Laboral
30/07/2010
Per Joan Coscubiela Conesa
Ja tenim nou redactat que regularà l'acomiadament objectiu per causes econòmiques. Al menys fins que passi pel Senat. I a la vista de com van les coses ningú pot assegurar que no hi hagin més canvis.
Després de buscar - el PSOE - desesperadament vots a favor o abstencions, s'ha obtat per una redacció que obre més les portes a l'acomiadament objectiu, però que
tot apunta a que generararà alguns problemes d'interpretació.
Com es poden demostrar pèrdues futures ?. Les pèrdues futures es poden preveure, es poden intuir a partir dels comptes dels darrers anys, però
per definició el futur es indemostrable. O al menys una mica complicat.
I a més, establir la relació causa. efecte amb el risc de viabilitat de l'empresa o el manteniment de l'ocupació i argumentar la raonabilitat - ara sense aquella redacció tan peculiar de mínima raonabilitat - de la mesura plantejada en relació a la situació demostrada encara més.
Es el que passa quan el més important no es el fí, l'ocupació, sino el mitja, la reforma legal i a més cal buscar recolçaments sota les pedres.
De veritat el PSOE va estar a punt de pactar la reforma amb el PP com informen alguns mitjans ?. No m'ho crec, encara que només sigui per esperit de supervivència política, davant la vaga general del 29 de setembre.
Amb tot, això no em sembla el més important.
Perquè el problema de fons es que continua situant-se l'epicentre del problema de l'ocupació en la lesgislació laboral. I en aquest àmbit en les formes i facilitats de l'acomiadament. Res de nou que no s'hagi provat durant 30 anys amb els resultats ben coneguts. Quan hi ha dinamisme econòmic es crea ocupació, amb aquesta i qualsevol legislació. I quan no es destrueix. Es cert que a uns ritmes - tant de creixement com de decreixement espectaculars - i superiors als de la majoria de països europeus.
Per cert, ningú prestarà atenció a que siguin
Irlanda i Espanya els dos països que més van dependre de l'especulació inmobiliaria els que més ocupació han destruint i als que més els hi costa sortir del pou. Es una casualitat ? o es la consecuència d'un model de creixement.
Serà també casualitat que els dos tinguin uns dèficits públics tan elevats - en el cas d'Irlanda a més el deute públic més important de la UE ?. O potser té a veure amb les polítiques de desfiscalització dutes a terme durant la dècada màgica. On esta el "Tigre celta" que reduia impostos un dia si i l'altre també. I que segons els papanates de torn de fa uns anys era l'exemple a seguir. No arriba ni a "gatet" i té les ungles rossegades. Perquè tan gregarisme i tan poca capacitat d'avaluar el que es diu. Dons perquè el debat no es una qüestió d'arguments o araonaments, sino d'interessos. Algú en dubte ?.
Quan la reforma laboral es comenci a plicar comprobarem que l'acomiadament contiunua sent el mecanisme d'ajust i que la temporalitat la forma majoritaria de contratactació. Alguns ya estan preparant els arguments per la propera reforma - sense haver paït els guanys d'aquesta- . La ra'ço que tenen preparada es la mateixa de sempre : la reforma es insuficient i cal come'ça a pensar en "la mare de totes les reformes".
Si amb la regulació de la contratació temporal que hi havia fins ara - i que no ha canviat molt - i amb l'acomiadament disciplinari express, la flexibilitat externa - conrtatació temporal i acomiadament - eren de llarg la formaula utilitzada. Ara, que s'afegeix un altre mecanisme d'ajust extern, l'acomiadament objectiu Express i low cost, el resultat es ta cantat. Continuarà sense utilitzar-se la flexibilitat interna - las possibilitats de la qual s'han ampliat significativament - i es continuarà utilitzant l'ajust extern, que ara amb la reforma laboral tindría tres vies, contractacio temporal, acomiadament objectiu reconegut com improcedent i acomiadament disciplinari reconegut com improcedent.
HI haurà empreses que si utilitzaràn la flexibilitat interna. Les que ho fan ja ara. Les que tenen un producte competitiu, han invertita en innovació, han apostat per la formació. I els hi surt a compte l'estabilitat dels seus treballadors, encara que sigui més cara. Perquè no competeixen ni en sous baixos ni en precarietat, sino en qualitat i formació- innovació.
Malauradament no son la majoria de les 1.332.000 empreses o dels 18,400.000 ocupats.
El més greu es que a aquestes empreses la reforma els hi farà pagar via quotes de FOGASA una part dels acomiadaments - fins i tot dels improcedents - de les empreses que optin per la'just extern com a manera d'adaptar-se als canvis.
Tot un manera un pel curiosa d'impulsar l'estabilitat a la dfeina, l'ocupació i el canvi del model productiu.
Potser es que pensen que com la terra es rodona, encara que viatgin en direcció contraria a l'objectiu que volen assolir, potser arriben a les "Indies".
Potser si, la vida dona sorpreses. Però aquest camí es una mica llarg i accidentat i pel mig es van quedan moltes persones
0 comentaris