los usuarios tiene google como pagina de inicio, se nota por los comentarios que las patronales catalanas, sin embargo tienen tu blog como pagina de inicio, porque estan al dia de todo lo que escribes,"ladran, luego cabalgamos"

Anònim ha dit...

Home es suposa q si es un advocat del suficient prestigi com per donar clases es podra permetre una segona residencia... el meu pare era encarregat de personal de una petita empresa y sense estudis superiors tenim mes propietats que ell... si volem equiparar el salari dun advocat al de un aux administratiu anem malament... per alguna cosa es recompensa lesforc

Publica un comentari a l'entrada